divendres, 27 de gener del 2012

Una bona relació entre la família i el centre educatiu: Un important factor de protecció de cara al consum de drogues


La relació que els pares establim amb l’escola és molt importat, no només perquè els nostres fills hi passen moltes hores al dia, sinó també perquè es tracta d’un espai de transmissió de coneixements i valors, ideal per fer una de les tasques preventives més important. Això no significa que l’escola sigui l’única que te la responsabilitat d’informar i educar als nois i noies, de fet aquesta ha de ser una funció principalment de la família, però si es pot convertir en una gran aliada.
S’ha de tenir en compte que els fills passen molt temps allà, en la majoria dels casos més que amb els pares. Això farà que en molts casos els professors siguin els primers en detectar un possible consum. Per exemple, si noten canvis en l’actitud de l’adolescent just desprès dels moments de descans (que poden haver aprofitat per consumir) o un canvi global en el seu caràcter o en el seu rendiment...
És per això que els pares han d’estar receptius davant les senyals d’alerta que es detectin a l’escola. La realitat és que molts no reaccionen bé davant les possibles sospites, es posen a la defensiva i neguen categòricament el que ells entenen com a acusacions. En certa manera aquesta reacció pot reflexar por, culpabilitat, no voler afrontar el problema...És important que els pares vegin als professors com a aliats que es preocupen pels seus fills, no com a enemics. Això no significa que els professors hagin de tenir necessariament raó, però sí mereixen que tinguem en compte les seves observacions, i aquestes ens serveixin per estar més atents, o fins i tot abordar el tema de manera tranquil·la i relaxada amb el fill/a. Potser no existeix cap mena de consum, però que el problema sigui un altra, així que val la pena tenir-ho en compte.
Una altra situació possible és que els pares tinguin sospites o constància d’alguna situació relacionada amb el tema drogues (sobre el consum d’alguns alumnes, tràfic al voltant de l’escola...). En aquest cas els pares es pregunten si han d’informar a l’escola o no. La resposta és sí. És molt important que informin a l’escola ja que així la institució podrà prendre les mesures oportunes i alhora servirà per anar establint un vincle molt necessari per dur a terme una tasca preventiva eficaç.
D’altre banda si el que s’ha descobert és el consum del propi fill, si hi ha confiança amb l’escola també caldria comunicar-ho perquè ells estiguessin alerta i al cas. El problema és que molts pares s’avergonyeixen o pensen que això només servirà perquè estigmatitzin al fill i que tothom s’assabenti de la seva situació, i es cert en que hi ha casos en que tristament es així.
És per això que de forma paral·lela es molt recomanable que s’estableixin plans preventius complerts a les escoles per ajudar a prevenir el consum i saber com actuar quan aquest es dóna. Aquest tipus de plans impliquen i treballen al llarg de tot el curs amb pares, alumnes i professors. A aquest últims se’ls ensenya com detectar possibles consums, com tractar el tema amb els pares en cas que hi hagi sospites de consum...Es tracta de plans complexes que duts a terme amb la implicació necessària donen molt bons resultats.
A nivell general s’ha de transmetre que la cultura de la participació a l’escola és un factor de protecció a tenir molt en compte. En general aquesta es va perdent amb el temps, és a dir, quan els fills son petits els pares s’impliquen més en les reunions, activitats...i a mesura que van creixent és van desimplicant, quan de fet l’etapa de l’adolescència és més complexa que la infantesa i d’implicació durant la secundaria com a mínim hauria de ser la mateixa que existeix durant la primària.

diumenge, 15 de gener del 2012

Introducció


Es important que en buscar un psicòleg fem el mateix que quan busquem un metge: adreçar-nos a un especialista en el tema que volem tractar , un professional amb els coneixements i l’experiència específics en la problemàtica que ens preocupa.

En el meu cas estic especialitzada en dos temes a grans trets, les conductes addictives i la teràpia de parella. A priori poden semblar temes molt diferents, però en el meu cas hi vaig trobar un punt de connexió. Desde l’any 2004 m’he dedicat a l’atenció a les dependencies, principalment a l’atenció a adolescents consumidors de drogues i als familiars d’aquest. Des d'aquesta perspectiva es treballa principalment amb els factors de risc i de protecció relacionats amb el consum i un d’ells a nivell familiar és la relació existent entre els pares de l’afectat. Així doncs em trobava freqüentment amb parelles amb una problemàtica important que, a més de suposar un clar problema entre ells, es convertia en un dels factors que podien estar influint en la situació de consum dels seus fills És per això que a partir del 2008 vaig incorporar aquesta nova línia de treball, tant per aquells casos relacionats amb el consum dels fills com per casos totalment independents de les conductes addictives.

dissabte, 14 de gener del 2012

Serveis


Així doncs el que ofereixo actualment a la meva consulta, explicat d’una manera més detallada és:

·        Atenció a adolescents i joves que consumeixin drogues, ja sigui de forma esporàdica o habitual, o que presentin qualsevol altre tipus de conducta addictiva (noves tecnologies, joc, sexe…). L’objectiu és actuar  davant  els primers senyals d’alerta per tal d’evitar que  la conducta problemàtica es consolidi en la seva vida quotidiana, interferint negativament en un  moment clau del desenvolupament personal com és l’adolescència i la joventut.

·        Assessorament i orientació a les famílies d’aquests nois i noies, amb la finalitat de  millorar la comunicació entre pares i fills  i  reforçar el paper de la família en la prevenció, detecció i solució de problemes.

·        Grups de pares: Grups reduïts de pares i mares que comparteixin una problemàtica similar. Pretenen ser un espai de trobada on intercanviar experiències i trobar solucions de forma conjunta, alhora que es treballa de forma pràctica un tema concret en cada sessió (comunicació, assertivitat,  autoestima, habilitats socials…)

·        Atenció a adults consumidors de drogues, on ja existeix una drogodependència, amb la possibilitat de treballar conjuntament amb serveis públics o privats  d’atenció a les drogodependències que ofereixin una atenció integral (assistent social, psiquiatra, infermeria...),que jo no ofereixo,  però que per diversos motius no li puguin donar atenció psicològica amb la freqüència i/o la durada que el cas requereix. També atenció a adults que ja han superat la drogodependència però que estan interessats en fer un seguiment posterior a aquesta, per tal de mantenir i reforçar els objectius aconseguits. Atenció a la parella o familiars de l’afectat en tot el referent a quina actitud han d’adoptar per tal de millorar el procés de la intervenció.

·        Atenció a adults que presentin qualsevol tipus de conducta addictiva (sexe, compres, joc, telèfon...) en un estadi inicial o ja avançat i als seus familiars.

·       Teràpia de parella. Es du a terme de forma paral·lela, en parelles que no necessariament tenen perquè presentar ni participar en cap de les problemàtiques anteriors. L’objectiu principal és canviar les pautes interactives disfuncionals de la relació.

·        Atenció a singles: assessorament individual a persones que acaben de sortir d'una relació i/o que volen tractar problemes recurrents en anteriors relacions per tal de solucionar-los  abans de buscar una nova parella.

divendres, 13 de gener del 2012

Experiència professional


Actualment:

-Consulta privada pròpia (Des de principis del 2010)

-Col·laboracions en mitjans de comunicació (La Vanguardia, COM Radio...) com a psicòloga especialista en teràpia de parella i assessorament a singles, i en el treball amb adolescents consumidors de drogues i les seves famílies.

-Docent del curs on-line “Adolescentes y jóvenes consumidores de drogas: la intervención con los padres”, impartit a psiquiatria.com, i dirigit a d’altres professionals, actualment en 5a convocatòria.

-Atenció on-line sobre conflictes de parella, amistat, familiars i relacions interpersonals en general, a través de la pàgina web de MON-COR, agencia d’assessorament social i matrimonial. (Des del Novembre del 2010) Hi podeu accedir a través del següent link:

http://mon-cor.com/consultorio.php

2008-2009:

-Col·laboracions puntuals a diverses emissores de radio (RAC 1, COM Ràdio, Catalunya Radio, Radio Valira, Radio Cunit) com a psicòloga especialitzada en el treball amb adolescents consumidors de drogues i les seves famílies.

-Coautora del llibre: Treu-li les drogues del cap: idees pràctiques per a pares preocupats, editorial Columna.

2004-2008: 

-Feina com a psicòloga al SOD (Servei d’Orientació sobre Drogues, de l’ Agencia de Salut Pública de Barcelona), 40 hores setmanals, realitzant les següents funcions:
  • Seguiments a nivell individual i familiar.
  • Dinamització  de grups de pares i de joves.
  • Gestió de les bases de dades i coordinació de la Memòria anual.

2004-2005:


-Participació com a col·laboradora a la  Fase 1 del “Programa de mejora de la intervención en centros de Protección y Reforma en el ámbito de la Prevención: Análisis de la situación de los centros residenciales de Protección y Reforma de las Comunidades Autónomas de Madrid, Navarra, País Vasco y Cataluña respecto a la Prevención de Drogodependencias”.


2004:

-Psicòloga a la “Línia Verda d'orientació sobre drogues”, donant atenció telefònica i presencial.

dijous, 12 de gener del 2012

Experiències i opinions personals d'alguns usuaris


En aquest espai trobareu tot tipus d’experiències: de joves consumidors, de familiars, de parelles... que han dut a terme algun tipus d’intervenció amb mi al llarg d’aquests anys. Aquí podreu veure com han viscut ells l’experiència i quina opinió en tenen, quines coses han guanyat i quines han quedat pendents...

Aquestes experiències no inclouen cap tipus de dada personal que pugui facilitar la identificació dels interessats, i els noms no son els reals. Us en trobareu tant en català com en castellà ja que totes elles estan escrites en l’ idioma utilitzat habitualment per les persones que les han escrit.


FAMILIARS DE CONSUMIDORS:

"L’angoixa i desorientació que vivim els pares és difícil de descriure. No serveix o serveix ben poc l’experiència que hom pot tenir de l’adolescència d’altres fills previs o els coneixements adquirits gràcies a la teva professió. En aquests moments necessites l’ajuda i el consell de persones amb experiència en el tema,“professionals”.
Com bé saben vostès, cada cas és únic i no es tracta de donar unes orientacions sobre el problema, sinó més aviat, acompanyar durant aquest procés, ja que en el dia a dia van sorgint situacions noves que t’obliguen a adoptar actituds diferents.
Nosaltres portem dos anys assistint amb regularitat a les visites amb l’Íngrid, hem participat en sessions “de grup” amb altres pares, i encara que el nostre fill mai hagi volgut venir, la nostra valoració no pot ser més positiva.
Volem donar un cop més les gràcies públicament a l’Íngrid per acompanyar-nos tant “saviament” des de la seva joventut,  i desitgem que altres pares puguin treure'n profit en un futur."

"Estic molt contenta del que la Íngrid ha fet per nosaltres. Ha estat un bon servei i un ajud per a mi. Així que li dono un excel.lent. Fa un treball fantastíc i necessari."


CONSUMIDORS:
"La meva experiència amb les drogues va començar als 13 anys quan vaig començar a fumar cannabis al institut. Al principi fumava col·lectivament, amb els amics de la classe, però després vaig començar a consumir-ne jo sol a casa, al carrer, on fos. Vaig notar-ho en els estudis, ja que el meu rendiment va baixar en picat, després ho vaig notar amb la relació amb la gent, quan no fumava hem posava molt nerviós i m’enfadava amb tothom. Tot i així jo vaig seguir fumant fins que va arribar el dia que un amic em va dir: “Vols que et faci una ralla?”, i jo vaig pensar: “per què no?, no passarà res per una” i des de aquell dia vaig començar a prendre drogues vàries.

Al principi només ho vaig notar en els estudis, que ja no m’anaven bé i van anar a pitjor però més tard ho vaig notar físicament: estava més prim i més baix de defenses i psicològicament que tenia paranoies i ansietat. També vaig tindre problemes amb la policia, que em va detindre un dia amb 2 grams de cocaïna i hem vaig passar la nit a comissaria fins que va vindre el meu pare a buscar-me, no va ser una vivència molt agradable.
La experiència que vaig passar va ser molt dolenta perquè em pensava que m’estava tornant boig. Entre l'Íngrid, els meus pares i la meva núvia he anat sortint d’aquest món que no aporta res de bo. Quan comences no et dones compte però al cap d’un temps cadascuna de les coses que t’has pres t’acaben passant factura.
El que jo crec és que les drogues influencien moltissim en la vida de una persona i que els porros són la porta al mon de les drogues i es pot acabar molt malament si no et frenen a temps.(Noi, 17anys)"

"La historia de mi vida...
Cada persona es libre para decidir si quiere entrar en el mundo de las drogas.
Por nuestra naturaleza tendemos a equivocarnos dado nuestro instinto de experimentar, pero a veces hay cosas que no hace falta probarlas para saber que no nos hacen ningún bien.
Tengo 22 años, y soy uno de esos muchos que se han drogado rozando el limite de la adicción.
La primera vez que me drogué fue con 15 años en una fiesta que organizó mi hermano mayor, ese día consumí coca y realmente no sabía muy bien porque lo hacía...supongo que en parte se debía al echo de que quería integrarme y ser un tío duro.
Poco a poco me fui acostumbrando al consumo ya fuera con pastillas, con speed, con coca, ketamina, tripis, mdma y alguna que otra droga más.
Paso a ser una costumbre de los fines de semana, cada viernes y cada sábado salía y consumía, ya fuera en una discoteca o en una casa.
Realmente cuando estaba en el instituto solo quería que llegará el fin de semana para salir y obviamente consumir. Los estudios se resintieron, y empecé con los años a notar que mi capacidad de concentración e interpretación de las cosas disminuía a pasos forzados.
Lo difícil de dejar las drogas es que te piensas que realmente lo controlas, ya se que es una cosa que todos escuchamos, siempre es lo mismo que te dicen tus padres. Pero es que hasta que no tocas fondo tú o los de tu alrededor no te das cuenta de lo que a pasado, no te das cuenta que te has peleado con tu familia, que tus cambios de humor hacen que las personas que te quieren, que solo quieren que vayas hacia arriba, que solo quieren que crezcas como persona, se mueran de dolor cuando te ven destrozándote tu solito la vida.
He perdido amigos por las drogas, mas de los que me gustaría, algunos han muerto, ya sea por accidentes de tráfico o por sobredosis.
Somos jóvenes, TODO lo aguantamos ¿no? Pues no. Somos lo más frágil que hay en este planeta. La vida se puede escapar muy fácilmente.
Es muy duro aguantar una llamada donde te están contando que un colega tuyo se a muerto por ir borracho y coger el coche. Es la sensación de vació más grande que e experimentado nunca, y solo deseo que no me ocurra más. Ya sé que todos los días hay accidentes de tráfico o de cualquier tipo y que las personas mueren igual, pero por eso mismo aún es más triste si eres tú el que eliges ¿no?
Hoy por hoy creo haber superado todo esto,  solo que ahora no pierdo el tiempo ya que he dejado escapar demasiado.
La vida es un regalo, y yo durante mucho tiempo me e ido suicidando poco a poco, ralla a ralla."


PARELLA I ALTRES

"Pocs mesos abans de casar-me, va reapareixer a la meva vida una exparella meva que va fer que m'entressin dubtes a l'últim moment. Fa tres anys vaig conèixer una persona de la qual ens vam enamorar però ell estava casat. Al principi tot semblava que poguès tirar la relació endevant. Però quan la relació va pendre importància va començar a dir que no podia deixar la seva dona i fills per mi, que seria una reacció molt egoista per part seva. Jo vaig decidir seguir endevant amb la meva vida però ell reapareixia cada vegada fent-me sentir culpable i tergiversant les situacions per donar-me a entendre que era jo la culpable per la qual no podiem estar junts. Fins tal punt que jo vaig començar a sentir-me mala persona i culpable, quan jo no era pas qui estava casada i amb fills. Però ell sempre tenia una frase a la boca per tergiversar les meves paraules i fer-me sentir culpable. El fet que tornès a apareixer en unes dates tan importants per mi, va ser la raó per la qual vaig acudir a la Íngrid. Va seguir culpant-me de tot, i ara encara més, acusant-me que mai l'havia estimat, i encara em feia sentir més malament, mala persona i culpable de tot el nostre passat. JO volia buscar justícia i estava encegada pel fet de fer-li veure que no tenia raó amb les seves tergiversacions. L' Íngrid em va ajudar molt a fer-me veure, sempre triant jo el meu futur, quines eren les ventatges i conseqüències de tot plegat. A ajudar-me amb la meva autoestima (que no em sentis malament per raons inexistens). I com intentar superar tota aquesta etapa tan nociva."

"Mi experiencia ha sido muy positiva,cuando decidimos empezar una terapia de pareja no teníamos muy claro en que consistía y sí serviría para arreglar algo pero decidimos quemar el último cartucho antes de tirar la toalla y seguir cada uno por su lado.con la terapia hemos visto  aspectos el uno del otro que no conocíamos y nos ha ayudado a comprendernos mejor,y nos hemos conocido a nosotros mismos!realmente es sorprendente lo que se puede aprender y mejorar de uno mismo.es un trabajo largo y un poco difícil a veces pero cuándo pasa el tiempo y ves las mejoras tanto en pareja como individualmente te gratifica muchísimo y son pautas que te servirán para el paso de la vida.Nuestra vida en pareja ha mejorado mucho ,incluso la gente de nuestro alrededor lo ha notado.yo le recomiendo a todo el mundo que pase un mal momento que se anime y intenté hacer algo por arreglar el malestar ,todo se puede mejorar."