Fases del consum de drogues

Conèixer quines son les fases del consum ens permet entendre que no es tracta de ser drogoaddicte o no ser-ho, sinó que hi ha tota una sèrie de passos entremitjos entre el no consum i la drogodependència. De fet es tracta de un continuum que dividim en fases perquè sigui més clar i comprensible.

Es molt important tenir present que sigui quina sigui la fase del consum s’ha d’intervenir, no nomes davant la drogodependència. De fet quan més aviat es faci la intervenció més faci i curta serà.

Igual d’important es que l’actuació sigui proporcional a la gravetat del problema. Seria un gran error actuar igual davant d’un consum esporàdic que davant d’una addicció i de fet fins i tot podria ser contraproduent. Si la persona afectada veu que se l’etiqueta erròniament pensarà que les persones del seu entorn i/o els professionals que l’atenen no coneixen el tema i per tant no donarà cap valor als seus consells i coneixements. Alhora etiquetar a algú de drogoaddicte, més encara quan no ho és, i tenir actituds acords amb aquesta manera de pensar, empitjorarà la comunicació i la relació familiar en general, de forma que dificultarà la influencia dels familiars en el procés.

Podem definir 4 fases:

Experimentació:

• En aquesta fase la persona accepta la droga de forma passiva, és a dir, quan li ofereixen. Possiblement abans de provar-la ja haurà dit NO d’altres vegades, però per que aquest NO es mantingui s’ha de sustentar en uns motius ben fonamentats.

• Aquestes primeres experiències es donen a causa de la falta de consciencia de risc, la majoria de vegades durant l’adolescència, en que provar les drogues sovint es veu com a inofensiu i sense conseqüències.

• Davant d’aquestes primeres experiències, encara que les sensacions que la persona experimenti siguin negatives, en molts casos això no sol ser prou com per desistir del seu ús, ja que els reforços solen tenir més pes (sentir-se més gran, més integrat dins del grup...)

• Si actuem a temps i si la persona té les habilitats necessàries no seguirà avançant a través de les altres fase.

Us ocasional:

• Al igual que en la fase anterior la persona es comporta de manera passiva, acceptant la droga que li ofereixen.

• Es tracta d’un consum espaiat, que encara no ha adquirit una regularitat.

• Hi ha una clara sensació de control ja que la persona pensa que decideix quan consumeix i quan no. Aquesta sensació és manté tot i anar avançant en el consum.

Consum habitual:

• En aquesta fase la persona ja te una actitud més activa, en el sentit de que és la que busca la droga, no espera a que li ofereixin.

• El consum adquireix una regularitat i se l’associa fortament a certes situacions (a tots els espais d’oci, caps de setmana, sempre que es troba amb determinats amics, abans d’anar a dormir...)

• La persona dona un valor positiu a la droga que consumeix.

• Es possible que el consum hagi començat a afectar negativament alguns àmbits de la vida de la persona (estudis, relació familiar, caràcter).

• Aquest consum mereix especial atenció en la mesura en que està a un pas de la dependència.

Dependència:

• La actitud davant la droga es clarament activa.

• La droga consumida passa a ser el centre de la seva vida. La major part d’aquesta gira al voltant del consum (amics, temps lliure, depesa de diners...)

• Cada cop necessita consumir més quantitat,  tot i que ser dependent no necessàriament consisteix en consumir gran quantitats a diari, sinó l’ús que fa aquella persona de la droga. Per exemple, si sempre que esta malament o sempre que necessita relacionar-se consumeix, ja estem parlant de drogodependència.

• Aquest consum s’anteposa a altres necessitats.

• En aquesta fase ja no té importància la manera d’aconseguir els diners per consumir  (petits delictes, venda de drogues per pagar el seu consum...)

• El consum es mante tot i els problemes que van sorgint derivat d’aquest (abandó dels estudis, problemes legals, deteriorament de les relacions, problemes de salut...)

• Els mals moments superen els bons (malestar físic, problemes econòmics, pèrdua d’amistats...)

Sigui quina sigui la fase en que es troba la persona és possible fer-hi un tractament adaptat i que superi aquesta situació.