Partim de que cada persona ha de ser una persona complerta, plena en sí
mateixa, quan busca una parella. Si no és així, intentarà omplir els seus buits
i carències en la recerca d’aquesta parella. L’ideal seria trobar a una altra
persona plena, amb la que junts puguem tenir una vida encara més satisfactòria.
Així doncs sembla evident que en la vida de parella els moments bons haurien se
superar significativament els dolents. En les relacions tòxiques això no és
així, de fet és tot el contrari, els mals moments superen de lluny els bons, o
fins i tot els bons ni tan sols existeixen. Mentre que en una relació sana els
dos membres haurien de guanyar, en una relació tòxica un o els dos membres
surten perdent.
A més aquestes relacions es caracteritzen perque sempre hi ha un o els dos membres
que lluiten per mantenir aquella relació a tota costa, augmentant encara més el
desgast que suposa.
També són freqüents la ironia, les burles, faltes de respecte, el sentiment
de culpa…fins tot un dels membres (o tots dos) pot sentir que esta perdent la
seva identitat per tal d’evitar conflictes i salvar la relació.
Sabent tot això sens planteja la pregunta: Perquè ens involucrem en
relacions tòxiques? Existeixen diferents motius que ho expliquen, alguns d’ells
son els següents:
-La baixa autoestima, que suposa pensar que no trobarem a ningú millor, que
no mereixem un tracte millor…
-Necessitat urgent d’afecte. Es prioritza això sense tenir en compte
d’altres comportaments intolerables.
-Por a estar sols o la necessitat imperiosa d’acomplir la pauta social
establerta (tenir parella a una determinada edat, fills…) sense pensar en si es
tracta de la persona adequada o si nosaltres estem preparats o desitgem assumir
aquests rols.
-Creure’ns salvadors de l’altre persona, creient que nosaltres el/la
canviarem i millorarem la seva vida. Una relació de parella ha de ser equilibrada
i si un te el rol de cuidador salvador, no ho és.
-Tenir un concepte erroni del que és l’amor (“Quien bien te quiere
te hará llorar”, “amores reñidos son los más queridos”, Estimar és donar sense esperar rebre res a canvi…)
A aquestes alçades ens podem preguntar si és viable sortir d’una relació
tòxica. La resposta és sí, però en molts casos caldrà l’ajuda d’un psicòleg
especialitzat que ens ajudi a treballar els aspectes que hagin influït en la
nostra elecció (autoestima, concepcions errònies sobre l’amor i les relacions
de parella…) per tal que no es tornin a repetir aquestes pautes.
