Com sabeu, a finals de l’any passat us
vaig començar a presentar el treball de reflexió fet per un dels meus pacients,
que us he anat fent arribar en petites dosis. Aquí va la quarta...
29. En el meu cas el consum també es
donava en situacions intimes i personals,es a dir sexe, esporàdic o en parella.
Això ho accentuava doncs em trobava
certa permissibilitat per part de la noia, com a element del joc sexual amb
ella. Cal dir com no que això era una contradicció.
Per afrontar aquests moments sense
consum crec que el millor és estar fort (temps sense consum) i fer un treball
personal. Seguidament començar a tindre situacions intimes sense consum i anar
avançant amb altres eines que el facin també atractiu.
Actualment estic bastant fort i
porto un llarg treball i encara no he tingut cap relació. Tampoc la he buscat
de forma activa. Això no em fa sentir malament ni ho trobo necessari ara per
ara.
30. El consum no et deixa créixer
com a persona, madurar ni construir. Dificulta envoltar-te de les coses
enriquidores que et regalen moments feliços, diferents, variats i de qualitat
que t’acaben definint i identificant la
teva personalitat. Pots arribar a tindre idees i projectes,però finalment el
consum li roba el temps i no s’acaben
realitzant.
31. A la vida moltes coses et poden
fer créixer com a persona, en el meu cas, el viscut amb el consum m’ha fet
afrontar una situació-problema que m’ha fet madurar força. Més potser que si no
s’hagués donat. Suposo que soc positiu.
32. Cal dir que el sentiment de
inseguretat (per un possible consum esporàdic) nomes em ve quan penso en trobar-me
en una situació de risc no calculada, ja que fins ara la meva vida i el que
l’envolta gira en un altre direcció i queden fora del meu cercle.
Per la meva experiència dir no en
una situació de risc, inesperada i no calculada, enforteix molt la actitud i
continuació del no consum.
Com no, ens pot ajudar el ser
conscients del que ens podem trobar, pensar en el temps i treball que portem
fet i recordar que vam prendre una decisió, vam decidir deixar-ho per sempre.
Em sento fort, segur i tranquil per
continuar la meva decisió de no consum, doncs se que no tindré cap actitud
activa per a trencar-ho.
33. En la meva teràpia ha arribat un
moment on tot depèn de mi. He fet un procés,he agafat experiència, coneixement
sobre el tema i unes eines. Això em servirà per seguir el camí sense cap més
seguiment, no estar sol i continuar endavant.
Cal dir que després d’un últim any
sense consum el pas ha estat supervisat per la meva terapeuta i amb la meva
conformitat.
