Perquè hi ha persones que consumeixen drogues? (Factors familiars)

Molts cops ens preguntem perquè hi ha persones que consumeixen drogues i d’altres no, i fins i tot perquè dins les persones que  consumeixen algunes n’acaben sent dependents i d’altres no. El més senzill seria pensar que hi ha motius únics i directes que ho expliquen, però en la majoria de casos es tracta d’una suma de factors. No existeix una formula matemàtica que ens permeti garantir si una persona serà consumidora de drogues o no, però sí es coneixen quins són aquests factors que n’augmenten les possibilitats (anomenats factors de risc) i els que les disminueixen (anomenats factors de protecció).

Per tant, l’objectiu serà detectar els factors de risc existents en cada cas per tal de disminuir-los i augmentar els factors de protecció en aquells àmbits que estiguin al nostre abast. També cal tenir en compte que els factors de protecció no fan a la persona immune davant dels factors de risc amb que es pot anar trobant, no són vacunes, però si és cert que a més en tingui i quan més desenvolupats i assentats estiguin, més pes trauran als possibles factors facilitadors del consum.

En aquest i en propers articles assenyalaré, classificats segons els diferents àmbits, alguns dels factors  que han estat identificats com a importants en nombroses investigacions. Avui us faig arribar els factors de risc i de protecció relacionats amb l’àmbit familiar i com els pares podem actuar per potenciar tot allò que pot protegir al nostre fill del consum:

 

Factors de risc familiar: (a més factors dels que s’anomenen a continuació existeixin, més possibilitats de consum)

·         Que existeixi una historia familiar relacionada amb les drogues (consum per part d’algun membre de la família, tràfic de drogues, drogodependència...)

·         Els models de consum quotidià ( quina mena de consum fem de les drogues legals, si ens auto mediquem amb facilitat...)

·         Permissivitat en el consum.

·         Problemes de gestió familiar com desorganització, falta de control o incoherències en els missatges que donem.

·         Conflictes a la família (discussions freqüents, episodis de violència...)

·         Baix grau de unió familiar i poca implicació dels pares.

·         Manca d’expressions d’afecte i falta de comunicació.

·         Adoptar estils educatius extrems, i/o diferents depenent del moment o la situació.

    

Factors de protecció familiars: (a més factors dels que s’anomenen a continuació existeixin, menys possibilitats de consum)

·         Augmentar el nivell de relació amb els nostres fills realitzant activitats compartides, i buscant temes de conversa en que tots pugem participar.

·         Donar missatges clars sobre la salut i ser un exemple d’hàbits saludables.

·         Ser coherents amb aquest missatges convertint la casa en un espai saludable.

·         Partir de la realitat, del moment actual en que es troba el nostre fill, per tal de adaptar-hi les nostres expectatives, fixant objectius realistes, per tal de no sentir-nos decebuts.

·         Desenvolupar la confiança en el nostre fill, evitant desprestigiar-lo i les generalitzacions negatives.

·         Acompanyar al nostre fill, partint del nivell real de responsabilitat que té, i anar fixant petits objectius des del control familiar de la situació, agafar-lo fort de la mà i anar afluixant a mida que ell va responent, fins a deixar-lo totalment.

·         Donar responsabilitats a casa per tal que se senti útil i important i part de l’equip familiar.

·         Crear un clima familiar positiu en el que hi abundin les paraules d’afecte i la confiança en que el fill té la capacitat de superar el problema.

·         Deixar clar que com a pares confiarem en ell però no en les drogues.

·         Augmentar el nivell de diàleg dins la parella.

·         No prohibir ni castigar si no serem capaços de mantenir-ho.

 

Per més informació sobre com els pares podem actuar per prevenir el consum, o davant d’aquets quan ja es dona, us remeto al llibre del qual en sóc coautora Treu-li les drogues del cap: idees pràctiques per a pares preocupats, de l’editorial Columna.

 

Per qualsevol altra consulta quedo a la vostra disposició.