Bones Festes!

Bon Nadal a tots i totes!

 

 

 

18a Convocatòria del curs: Adolescentes y jóvenes consumidores de drogas: La intervención con los padres.

A partir del dimecres 20 de Setembre torno a impartir com a docent el curs on-line: ADOLESCENTES Y JÓVENES CONSUMIDORES DE DROGAS: LA INTERVENCIÓN CON LOS PADRES.

Es tracta d’un curs dirigit a estudiants o llicenciats en psicologia, pedagogia, treball social, infermeria o disciplines afins.

Aquest curs te com a objectiu centrar-se en la intervenció amb aquells pares (o d’altres familiars que realitzin les funcions de cuidadors) que arriben a consulta per tenir fills adolescents o joves consumidors de drogues.

Deixant de banda la intervenció que lògicament s’hauria de fer amb l’adolescent o jove en sí, a aquestes edats on la majoria de casos els nois i noies encara no són independents ni emocional ni econòmicament, el paper de la família en la prevenció, detecció i solució de problemes es basic perquè les coses funcionin.

La intenció serà doncs abordar tots aquells aspectes relacionats amb la família sobre  els que com a professionals poden intervenir per aconseguir una millora en la situació familiar i de consum en el jove.

 

Per més informació, consulta del programa i inscripcions:

https://psiquiatria.com/servicios/adolescentes-y-jovenes-consumidores-de-drogas-el-tratamiento-con-sus-familiares

Aprofito per passar-vos els resultats de les enquestes de valoració que es passen als alumnes un cop finalitzat el curs i també els comentaris qualitatius que alguns d’ells hi han afegit:

 

 

“He realizado bastantes cursos con vosotros, a través de esta plataforma, y la verdad es que esta docente me ha parecido excepcional. Enhorabuena.”

 

“Este curso cumplió con mis expectativas, me siento satisfecha y me felicito por haberlo tomado, y los felicito por la calidad del mismo, saludos”

 

“Muy recomendable. Espero realizar más cursos con vosotros.”

“Me ha gustado mucho, la dinámica del curso, los contenido y la docente: su disponibilidad y conocimiento en la materia del curso.”

 

“Felicitaciones, es un buen curso. Los temas son claros, explicados de forma sencilla para ser aplicados en el contexto de adolescentes y sus redes de apoyo.
Para haber sido mi primer curso vía electrónica, su plataforma me parece fácil de manejar, es amigable!
Muchas gracias! “

 

“Solamente comentar, que el tiempo estimado para la entrega de los ejercicios me ha parecido muy limitada en el tiempo. Al ser un curso online pensaba que iba a ser más espaciada la entrega. Por lo demás, el curso excelente, ha superado mis expectativas.”

 

 

Experiència personal: "El motiu de tot"

Un cop més us faig arribar les reflexions d'un dels meus pacients, en aquest cas una noia de 32 anys, que des del primer dia ha estat un exemple d’il·lusió i motivació de cara al canvi. En aquest text ens parla, entre d’altres coses, de la importància de perdonar-se, d'estar en pau amb un mateix, i en això ella també és un exemple a seguir.

Ara ho veig clar, m’ha costat el meu temps, mesos, anys.
Ara tinc pura clarividència del perquè em drogava amb cocaína!
Era la búsqueda incessant del meu interior, estar amb mi mateixa, mirar cap endins, estar sola amb mi.
Esta clar que era una búsqueda errònia, des de l’ego, des de la ment. La coca és un superaliment per l’ego.No era el camí correcte, no passa res, m’he perdonat, m’estimo, m’he abraçat i ARA des de aquest moment puc recordar com m’odiava, com volia sortir de mi per fugir del problema..que ton-te, que egoista…Em sento dir: “El meu problema”, “La meva lluita”…
Ja no hi ha lluita perquè em sento molt en pau, m’abraço cada dia i abraço als altres sense por i amb amor per poder-ho fer amb mi mateixa, per alimentar-me del que dono i el que rebo alhora.
Escolto la meva ment, però jo ja no sóc la meva ment exclusivament, també sóc el moment present, SÓC. Puc observar com el pensador projecta futur i passat, però jo no sóc el futur i el passat, sóc ARA. No hi ha cap subidón de cap droga al món que sigui més potent que això.
No ha sigut cap pèrdua de temps, era necessari per arribar on sóc ara, no hi ha més rencor.
Una abraçada, un somriure, una meditació i coses que ja tinc jo a dins (i tots!) és el que ara em du al interior, al estar amb mi mateixa.. És un objectiu semblant al que tenia quan consumia coca però amb una gran diferencia..No estic sola, no estem desconnectats els uns dels altres!!
Ho tens a l’abast a cada moment i no és perjudicial ni costa diners tot i que si que és addictiu..
El camí és tan senzill que fa vertigen…a l’ARA no hi ha desig, no hi ha por, no hi ha idees…
L’addicció física va desaparèixer fa temps si és que hi era..i només em quedava la psicològica, la més difícil (o això creia jo).
Per fi em sento lliure, no sóc aquella ment, no sóc la culpa, ella no és la protagonista, la ment és una eina, cal utilitzar-la com a tal, no deixar que ens domini i que projecti coses que no són reals, no són ARA.
Es tan senzill com ser conscient que hi és i observar al pensador.
L’addicció a la coca és una putada que m’he fet que ni tan sols crec que m’hagi marcat de per vida, no li vull donar la importància “d’etapa fosca” ni tan sols..no s’ho mereix.
Viure sentint això que escric és meravellós. J
Amb amor, per mi mateixa.

Dona, 32

 

Canvi d'adreça i telèfon

Hola a tots i totes,

 

Comentar-vos que a partir del 1 de Juny canvio la ubicació de la consulta i passo a estar l'espai Coworking Vilanova, situat a la plaça Enric Cristòfol Ricard, núm. 7, ben apropet d'on he estat fins ara. Les visites continuaran sent prèviament concertades, com sempre.

 

L'adreça de correu electrònic continuarà sent ingridpinopsico@hotmail.com, però el telèfon de contacte actual quedarà anul·lat a partir del 31 de Maig i passarà a ser el 689407635 (actiu a partir del 1 de Juny, coincidint amb el canvi d’adreça), que estarà disponible en horari d’oficina.

 

Us penjo algunes fotos de la nova consulta, espero que us agradi!

 

Per qualsevol pregunta no dubteu en posar-vos en contacte,

 

 

 

1a edició NOU curs on-line: Cómo mejorar el bienestar personal

A partir del divendres 5 de Maig impartiré com a docent un nou curs on-line: CÓMO MEJORAR EL BIENESTAR PERSONAL.

Es tracta d’un curs dirigit a totes aquelles persones interessades en millorar el seu benestar personal i a aquells professionals que vulguin conèixer maneres practiques de treballar aquells punts que es tracten en el curs.

Tot i que cada cas que arriba a consulta mereix una atenció i tractament personalitzat i específic, també és cert que, sovint, darrere dels problemes que porten a cada persona a buscar assessorament (consum de drogues o altres addiccions, ruptures de parella, problemes de relació, trastorns alimentaris...) hi sol haver una sèrie de mancances en comú, i justament aquestes seran les que es treballaran en aquest curs. Esta demostrat que fer millores en aquestes àrees suposa una important millora del benestar subjectius de la persona, que es sent més segura a la seva pell, per acceptarse millor a l’hora que per haver desenvolupat noves habilitat y disposar de noves eines.

Així doncs l’objectiu serà identificar quines son aquestes àrees y saber com treballar-les de manera practica per aconseguir un major benestar personal que ens permeti afrontar y gaudir més de la vida que tenim.

Per més informació, consulta del programa i inscripcions:

http://www.psiquiatria.com/servicios/es/cursos/5909-como-mejorar-el-bienestar-personal-novedad.html

 

 

SENSE CONSUM: Un any de treball, algunes reflexions (4a part)

Com sabeu, a finals de l’any passat us vaig començar a presentar el treball de reflexió fet per un dels meus pacients, que us he anat fent arribar en petites dosis. Aquí va la quarta...

29. En el meu cas el consum també es donava en situacions intimes i personals,es a dir sexe, esporàdic o en parella. Això ho accentuava  doncs em trobava certa permissibilitat per part de la noia, com a element del joc sexual amb ella. Cal dir com no que això era una contradicció.

Per afrontar aquests moments sense consum crec que el millor és estar fort (temps sense consum) i fer un treball personal. Seguidament començar a tindre situacions intimes sense consum i anar avançant amb altres eines que el facin també atractiu.

Actualment estic bastant fort i porto un llarg treball i encara no he tingut cap relació. Tampoc la he buscat de forma activa. Això no em fa sentir malament ni ho trobo necessari ara per ara.

30. El consum no et deixa créixer com a persona, madurar ni construir. Dificulta envoltar-te de les coses enriquidores que et regalen moments feliços, diferents, variats i de qualitat que t’acaben definint i identificant  la teva personalitat. Pots arribar a tindre idees i projectes,però finalment el consum li roba  el temps i no s’acaben realitzant.

31. A la vida moltes coses et poden fer créixer com a persona, en el meu cas, el viscut amb el consum m’ha fet afrontar una situació-problema que m’ha fet madurar força. Més potser que si no s’hagués donat. Suposo que soc positiu.

32. Cal dir que el sentiment de inseguretat (per un possible consum esporàdic) nomes em ve quan penso en trobar-me en una situació de risc no calculada, ja que fins ara la meva vida i el que l’envolta gira en un altre direcció i queden fora del meu cercle.

Per la meva experiència dir no en una situació de risc, inesperada i no calculada, enforteix molt la actitud i continuació del no consum.

Com no, ens pot ajudar el ser conscients del que ens podem trobar, pensar en el temps i treball que portem fet i recordar que vam prendre una decisió, vam decidir deixar-ho per sempre.

Em sento fort, segur i tranquil per continuar la meva decisió de no consum, doncs se que no tindré cap actitud activa per a trencar-ho.

33. En la meva teràpia ha arribat un moment on tot depèn de mi. He fet un procés,he agafat experiència, coneixement sobre el tema i unes eines. Això em servirà per seguir el camí sense cap més seguiment, no estar sol  i continuar endavant.

Cal dir que després d’un últim any sense consum el pas ha estat supervisat per la meva terapeuta i amb la meva conformitat.

 Home, 42 anys

 

Entrevista a Rafael Santandreu

Hola a tots i totes,

Avui simplement us faig arribar l'enllaç a una entrevista feta a Rafael Santandreu, psicòleg enfocat a la psicologia cognitiva i amb una línia de treball a la que m'he sentit molt propera.

Espero que us agradi:

http://www.ara.cat/societat/RAFAELSANTANDREU-Et-morir-te-Doncs-tasseguro_0_1662433745.html?utm_medium=social&utm_source=whatsapp&utm_campaign=ara

SENSE CONSUM: Un any de treball, algunes reflexions (3a part)

I aquí va la tercera...

21. Al principi uns pocs dies sense consum em semblaven una eternitat, feixucs. Amb el temps aquesta percepció va canviant totalment. Els dies no es fan tan llargs, tot el contrari, i passen ràpid com la vida.

22. Jo personalment si no consumeixo em sento més segur, fort, descansat, tranquil, amb pau interior i capaç de tirar la vida i les coses que m’envolten o de noves cap endavant.

23. Omplir els vuits que deixen el no consum,es part del procés i això no és fàcil, tranquil tot al seu temps i poc a poc aniràs omplin el plat amb les coses que vols menjar, que vols que t’envoltin. Les escolliràs o aniran apareixent.

Això  ajuda molt i és important, en fi, consisteix en viure la vida d’un altre manera i  és un canvi, maduresa també difícil per a la gent que no consumeix i que també si troba: que fer amb la seva vida i com li dona sentit.

24. Crec que sempre seré un ex consumidor. Suposo que també passa el mateix que amb el tabac, en el sentit de que no podré estar en el punt d’una persona que no ha consumit mai i no em podré permetre certes llicències.

25. Després d’uns anys d’evolució, on he aprés i millorat molt, la família m’ha deixat fer, suposo em veuen bé i ja no tenen l’espant i no saber del principi. Saben que segueixo veient la Ingrid i depenc de mi mateix,sóc autosuficient i això requereix una constància i bon fer.

L’últim cop que el meu pare em va preguntar; Com ho portes? Vaig respondre ràpid i natural: Bé,força bé,mai tornaré a estar com estava abans.

26. Personalment he tingut una evolució,crec potser un tan lenta,però afiançada i amb forts fonaments.

Res és fàcil i això necessita un treball personal, de conscienciació, emocional i d’auto coneixement on decideixes que vols fer a la teva vida i com vols que sigui i això no és moco de Pavo. Aquesta és la porta que t’obra el no consum.

27. Suposo que com som de diferent manera tots,també tindrem flaqueses diferents o punts de la nostra personalitat que més treball necessiten a l’hora d’afrontar el no consum.

28. El procés del no consum que estic vivint t’exigeix perseverança, treball, esforç, dedicació, constància, pensaments, evolució, motivació i això de vegades es fa feixuc, cada cop menys…però la gracia de tots aquests requeriments es que són els mateixos que utilitzes en la resta de coses de la teva vida: treballar,feines de casa,la teva imatge, relacions amb els altres etc….

Home, 42 anys

SENSE CONSUM: Un any de treball, algunes reflexions (2a part)

Fa un parell de mesos us vaig fer arribar la primera part del treball fet per uns dels meus pacients. Aquí va la segona...

7. Podria ser que donar el pas no  resultés fàcil,però et pot ajudar el reconèixer amb naturalitat,sense dramatisme,que tens una dependència o hàbit. Sempre tendim a minimitzar la situació,es normal,però pensa que si no consumissis no faries les coses que has fet i que et defineixen, en part ,com a persona i les que deixes de fer i que t’identificarien. Això significa algo,no?

8. Deixar-ho és un pas més per a gaudir de petits moments envoltats de felicitat,sol o compartida.

9. Mirar-te el melic i reconèixer les coses ens costa com a persones. En el nostre cas també,però si ho vas fent,assoliràs com no un pas endavant i una certa maduresa.

10. Començar costa i més fins que no veus resultats. Tot sembla feixuc,una pèrdua de temps; però si ets objectiu no es tanta la dedicació comparada amb el temps perdut en el àmbit del consum:dormint,gastant diners,deixant de fer coses,arribant tard,etc…

11. No consumir al principi ho veus com una imposició,obligació moral o social i no íntima. Però més endavant  esdevé un pas,una decisió personal on esculls què i quin tipus de vida vols i de quines coses  ompliran el teu viure.

12. Quan et marques uns objectius dins del treball personal per al no consum,digues-li com vulguis,tindràs recaigudes o no assoliràs algunes fites marcades. Jo crec que es part del procés encara que costi reconèixer aquests moments,però si t’assessora algú que ho afronta de forma no dramàtica(tu també)ni fent sentir malament en excés i  dona un punt de seriositat,pots aprofitar-ho per analitzar per que s’ha donat aquesta situació,fent-ne un treball. D’aquesta manera jo n’he tret coneixem a mi mateix i que he de treballar per a que no es repeteixi;assolin més conscienciació i un pas endavant per evitar situacions futures.

13. En el meu cas l’entorn familiar va jugar el seu paper al principi però arriba un punt on ets tu qui continues voluntàriament i d’una forma més individual i personal aquest treball.

14. Personalment crec que em va molt bé el fet de fer una mica de treballs a casa,proposats per la Ingrid,on tu sol intentes treure suc de les coses. He de reconèixer que ho faig agust,amb bons resultats però em costa posar-m'hi.

15. Mica en mica he anat decidint amb que omplir la meva vida. Ha sigut gradual però vull compartir el que es important,m’agrada i ha fet possible deixar el consum. Ho faré en forma de llistat,potser li treu valor,però vull ser breu:

La meva filla
La família
La feina
Aficions:Escalada,moto
La meva casa(el cau) de lloguer
Cuidar-me i portar al dia les coses

5 grans amics

16. Fer una valoració dels pros i contres del consum dins el procés ha sigut molt consistent per a mi. Un treball amb pes per a evitar situacions. Ha sigut una eina que m’ha ajudat i m’ha fet treballar amb resultats.

He obtingut coneixements,ser més conscient,fort i segur.

17. Si t’ és possible una gran eina dia a dia és l’anticipació,vull  dir en major o menor grau d’immediatesa preveure situacions futures,si les saps o les tens programades,que puguin esdevindré moments de risc per a un possible consum. Pot evitar una recaiguda. Aquestes situacions  de risc ho son doncs abans consumies.

Si no et veus fort o segur per gaudir-les i no consumir evita-les si mes no i ja treballaràs el tema més endavant de la millor manera,doncs les coses van milloren.

18. Voldria compartir un treball que va ser molt revelador per a mi. Consistia em enumerar el que m aportava el consum i el resultat tot exposant-lo amb la Ingrid va ser que només em podia proporcionar satisfaccions personals molt instantànies,del moment  però que no tenien cap,ninguna projecció.

No m’aportava res al dia següent,no em servia per a construir res ni tenia cap valor futur.

19. Aprendre a passar-ho bé en les mateixes situacions on abans hi havia consum,és reflexa d’un canvi i maduresa tan com a persona com en el tema del procés.
Jo personalment he assolit poder anar a un concert,The Toasters,a la sala Apolo i completar una nit de sopar amb amics sense consum i gaudir-ho. Això sí,requereix un temps,un treball i unes eines i motivacions que t’ajudaran.

20. Al inici s’eviten situacions de risc o consum. Si amb el temps no has pogut aprendre a gaudir-les d’un altre manera si segueixes evitant-les,jo crec que no passa res,suposo donarà lloc a buscar-ne de noves,tot fent un canvi també important.

Trobar altres coses que t’agradin i omplin la teva vida és una part important també dins del treball personal d’un mateix.
 

Home, 42 anys.