dimarts, 25 de setembre del 2012

7a Convocatòria del curs: Adolescentes y jóvenes consumidores de drogas: La intervención con los padres.


 
A partir del dilluns 15 de D’Octubre torno a impartir com a docent el curs on-line: ADOLESCENTES Y JÓVENES CONSUMIDORES DE DROGAS: LA INTERVENCIÓN CON LOS PADRES.
 
Es tracta d’un curs dirigit a estudiants o llicenciats en psicologia, pedagogia, treball social, infermeria o disciplines afins.
 
Aquest curs te com a objectiu centrarse en l’ intervenció amb aquells pares (o d’altres familiars que realitzin les funcions de cuidadors) que arriben a consulta per tenir fills adolescents o joves consumidors de drogues.
 
Deixant de banda l’ intervenció que lògicament s’hauria de fer amb l’adolescent o jove en sí, a aquestes edat on la majoria de casos els nois i noies encara no són independents ni emocional ni econòmicament, el paper de la família en la prevenció, detecció i solució de problemes es basic per que les coses funcionin.
 
La intenció serà doncs abordar tots aquells aspectes relacionats amb la família sobre  els que com a professionals poden intervenir per aconseguir una millora en la situació familiar i de consum en el jove.
 
Per més informació, consulta del programa i inscripcions:
 

 

dissabte, 15 de setembre del 2012

Experiència personal


Hola a tots,
Avui em dirigeixo a vosaltres simplement per fer-vos arribar una petita carta que volia compartir amb vosaltres una de les meves pacients. Espero que la seva experiència us pugui ser útil i animo a d’altres persones a que també puguin compartir la seva.

Hola,
 la veritat és que no acostumo a escriure  massa a blogs, de fet és el primer cop que hi participo en un. Ho faig perquè he pensat que pot ser interessant que us expliqui en primera persona la meva experiència personal i fins hi tot pot servir d'ajut a algú que sigui reaci a visitar un psicòleg.
Farà cosa d'un parell d'anys jo i la meva parella vam tenir un cop emocional molt fort la pèrdua del nostre segon embaràs,com us podeu imaginar és un cop difícil d'encaixar. El meu company va anar assumint-ho i treballant-ho dia a dia,ell es molt positiu i creu que les coses passen i s'han d'afrontar de cara.  Jo en canvi   vaig veure que si no em cuidava cauria en un  camí sense
sortida així que vaig veure que el millor era demanar ajut a un professional i així  ho vaig fer i vaig visitar l'Íngrid. Vam fer visites setmanals i vaig estar treballant el problema en qüestió i els dubtes que se’m van anar generant. Amb el temps vaig  anar acabant ordenant coses diverses de la meva vida que havien quedat penjades. Actualment jo i el meu company hem acabat els tràmits per fer una adopció internacional i estem molt feliços.
Us voldria animar a tots/es a afrontar els problemes i la primera manera de fer-ho és demanar ajut i deixar-se ajudar.
Els professionals (psicòlegs) tenen les eines per ajudar-nos, això sí, la feina més important l'hem de fer nosaltres.

dilluns, 3 de setembre del 2012

Perquè escollim la parella que escollim?


En l’elecció de la parella entren en joc molts factors, però n’hi ha dos especialment importants. D’una banda hi ha el que anomenaríem dimensió horitzontal, dins la qual hi ha dues opcions:
-Busco a algú que confirmi el que sóc. En aquest cas el que es busca és reafirmar la identitat d’un mateix. És a dir, buscar una parella que no tingui les habilitats que un té per tal de poder seguir utilitzant-les i reforçant-les. Per exemple una persona dominant pot escollir a una altre submisa per tal de  poder continuar sent el que pren les decisions. En aquest cas es busca en l’altre una característica passiva, és a dir, és busca el que no és.
-Busco a algú que ompli un buit. L’altre opció és que el que es busca és suplir una mancança, per tant el que es cerca és una característica proactiva, el que l’altre té que no té un mateix, per tal de poder viure a  través de l’altre el que un no és. Per exemple una persona insegura pot buscar una persona molt segura d’ella mateixa i emprenedora  per tal de vivenciar a través d’aquesta la seguretat que a ella li falta.
Ja que en les parelles regeix el principi de complementarietat, es sol donar que si un membre escull a l’altre per reafirmar la seva identitat l’altre ho fa per suplir una mancança.
També es possible que en una area l’elecció serveixi per confirmar el que un és i en una altre  per omplir el buit. De ser així caldria valorar quina de les dues és més important.

D’altre banda hi ha l’anomenada dimensió vertical que és la referent al vincle amb la família d’origen, on també es donen dues opcions:
-Busco a algú per perpetuar el tipus de vincle que tinc amb la meva família: és a dir, es busca a algú que permeti seguir portant la relació de distancia o unió que ja hi ha amb la pròpia família. Per exemple una persona molt unida a la seva família pot escollir una persona molt desvinculada de la seva  i que per tant pugui ser “adoptada” per aquesta.
-Busco a algú que em permeti canviar el tipus de vincle que tinc amb la meva família: per exemple  una persona amb poca vinculació amb la seva família pot escollir a algú que sigui molt ben valorar per aquesta  i així estrènyer el vincle.

No significa que aquestes eleccions siguin plenament conscients, i a més entren en jocs molts altres factors. Tot i així val la pena fer-nos-en conscients ja que freqüentment allò que en un principi ens agrada de la nostra parella i ens fa escollir-la és allò que a la llarga acaba sent un motiu de queixa.


NOTA: La teoria i conceptes als que faig referència en aquest article han estat desenvolupats per Luis Santiago Almazán, psicòleg especialista en teràpia familiar i de parella.