Com sabeu una de les meves dues especialitats es la teràpia
de parella. En aquest context no només treballo amb parelles que volen millorar
la seva relació, sinó també amb persones
que acudeixen individualment a consulta perquè
estan encallades en relacions perjudicials o insatisfactories i en volen sortir, o que
veuen que repeteixen certs patrons en les seves relacions de parella que volen
trencar, entre d’altres. En molts casos
es dona dependència emocional entre els membres de la parella, o d’un d’ells
cap a l’altre.
Precisament el Síndrome de Fortunata defineix una
modalitat de dependència emocional, la que desenvolupen algunes dones solteres cap a
homes casats. Cal aclarir que no es tracta d’un trastorn psiquiàtric , sinó que
aquest concepte s’utilitza simplement per
donar nom a una sèrie de conductes que defineix un fenomen existent a la nostra
societat.
Jorge Barraca, de La universitat Camilo Jose Cela de
Madrid, acunya aquest terme i el defineix a partir dels següents punts:
-Presencia d’un sentiment d’amor intens i persistent cap
a un home casat amb una altra dona.
-Actitud distant en qualsevol altre relació de parella
que no sigui l’establerta amb aquest home.
-Creença de que
ella en el fons te més dret a estar amb ell que la pròpia dona.
-La creença anterior es reforça si ha tingut fills d’aquest
home. Si no els ha tingut manifesta intensos desitjos de tenir-los.
-Ambivalència de sentiments cap a la dona legitima ( de
vegades rancúnia i despreci i d’altres comprensió, empatia i proximitat)
-Creença de que l’amor es l’únic responsable de la situació, i el que justifica que la relació continuï.
-Fantasies optimistes pel que fa a la relació: Imagina
que passarà alguna cosa que la portarà a tenir una relació exclusiva amb ell.
Això fa que toleri la situació durant anys.
En definitiva,
encara que a la llarga la situació sigui negativa per la dona i limiti la seva pròpia
progressió vital, la gratificació immediata que sent quan esta amb l’home i la
por intensa a la soledat i el buit que suposaria la ruptura, perpetuen la
situació.
D’altre banda podria semblar que a aquesta situació s’hi arriba
degut exclusivament a les mentides de l’home,
però no és així ja que arriba un moment en que els fets objectius fan evident
que no s’estan acomplint les promeses d’aquest, i tot i així la dona continua
enganxada a ell, disposada a passar per alt o perdonar aquestes mentides. Així
doncs caldrà buscar en ella també factors previs que l’hagin pogut portar a aquesta
mena de relació (baixa autoestima, idees
irracionals sobre l’amor ,les relacions de parella i els homes casats, patrons
educatius de dependència...), ja que justament aquesta seran els que haurem d’abordar
i treballar a la teràpia.
Si us sentiu identificats amb aquesta mena de relacions,
o amb altres tipus de dependència emocional us animo a que acudiu a un especialista
per tractar aquest tema, ja que se’ns dubte pot millorar molt la vostra manera
de relacionar-vos i per tant la vostre vida.
