Una bona relació entre la família i el centre educatiu: Un important factor de protecció de cara al consum de drogues

La relació que els pares establim amb l’escola és molt importat, no només perquè els nostres fills hi passen moltes hores al dia, sinó també perquè es tracta d’un espai de transmissió de coneixements i valors, ideal per fer una de les tasques preventives més important. Això no significa que l’escola sigui l’única que te la responsabilitat d’informar i educar als nois i noies, de fet aquesta ha de ser una funció principalment de la família, però si es pot convertir en una gran aliada.

S’ha de tenir en compte que els fills passen molt temps allà, en la majoria dels casos més que amb els pares. Això farà que en molts casos els professors siguin els primers en detectar un possible consum. Per exemple, si noten canvis en l’actitud de l’adolescent just desprès dels moments de descans (que poden haver aprofitat per consumir) o un canvi global en el seu caràcter o en el seu rendiment...

És per això que els pares han d’estar receptius davant les senyals d’alerta que es detectin a l’escola. La realitat és que molts no reaccionen bé davant les possibles sospites, es posen a la defensiva i neguen categòricament el que ells entenen com a acusacions. En certa manera aquesta reacció pot reflexar por, culpabilitat, no voler afrontar el problema...És important que els pares vegin als professors com a aliats que es preocupen pels seus fills, no com a enemics. Això no significa que els professors hagin de tenir necessariament raó, però sí mereixen que tinguem en compte les seves observacions, i aquestes ens serveixin per estar més atents, o fins i tot abordar el tema de manera tranquil·la i relaxada amb el fill/a. Potser no existeix cap mena de consum, però que el problema sigui un altra, així que val la pena tenir-ho en compte.

Una altra situació possible és que els pares tinguin sospites o constància d’alguna situació relacionada amb el tema drogues (sobre el consum d’alguns alumnes, tràfic al voltant de l’escola...). En aquest cas els pares es pregunten si han d’informar a l’escola o no. La resposta és sí. És molt important que informin a l’escola ja que així la institució podrà prendre les mesures oportunes i alhora servirà per anar establint un vincle molt necessari per dur a terme una tasca preventiva eficaç.

D’altre banda si el que s’ha descobert és el consum del propi fill, si hi ha confiança amb l’escola també caldria comunicar-ho perquè ells estiguessin alerta i al cas. El problema és que molts pares s’avergonyeixen o pensen que això només servirà perquè estigmatitzin al fill i que tothom s’assabenti de la seva situació, i es cert en que hi ha casos en que tristament es així.

És per això que de forma paral·lela es molt recomanable que s’estableixin plans preventius complerts a les escoles per ajudar a prevenir el consum i saber com actuar quan aquest es dóna. Aquest tipus de plans impliquen i treballen al llarg de tot el curs amb pares, alumnes i professors. A aquest últims se’ls ensenya com detectar possibles consums, com tractar el tema amb els pares en cas que hi hagi sospites de consum...Es tracta de plans complexes que duts a terme amb la implicació necessària donen molt bons resultats.

A nivell general s’ha de transmetre que la cultura de la participació a l’escola és un factor de protecció a tenir molt en compte. En general aquesta es va perdent amb el temps, és a dir, quan els fills son petits els pares s’impliquen més en les reunions, activitats...i a mesura que van creixent és van desimplicant, quan de fet l’etapa de l’adolescència és més complexa que la infantesa i d’implicació durant la secundaria com a mínim hauria de ser la mateixa que existeix durant la primària.