13a Convocatòria del curs: Adolescentes y jóvenes consumidores de drogas: La intervención con los padres.

A partir del divendres 15 de Maig, torno a impartir com a docent el curs on-line: ADOLESCENTES Y JÓVENES CONSUMIDORES DE DROGAS: LA INTERVENCIÓN CON LOS PADRES.

Es tracta d’un curs dirigit a estudiants o llicenciats en psicologia, pedagogia, treball social, infermeria o disciplines afins.

Aquest curs te com a objectiu centrar-se en la intervenció amb aquells pares (o d’altres familiars que realitzin les funcions de cuidadors) que arriben a consulta per tenir fills adolescents o joves consumidors de drogues.

Deixant de banda la intervenció que lògicament s’hauria de fer amb l’adolescent o jove en sí, a aquestes edats on la majoria de casos els nois i noies encara no són independents ni emocional ni econòmicament, el paper de la família en la prevenció, detecció i solució de problemes es basic perquè les coses funcionin.

La intenció serà doncs abordar tots aquells aspectes relacionats amb la família sobre  els que com a professionals poden intervenir per aconseguir una millora en la situació familiar i de consum en el jove.

 

Per més informació, consulta del programa i inscripcions:

http://cursos.psiquiatria.com/index.cgi?wAccion=matriculacion&wAccionMat=cursos&wIdCurso=279&wid_seccion=7&wid_item=

Aprofito per passar-vos els resultats de les enquestes de valoració que es passen als alumnes un cop finalitzat el curs i també els comentaris qualitatius que alguns d’ells hi han afegit:

 

 

“He realizado bastantes cursos con vosotros, a través de esta plataforma, y la verdad es que esta docente me ha parecido excepcional. Enhorabuena.”

 

“Este curso cumplió con mis expectativas, me siento satisfecha y me felicito por haberlo tomado, y los felicito por la calidad del mismo, saludos”

 

“Muy recomendable. Espero realizar más cursos con vosotros.”

“Me ha gustado mucho, la dinámica del curso, los contenido y la docente: su disponibilidad y conocimiento en la materia del curso.”

 

“Felicitaciones, es un buen curso. Los temas son claros, explicados de forma sencilla para ser aplicados en el contexto de adolescentes y sus redes de apoyo.
Para haber sido mi primer curso vía electrónica, su plataforma me parece fácil de manejar, es amigable!
Muchas gracias! “

 

“Solamente comentar, que el tiempo estimado para la entrega de los ejercicios me ha parecido muy limitada en el tiempo. Al ser un curso online pensaba que iba a ser más espaciada la entrega. Por lo demás, el curso excelente, ha superado mis expectativas.”

 

 

Les Addiccions no son únicament producte de factors genètics o neurobiològics.

Probablement haureu sentit en múltiples ocasions que les addiccions a substàncies son fruit de factors genètics i biològics. Això, tot i ser cert en part, dóna una visió molt reduccionista  i simplificada dels veritables factors que porten a que una persona consumeixi o acabi sent addicte a les drogues. Justament això és el que defensen en un estudi recent W. Hall i el seu equip, de la Universitat de Queensland (Australia)*, que han fet una revisió dels estudis sobre el tema,  arribant la conclusió de que el model  genètic i bioquímic aplicat a les addiccions no conta amb el suport científic esperable, i que per tant no és proporcional a la importància que se li sol donar. Aquesta importància ha fet que no es dediques prou temps a altres factors importants i als tractaments que se’n podrien derivar, que per altre banda si han demostrat ser eficaços. A més aquesta visió treu gran part de responsabilitat al pacient i a l’entorn, obviant factors importantíssims per explicar les addiccions (factors a nivell personal com la manca d’autoestima o d’habilitats socials, o relacionats amb l’entorn com l’estil educatiu dels pares o la comunitat, entre d’altres). Això no significa que no existeixin factors genètic ni neurobiològics, però sí que no tenen un pes tant determinant com a priori pot semblar.

Així doncs conclouen que l’addicció és un trastorn biològic, psicològic i social complexa que ha de ser abordat des de diferents aproximacions clíniques.

Els resultats i conclusions d’aquest estudi son coherents amb el que veiem dia a dia els que treballem en l’àmbit de les addiccions, on veiem que cada cas és un món i que el motiu d’una dependència no es tant “senzill” com un factor únicament genètic. Sinó que cada cas s’ha d’analitzar i valorar per tal de treballar allò que ha influït en aquell cas en concret.

*Informació extreta de la revista INFOCOP, número 68, Gener-Març 2015.

A qué esperas?

Avui us faig arribar l’enllaç a un article d’opinió de Risto Mejide, que es va publicar just ahir a el Periódico. Amb el seu característic estil, que agradarà més o menys, ens apropa un missatge que jo mateixa, amb el meu propi estil, trameto sovint als meus pacients. Un missatge que ens convida a la reflexió, però sobretot a l’acció:

http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/a-que-esperas-4059044