Avui em sento orgullosa de
presentar-vos el treball que un dels pacients que venen a consulta ha estat
fent els darrers mesos. Un treball que compleix una doble funció, d’una banda
ajudar-lo a ell a segellar i afiançar el seu procés, i de l’altre, que d’altres
persones (ja siguin consumidors en tractament o no, o familiars d’aquests) hi
puguin accedir i els hi sigui útil per entendre millor el procés i a les
persones que el viuen.
Com us deia al principi, n’estic molt
orgullosa perquè es tracta d’un treball extens al que hi ha dedicat molt de
temps i moltes converses, és per això que us l’aniré entregant en petites
dosis. Aquí va la primera...
1. Introducció:
Primer de tot voldria felicitar i
donar les gracies a la Ingrid per la seva professionalitat a l’hora d’acompanyar-me
en aquesta teràpia i treball, durant tants dies, doncs no ha sigut fàcil i ha
requerit temps;però on els resultats finalment han sigut visibles en el meu cas. Gracies a la seva proximitat, comprensió ,nivell
de conscienciació, experiència i capacitat per acompanyar-me en la teràpia, ha
fet possible treure el màxim i millor de mi, si més no, en gran mesura i
aconseguir coses com aquestes reflexions, resultat d’un treball amb ella i que a
continuació vull compartir.
Cal dir que el camí per a mi no s’ha
acabat,però voldria també felicitar-me per tot el aconseguit.
A continuació trobareu tot un seguit
de reflexions molt curtes, que no es fan feixugues e inconnexes entre elles, el
que permet llegir-les per separat i tantes com vulgueu. L'únic punt de connexió
és el tema del no consum. A mi m’ha servit per a continuar el treball, en un
punt de la meva teràpia i espero pugui convertir-se com a eina per algú altre.
Finalment només voldria dir que el
fet de compartir-ho amb més persones m’ha fet sentir bé i m’ha omplert.
2. La forma en que donaràs el
pas, pot ser que no sigui per decisió personal, si no un tan obligada i no et
faci sentir agust o còmode al principi. Tranquil perquè això va canviant amb el
temps, conforme vas participant, fent treball, tenint resultats i prenent més protagonisme
mentre la gent del teu entorn et deixa fer i no està tan a sobre.
3. Pensa que som diferents, això vol
dir que si has pres una decisió, hauràs d’escollir com vols afrontar aquest
treball personal per deixar el consum i créixer com a persona, doncs la vida és
una assignatura i continua. Demana assessorament. Les diferents possibilitats
per ajudar-te a deixar un consum, dependran també del grau d’addicció i situació
del moment.
4. Si m’estàs lleguin, ve per que has
pres una decisió o encara no, pensa que no serà ràpid ni fàcil. A la vida tot necessita
temps, dedicació, superació, perseverança….i no resulta ser tan ràpid com es vol
vendre en aquesta societat d’avui en dia moltes coses. Només has de connectar
la televisió una estona.
5. Jo vaig començar amb un programa
més en grup i no vaig adaptar-me, em vaig sentir malament i vaig finalment anar
a teràpies més de caire individual. Em va bé,tinc resultats,aprenc i crec que
assoliré bases amb més solidesa a llarg temps.
6. Pensa que deixar el consum
significa molt més que això; va acompanyat d’un treball personal que canviarà
també la teva forma de viure,o mplir-la i donar sentit. Nova
gent, aficions, activitats, emocions, formes de relacionar-te…en fi molts canvis i
coses noves, totes positives, i això no s’aconsegueix en un obrir i tancar d’ulls.
Home, 42 anys.
