SENSE CONSUM: Un any de treball, algunes reflexions (3a part)

I aquí va la tercera...

21. Al principi uns pocs dies sense consum em semblaven una eternitat, feixucs. Amb el temps aquesta percepció va canviant totalment. Els dies no es fan tan llargs, tot el contrari, i passen ràpid com la vida.

22. Jo personalment si no consumeixo em sento més segur, fort, descansat, tranquil, amb pau interior i capaç de tirar la vida i les coses que m’envolten o de noves cap endavant.

23. Omplir els vuits que deixen el no consum,es part del procés i això no és fàcil, tranquil tot al seu temps i poc a poc aniràs omplin el plat amb les coses que vols menjar, que vols que t’envoltin. Les escolliràs o aniran apareixent.

Això  ajuda molt i és important, en fi, consisteix en viure la vida d’un altre manera i  és un canvi, maduresa també difícil per a la gent que no consumeix i que també si troba: que fer amb la seva vida i com li dona sentit.

24. Crec que sempre seré un ex consumidor. Suposo que també passa el mateix que amb el tabac, en el sentit de que no podré estar en el punt d’una persona que no ha consumit mai i no em podré permetre certes llicències.

25. Després d’uns anys d’evolució, on he aprés i millorat molt, la família m’ha deixat fer, suposo em veuen bé i ja no tenen l’espant i no saber del principi. Saben que segueixo veient la Ingrid i depenc de mi mateix,sóc autosuficient i això requereix una constància i bon fer.

L’últim cop que el meu pare em va preguntar; Com ho portes? Vaig respondre ràpid i natural: Bé,força bé,mai tornaré a estar com estava abans.

26. Personalment he tingut una evolució,crec potser un tan lenta,però afiançada i amb forts fonaments.

Res és fàcil i això necessita un treball personal, de conscienciació, emocional i d’auto coneixement on decideixes que vols fer a la teva vida i com vols que sigui i això no és moco de Pavo. Aquesta és la porta que t’obra el no consum.

27. Suposo que com som de diferent manera tots,també tindrem flaqueses diferents o punts de la nostra personalitat que més treball necessiten a l’hora d’afrontar el no consum.

28. El procés del no consum que estic vivint t’exigeix perseverança, treball, esforç, dedicació, constància, pensaments, evolució, motivació i això de vegades es fa feixuc, cada cop menys…però la gracia de tots aquests requeriments es que són els mateixos que utilitzes en la resta de coses de la teva vida: treballar,feines de casa,la teva imatge, relacions amb els altres etc….

Home, 42 anys

SENSE CONSUM: Un any de treball, algunes reflexions (2a part)

Fa un parell de mesos us vaig fer arribar la primera part del treball fet per uns dels meus pacients. Aquí va la segona...

7. Podria ser que donar el pas no  resultés fàcil,però et pot ajudar el reconèixer amb naturalitat,sense dramatisme,que tens una dependència o hàbit. Sempre tendim a minimitzar la situació,es normal,però pensa que si no consumissis no faries les coses que has fet i que et defineixen, en part ,com a persona i les que deixes de fer i que t’identificarien. Això significa algo,no?

8. Deixar-ho és un pas més per a gaudir de petits moments envoltats de felicitat,sol o compartida.

9. Mirar-te el melic i reconèixer les coses ens costa com a persones. En el nostre cas també,però si ho vas fent,assoliràs com no un pas endavant i una certa maduresa.

10. Començar costa i més fins que no veus resultats. Tot sembla feixuc,una pèrdua de temps; però si ets objectiu no es tanta la dedicació comparada amb el temps perdut en el àmbit del consum:dormint,gastant diners,deixant de fer coses,arribant tard,etc…

11. No consumir al principi ho veus com una imposició,obligació moral o social i no íntima. Però més endavant  esdevé un pas,una decisió personal on esculls què i quin tipus de vida vols i de quines coses  ompliran el teu viure.

12. Quan et marques uns objectius dins del treball personal per al no consum,digues-li com vulguis,tindràs recaigudes o no assoliràs algunes fites marcades. Jo crec que es part del procés encara que costi reconèixer aquests moments,però si t’assessora algú que ho afronta de forma no dramàtica(tu també)ni fent sentir malament en excés i  dona un punt de seriositat,pots aprofitar-ho per analitzar per que s’ha donat aquesta situació,fent-ne un treball. D’aquesta manera jo n’he tret coneixem a mi mateix i que he de treballar per a que no es repeteixi;assolin més conscienciació i un pas endavant per evitar situacions futures.

13. En el meu cas l’entorn familiar va jugar el seu paper al principi però arriba un punt on ets tu qui continues voluntàriament i d’una forma més individual i personal aquest treball.

14. Personalment crec que em va molt bé el fet de fer una mica de treballs a casa,proposats per la Ingrid,on tu sol intentes treure suc de les coses. He de reconèixer que ho faig agust,amb bons resultats però em costa posar-m'hi.

15. Mica en mica he anat decidint amb que omplir la meva vida. Ha sigut gradual però vull compartir el que es important,m’agrada i ha fet possible deixar el consum. Ho faré en forma de llistat,potser li treu valor,però vull ser breu:

La meva filla
La família
La feina
Aficions:Escalada,moto
La meva casa(el cau) de lloguer
Cuidar-me i portar al dia les coses

5 grans amics

16. Fer una valoració dels pros i contres del consum dins el procés ha sigut molt consistent per a mi. Un treball amb pes per a evitar situacions. Ha sigut una eina que m’ha ajudat i m’ha fet treballar amb resultats.

He obtingut coneixements,ser més conscient,fort i segur.

17. Si t’ és possible una gran eina dia a dia és l’anticipació,vull  dir en major o menor grau d’immediatesa preveure situacions futures,si les saps o les tens programades,que puguin esdevindré moments de risc per a un possible consum. Pot evitar una recaiguda. Aquestes situacions  de risc ho son doncs abans consumies.

Si no et veus fort o segur per gaudir-les i no consumir evita-les si mes no i ja treballaràs el tema més endavant de la millor manera,doncs les coses van milloren.

18. Voldria compartir un treball que va ser molt revelador per a mi. Consistia em enumerar el que m aportava el consum i el resultat tot exposant-lo amb la Ingrid va ser que només em podia proporcionar satisfaccions personals molt instantànies,del moment  però que no tenien cap,ninguna projecció.

No m’aportava res al dia següent,no em servia per a construir res ni tenia cap valor futur.

19. Aprendre a passar-ho bé en les mateixes situacions on abans hi havia consum,és reflexa d’un canvi i maduresa tan com a persona com en el tema del procés.
Jo personalment he assolit poder anar a un concert,The Toasters,a la sala Apolo i completar una nit de sopar amb amics sense consum i gaudir-ho. Això sí,requereix un temps,un treball i unes eines i motivacions que t’ajudaran.

20. Al inici s’eviten situacions de risc o consum. Si amb el temps no has pogut aprendre a gaudir-les d’un altre manera si segueixes evitant-les,jo crec que no passa res,suposo donarà lloc a buscar-ne de noves,tot fent un canvi també important.

Trobar altres coses que t’agradin i omplin la teva vida és una part important també dins del treball personal d’un mateix.
 

Home, 42 anys.