Com tots sabem, el tabac, tot i ser legal, és una droga i
per tant te la capacitat de provocar addició. Això implica que la persona que
n’és dependent és capaç de continuar
consumint tot i conèixer el perjudici que a diferents nivells (de salut, econòmics,
estètics…) pot tenir aquest consum.
Les addiccions en general, i el tabac no n’és una excepció,
tenen un component psicològic importantissim, de vegades amb més pes que la
part d’addicció física a la substancia. Amb això vull dir que el que fa que una
persona sigui addicte a una substancia no és únicament la capacitat addictiva
d’aquesta, sinó principalment la personalitat de la persona, la seva
autoestima, capacitats socials, entorn… que estan en la base de perquè va
començar a consumir i va perpetuar el seu consum . Això es fa patent en el fet que quan es fa un
tractament per deixar el consum de
qualsevol substancia, la part de la desintoxicació física és relativament curta
i senzilla, mentre que la part de deshabituació psicològica és molt més llarga,
complexa i toca múltiples àmbits de la vida de la persona, alhora que afiança
els objectius aconseguits.
Per tant a l’hora de fer un tractament per superar una
addició, i concretament al tabac que és la que avui ens ocupa, s’hauria de
prioritzar el tractament psicològic per sobre del suport farmacològic, o en
aquells casos concrets en que es valori necessari per l’alt nivell d’addicció a
la nicotina de la persona, fer-los complementaris. De fet diversos estudis han demostrat que la teràpia psicològica és més
efectiva que la teràpia farmacològica si s’avaluen per si soles (*).
D’altre banda també cal tenir en compte que el tractament psicològic no té
efectes secundaris com pot tenir el farmacològic. De fet en certs sectors de la
població (dones embarassades, gent gran, adolescents…) està desaconsellat l’ús
de psicofàrmacs per deixar el consum de tabac.
El que moltes vegades tira enrere a les persones de fer
un tractament psicològic especialitzat per deixar de fumar pot ser, d’una banda
la manca de consciencia de la importància de la part psicològica en qualsevol a
addicció, centrant-ho únicament en un tema físic i de l’altre, el fet que vivim
en una societat en que volem aconseguir els nostres objectius de manera fàcil i
immediata i la opció farmacològica aparentment acompleix aquest requisits, tot
i que ara sabem que no és així.
El tractament psicològic
inclou una sèrie de pautes i consells generals de demostrada eficàcia, però també
una gran part de teràpia adaptada a cada cas, personalitzada, valorant el nivell
d’addicció de la persona, en quina etapa de canvi es troba, buscant estratègies
d’afrontament i de prevenció especifiques per
cada cas, i amb un seguiment de tot el procés per tal de reforçar aquells
punts que sobre la marxa es vagin veient més fluixos.
Ara que s’acosta una època de propòsits i objectius de
canvi us animo a aquells que us esteu plantejant deixar de fumar que proveu el
suport psicològic en aquest procés.
Quedo a la vostra disposició per aclarir qualsevol dubte
sobre el tema.
*Estudis exposats a la
revista Papeles del Psicólogo, vol.35, 2014.
