Deixar de fumar: aquest any sí!

Tots tenim propòsits que sabem que voldríem dur a terme  (aprendre anglès, anar al gimnàs, fer dieta…) però mai trobem el moment de dur-los a la practica. Tot i així quan comença un nou any, i psicològicament tenim la sensació que comença una nova etapa, es un moment on refresquem tots aquest propòsits, tot i que molts d’ells tristament tornen a quedar en l’oblit al cap de poques setmanes.

Un dels més freqüents sens dubte és el de deixar de fumar. Justament per que aquest propòsit no quedi en l’oblit aquest  any, us vull fer una proposta, un pack de tres sessions enfocades a deixar de fumar amb un contingut pautat i específicament dirigit a aquest fi. . El preu d’aquest pack és de 100€, (quan el preu real seria de 150, ja que cada visita individual té un cost de 50€). Cada sessió té una durada d’una hora i la idea seria dedicar la primera a preparar l’abandonament del consum, la segona durant aquest i la tercera durant l’etapa de manteniment, tot i que això s’adaptarà a cada cas de manera individualitzada (per exemple si cal dedicar dues sessions a la preparació de l’abandonament del consum). En cas de que a alguna persona li  calguessin més sessions pel motiu que fos,  aquestes tindrien un 20% de descompte sobre el preu real (50€ menys el 20%= 40€ per sessió addicional)

Animeu-vos, per una vida més saludable i amb menys despesa! Aquest any sí!              

Per qualsevol dubte o per concertar visita us podeu posar en contacte amb mi a través del telèfon 93 893 56 98 o al correu electrònic  ingridpinopsico@hotmail.com

 

 

El tractament psicològic per deixar de fumar

Com tots sabem, el tabac, tot i ser legal, és una droga i per tant te la capacitat de provocar addició. Això implica que la persona que n’és dependent  és capaç de continuar consumint tot i conèixer el perjudici que a diferents nivells (de salut, econòmics, estètics…) pot tenir aquest consum.

Les addiccions en general, i el tabac no n’és una excepció, tenen un component psicològic importantissim, de vegades amb més pes que la part d’addicció física a la substancia. Amb això vull dir que el que fa que una persona sigui addicte a una substancia no és únicament la capacitat addictiva d’aquesta, sinó principalment la personalitat de la persona, la seva autoestima, capacitats socials, entorn… que estan en la base de perquè va començar a consumir i va perpetuar el seu consum .  Això es fa patent en el fet que quan es fa un tractament  per deixar el consum de qualsevol substancia, la part de la desintoxicació física és relativament curta i senzilla, mentre que la part de deshabituació psicològica és molt més llarga, complexa i toca múltiples àmbits de la vida de la persona, alhora que afiança els objectius aconseguits.

Per tant a l’hora de fer un tractament per superar una addició, i concretament al tabac que és la que avui ens ocupa, s’hauria de prioritzar el tractament psicològic per sobre del suport farmacològic, o en aquells casos concrets en que es valori necessari per l’alt nivell d’addicció a la nicotina de la persona, fer-los complementaris. De fet diversos estudis han demostrat que la teràpia psicològica és més efectiva que la teràpia farmacològica si s’avaluen per si soles (*). D’altre banda també cal tenir en compte que el tractament psicològic no té efectes secundaris com pot tenir el farmacològic. De fet en certs sectors de la població (dones embarassades, gent gran, adolescents…) està desaconsellat l’ús de psicofàrmacs per deixar el consum de tabac.

El que moltes vegades tira enrere a les persones de fer un tractament psicològic especialitzat per deixar de fumar pot ser, d’una banda la manca de consciencia de la importància de la part psicològica en qualsevol a addicció, centrant-ho únicament en un tema físic i de l’altre, el fet que vivim en una societat en que volem aconseguir els nostres objectius de manera fàcil i immediata i la opció farmacològica aparentment acompleix aquest requisits, tot i que ara sabem que no és així.

El tractament psicològic inclou una sèrie de pautes i consells generals de demostrada eficàcia, però també una gran part de teràpia adaptada a cada cas, personalitzada, valorant el nivell d’addicció de la persona, en quina etapa de canvi es troba, buscant estratègies d’afrontament i de prevenció especifiques per  cada cas, i amb un seguiment de tot el procés per tal de reforçar aquells punts que sobre la marxa es vagin veient més fluixos.

Ara que s’acosta una època de propòsits i objectius de canvi us animo a aquells que us esteu plantejant deixar de fumar que proveu el suport psicològic en aquest procés.

Quedo a la vostra disposició per aclarir qualsevol dubte sobre el tema.

 

*Estudis exposats a la revista Papeles del Psicólogo, vol.35, 2014.

Experiències personals

Al igual que vaig fer al crear aquest blog, ja fa gairebé 3 anys, de nou us vull anar fent arribar experiències i opinions d’alguns dels pacients que tracto o he tractat en els últims anys. Espero que us siguin útil i us animin a buscar ajuda professional a aquells que esteu dubtant o us fa encara certa por.

“Quan vaig començar la teràpia fa un any, era una persona molt tancada, em costava molt relacionar-me amb els altres, sobretot amb les noies. Això dificultava molt el meu somni de crear una família i em feia estar malament, no era feliç. En aquests mesos he fet un canvi molt gran, he après ha sentir-me més segur de mi mateix, a relacionar-me sense por . Soc molt més feliç, he conegut gent nova i tot i que encara no tinc una parella estable se que tard o d'hora arribarà, ja no m’angoixa tant el tema.

Al principi hem va costar anar a un psicòleg, però ara penso que va ser una molt bona decisió”

Home, 40 anys.

 

 

11a Convocatòria del curs: Adolescentes y jóvenes consumidores de drogas: La intervención con los padres.

A partir del proper dilluns, 22 de Setembre, torno a impartir com a docent el curs on-line: ADOLESCENTES Y JÓVENES CONSUMIDORES DE DROGAS: LA INTERVENCIÓN CON LOS PADRES.

Es tracta d’un curs dirigit a estudiants o llicenciats en psicologia, pedagogia, treball social, infermeria o disciplines afins.

Aquest curs te com a objectiu centrar-se en la intervenció amb aquells pares (o d’altres familiars que realitzin les funcions de cuidadors) que arriben a consulta per tenir fills adolescents o joves consumidors de drogues.

Deixant de banda la intervenció que lògicament s’hauria de fer amb l’adolescent o jove en sí, a aquestes edats on la majoria de casos els nois i noies encara no són independents ni emocional ni econòmicament, el paper de la família en la prevenció, detecció i solució de problemes es basic perquè les coses funcionin.

La intenció serà doncs abordar tots aquells aspectes relacionats amb la família sobre  els que com a professionals poden intervenir per aconseguir una millora en la situació familiar i de consum en el jove.

Per més informació, consulta del programa i inscripcions:

http://cursos.psiquiatria.com/index.cgi?wAccion=matriculacion&wAccionMat=cursos&wIdCurso=156&wid_seccion=7&wid_item=

 

 

¿Es pot superar una infidelitat?

Abans que res hauríem de definir que entenem com a infidelitat. La infidelitat es dóna quan hi ha un trencament  dels acords implícits o èxplicits que existeixen en cada parella. En la majoria de parelles s’entén la fidelitat com un acord d’exclusivitat, tant a nivell sexual com de vincle emocional. De totes maneres el límit del que es acceptable o no el posa cada parella. N’hi ha que no entenen les relacions sexuals amb tercers com a infidelitat, però el límit el posen en que no es creï un vincle emocional amb tercers. Tots es acceptable mentre els dos membres hi estiguin d’acord i en igualtat de condicions.

Partim de la base de que una infidelitat es fruit d’una mala gestió d’una situació determinada, ja que sigui quin siguin els problemes que han  portat a aquesta (que poden ser molt diversos, com sentiment de manca d’atenció per part de l’altre, vida sexual rutinària i o escassa…), s’haurien d’haver afrontat abans amb la parella per trobar solucions constructives i acceptables per als dos membres. De no trobar-se aquestes solucions, també hauria existit la possibilitat de la separació si realment les diferencies feien referència a un tema important i eren insalvables.

Un cop la infidelitat s’ha donat i l’altre membre se n’ha assabentat, aquesta pot provocar el trencament de la parella o bé el seu enfortiment. No es fàcil superar una infidelitat i partirem de la base que qualsevol dels dos membres de la parella te dret a decidir trencar la relació desprès d’això. Si es vol continuar perquè els dos membres valoren que tenen possibilitats de recobrar la confiança i la relació els continua compensant, una teràpia de parella pot ajudar a valorar en profunditat quins van ser el problemes que van dur a la infidelitat, ja que perquè la relació es recuperi se’ns dubte s’hauran d’afrontar i treballar, sinó la relació continuaria tenint carències que la posarien en risc. Serà basic treballar també per recobrar la confiança, que probablement s’haurà perdut o estarà molt danyada, ja que sense aquesta la relació tampoc tindria sentit i es convertiria en una relació tòxica.

Com sempre, cada cas és un món i caldria analitzar en profunditat molts aspectes per valorar si la relació es pot salvar, però sabem que si la relació continua aportant moltes coses positives, hi ha bona disposició a confiar i a demostrar transparència, i a comunicar-se i afrontar les carències prèvies de la parella, aquesta en pot sortir reforçada. De no ser així difícilment es podrà salvar de manera satisfactòria.

Si us trobeu en aquesta situació us animo a que busqueu ajuda professional que us ajudi en aquest procés, que no és fàcil.

 

 

10a Convocatòria del curs: Adolescentes y jóvenes consumidores de drogas: La intervención con los padres.

A partir del proper dilluns, 17 de Març, torno a impartir com a docent el curs on-line: ADOLESCENTES Y JÓVENES CONSUMIDORES DE DROGAS: LA INTERVENCIÓN CON LOS PADRES.

Es tracta d’un curs dirigit a estudiants o llicenciats en psicologia, pedagogia, treball social, infermeria o disciplines afins.

Aquest curs te com a objectiu centrarse en l’ intervenció amb aquells pares (o d’altres familiars que realitzin les funcions de cuidadors) que arriben a consulta per tenir fills adolescents o joves consumidors de drogues.

Deixant de banda l’ intervenció que lògicament s’hauria de fer amb l’adolescent o jove en sí, a aquestes edat on la majoria de casos els nois i noies encara no són independents ni emocional ni econòmicament, el paper de la família en la prevenció, detecció i solució de problemes es basic per que les coses funcionin.

La intenció serà doncs abordar tots aquells aspectes relacionats amb la família sobre  els que com a professionals poden intervenir per aconseguir una millora en la situació familiar i de consum en el jove.

Per més informació, consulta del programa i inscripcions:

 

http://cursos.psiquiatria.com/index.cgi?wAccion=matriculacion&wAccionMat=cursos&wIdCurso=133&wid_seccion=7&wid_item=

 

Permisivitat, control i afecte dels pares en relació al consum de drogues

Tenint en compte que, com sabem, la família juga un important paper tant com a factor de risc com de protecció de cara al consum de drogues, recentment s’ha dut a terme un estudi  a diferents escoles de Mallorca* per analitzar la relació entre diferents variables familiars i el consum alcohol, tabac i cànnabis en els joves.

Els resultats van indicar que els joves que havien consumit alcohol, tabac i cànnabis algun cop a la seva vida, tenien la percepció de que els seus pares eren més permissius respecte al consum d’aquestes substancies, alhora que mostraven menys control  i un excés d’afecte. Es a dir, que aquest estudi confirma que podem entendre aquests 3 factors com a factors de risc, i per tant la importància del comportament dels pares de cara al consum de drogues dels fills.

Això fa que com a pares haguem de fer autocrítica constructiva respecte a aquells missatges que directa o indirectament donem respecte al consum de drogues, a més de fer-nos conscients de que altres factors aparentment no relacionats també hi tenen influencia, com es el cas del control i l’afecte, demostrant que quan aquests son sans i proporcionats actuaran com a factors de protecció.

D’altre banda l’estudi també va demostrar que la freqüència de consum d’alcohol era un predictor del consum de tabac i aquest últim alhora era un predictor del consum de cànnabis. Això demostra el que ja sabíem a través d’altres estudis, que alcohol i tabac poden actuar com a porta d’entrada a altres drogues i que per tant fent prevenció del consum de drogues legals en fem alhora de la resta de drogues.

*Estudi extret de la revista INFOCOP, número 63, octubre - desembre 2013.