dilluns, 16 de juliol del 2012

L’ estiu i les ruptures de parella


És un tema recurrent en els mitjans de comunicació que l’estiu i les vacances porten associats gran nombre de ruptures i divorcis. De fet un de cada tres divorcis és al mes de setembre, just desprès de l’època de vacances. Això és així ja que durant l’estiu es fan més patents que mai les desavinences que durant l’any poden passar desapercebudes. Durant les vacances, en compartir més temps, ens fem més conscients de tot allò que no ens agrada de l’altre, dels problemes de comunicació, de la manca de valors compartits…
Un altre dels problemes és que moltes parelles es senten obligades a compartir absolutament tots els moments de les vacances de manera que es perd l’espai individual de cadascun d’ells. Aquesta manca total d’espais d’intimitat fa que els membres puguin sentir una certa pèrdua d’identitat i que en culpin l’altre amb el conflicte que això pot suposar. Una de les maneres de previndreu es parlar abans de l’estiu sobre com s’enfocaran les vacances d’aquell any: si es vol fer un viatge o no, la durada, el tipus de destí, i quin plantejament tindran aquestes (temps de descans, temps per fer turisme, dedicació als nens en cas que en tinguin, i espais individuals d’esbarjo que s’inclouran durant aquestes…) Cal que cap dels membres perdi de vista que compartir aquell temps no es tracta d’una obligació, sinó d’una elecció.
En d’altres casos, tot i que no és el més habitual, el problema és just el contrari. Durant l’estiu  els membres de la parella s’apropen més, el nivell de satisfacció amb la relació puja, i els problemes en canvi sorgeixen amb la rutina diària. En aquesta casos el pronòstic es bo, ja que implica que la parella està bé de base, però que han de treballar la seva gestió del temps en el dia a dia, planificant de manera específica moments per la parella (i d’aquesta amb els fills en aquells casos en que en tinguin), per no permetre que la rutina diària deteriori la relació.
Davant d’una situació com la que ens ocupa no cal dramatitzar, però sí és cert que desprès de les vacances sí pot ser  un bon moment per fer una valoració personal de si tot allò  que ens agrada de la nostra relació ens compensa prou com per intentar arreglar allò que no acaba de funcionar. En cas que la conclusió sigui que hi ha diferencies però que aquestes son reconciliables, una bona opció és fer una teràpia de parella que ens permeti acostar posicions i treballar certs aspectes de la relació amb el psicòleg, un especialista objectiu que ens guiarà en el procés.


dilluns, 2 de juliol del 2012

Fases del consum de drogues


Conèixer quines son les fases del consum ens permet entendre que no es tracta de ser drogoaddicte o no ser-ho, sinó que hi ha tota una sèrie de passos entremitjos entre el no consum i la drogodependència. De fet es tracta de un continuum que dividim en fases perquè sigui més clar i comprensible.
Es molt important tenir present que sigui quina sigui la fase del consum s’ha d’intervenir, no nomes davant la drogodependència. De fet quan més aviat es faci la intervenció més faci i curta serà.
Igual d’important es que l’actuació sigui proporcional a la gravetat del problema. Seria un gran error actuar igual davant d’un consum esporàdic que davant d’una addicció i de fet fins i tot podria ser contraproduent. Si la persona afectada veu que se l’etiqueta erròniament pensarà que les persones del seu entorn i/o els professionals que l’atenen no coneixen el tema i per tant no donarà cap valor als seus consells i coneixements. Alhora etiquetar a algú de drogoaddicte, més encara quan no ho és, i tenir actituds acords amb aquesta manera de pensar, empitjorarà la comunicació i la relació familiar en general, de forma que dificultarà la influencia dels familiars en el procés.
Podem definir 4 fases:

Experimentació:
  • En aquesta fase la persona accepta la droga de forma passiva, és a dir, quan li ofereixen. Possiblement abans de provar-la ja haurà dit NO d’altres vegades, però per que aquest NO es mantingui s’ha de sustentar en uns motius ben fonamentats.
  • Aquestes primeres experiències es donen a causa de la falta de consciencia de risc, la majoria de vegades durant l’adolescència, en que provar les drogues sovint es veu com a inofensiu i sense conseqüències.
  • Davant d’aquestes primeres experiències, encara que les sensacions que la persona experimenti siguin negatives, en molts casos això no sol ser prou com per desistir del seu ús, ja que els reforços solen tenir més pes (sentir-se més gran, més integrat dins del grup...)
  • Si actuem a temps i si la persona té les habilitats necessàries no seguirà avançant a través de les altres fase.

Us ocasional:
  • Al igual que en la fase anterior la persona es comporta de manera passiva, acceptant la droga que li ofereixen.
  • Es tracta d’un consum espaiat, que encara no ha adquirit una regularitat.
  • Hi ha una clara sensació de control ja que la persona pensa que decideix quan consumeix i quan no. Aquesta sensació és manté tot i anar avançant en el consum.

Consum habitual:
  • En aquesta fase la persona ja te una actitud més activa, en el sentit de que és la que busca la droga, no espera a que li ofereixin.
  • El consum adquireix una regularitat i se l’associa fortament a certes situacions (a tots els espais d’oci, caps de setmana, sempre que es troba amb determinats amics, abans d’anar a dormir...)
  • La persona dona un valor positiu a la droga que consumeix.
  • Es possible que el consum hagi començat a afectar negativament alguns àmbits de la vida de la persona (estudis, relació familiar, caràcter).
  • Aquest consum mereix especial atenció en la mesura en que està a un pas de la dependència.

Dependència:
  • La actitud davant la droga es clarament activa.
  • La droga consumida passa a ser el centre de la seva vida. La major part d’aquesta gira al voltant del consum (amics, temps lliure, depesa de diners...)
  • Cada cop necessita consumir més quantitat,  tot i que ser dependent no necessàriament consisteix en consumir gran quantitats a diari, sinó l’ús que fa aquella persona de la droga. Per exemple, si sempre que esta malament o sempre que necessita relacionar-se consumeix, ja estem parlant de drogodependència.
  • Aquest consum s’anteposa a altres necessitats.
  • En aquesta fase ja no té importància la manera d’aconseguir els diners per consumir  (petits delictes, venda de drogues per pagar el seu consum...)
  • El consum es mante tot i els problemes que van sorgint derivat d’aquest (abandó dels estudis, problemes legals, deteriorament de les relacions, problemes de salut...)
  • Els mals moments superen els bons (malestar físic, problemes econòmics, pèrdua d’amistats...)

Sigui quina sigui la fase en que es troba la persona és possible fer-hi un tractament adaptat i que superi aquesta situació.