I aquí va la tercera...
21. Al principi uns pocs dies sense
consum em semblaven una eternitat, feixucs. Amb el temps aquesta percepció va
canviant totalment. Els dies no es fan tan llargs, tot el contrari, i passen ràpid
com la vida.
22. Jo personalment si no consumeixo
em sento més segur, fort, descansat, tranquil, amb pau interior i capaç de
tirar la vida i les coses que m’envolten o de noves cap endavant.
23. Omplir els vuits que deixen el
no consum,es part del procés i això no és fàcil, tranquil tot al seu temps i
poc a poc aniràs omplin el plat amb les coses que vols menjar, que vols que
t’envoltin. Les escolliràs o aniran apareixent.
Això
ajuda molt i és important, en fi, consisteix en viure la vida d’un altre
manera i és un canvi, maduresa també
difícil per a la gent que no consumeix i que també si troba: que fer amb la
seva vida i com li dona sentit.
24. Crec que sempre seré un ex
consumidor. Suposo que també passa el mateix que amb el tabac, en el sentit de
que no podré estar en el punt d’una persona que no ha consumit mai i no em
podré permetre certes llicències.
25. Després d’uns anys d’evolució, on
he aprés i millorat molt, la família m’ha deixat fer, suposo em veuen bé i ja
no tenen l’espant i no saber del principi. Saben que segueixo veient la Ingrid
i depenc de mi mateix,sóc autosuficient i això requereix una constància i bon
fer.
L’últim cop que el meu pare em va
preguntar; Com ho portes? Vaig respondre ràpid i natural: Bé,força bé,mai
tornaré a estar com estava abans.
26. Personalment he tingut una
evolució,crec potser un tan lenta,però afiançada i amb forts fonaments.
Res és fàcil i això necessita un treball
personal, de conscienciació, emocional i d’auto coneixement on decideixes que
vols fer a la teva vida i com vols que sigui i això no és moco de Pavo. Aquesta
és la porta que t’obra el no consum.
27. Suposo que com som de diferent
manera tots,també tindrem flaqueses diferents o punts de la nostra personalitat
que més treball necessiten a l’hora d’afrontar el no consum.
28. El procés del no consum que
estic vivint t’exigeix perseverança, treball, esforç, dedicació, constància, pensaments,
evolució, motivació i això de vegades es fa feixuc, cada cop menys…però la
gracia de tots aquests requeriments es que són els mateixos que utilitzes en la
resta de coses de la teva vida: treballar,feines de casa,la teva imatge, relacions
amb els altres etc….
Home, 42 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada