Fa un parell de mesos us vaig fer arribar la primera part del treball fet per uns dels meus pacients. Aquí va la segona...
7. Podria ser que donar el pas
no resultés fàcil,però et pot ajudar el reconèixer
amb naturalitat,sense dramatisme,que tens una dependència o hàbit. Sempre
tendim a minimitzar la situació,es normal,però pensa que si no consumissis no
faries les coses que has fet i que et defineixen, en part ,com a persona i les
que deixes de fer i que t’identificarien. Això significa algo,no?
8. Deixar-ho és un pas més per a
gaudir de petits moments envoltats de felicitat,sol o compartida.
9. Mirar-te el melic i reconèixer
les coses ens costa com a persones. En el nostre cas també,però si ho vas
fent,assoliràs com no un pas endavant i una certa maduresa.
10. Començar costa i més fins que no
veus resultats. Tot sembla feixuc,una pèrdua de temps; però si ets objectiu no
es tanta la dedicació comparada amb el temps perdut en el àmbit del consum:dormint,gastant
diners,deixant de fer coses,arribant tard,etc…
11. No consumir
al principi ho veus com una imposició,obligació moral o social i no íntima.
Però més endavant esdevé un pas,una
decisió personal on esculls què i quin tipus de vida vols i de quines
coses ompliran el teu viure.
12. Quan et marques uns objectius
dins del treball personal per al no consum,digues-li com vulguis,tindràs
recaigudes o no assoliràs algunes fites marcades. Jo crec que es part del
procés encara que costi reconèixer aquests moments,però si t’assessora algú que
ho afronta de forma no dramàtica(tu també)ni fent sentir malament en excés
i dona un punt de seriositat,pots
aprofitar-ho per analitzar per que s’ha donat aquesta situació,fent-ne un
treball. D’aquesta manera jo n’he tret
coneixem a mi mateix i que he de treballar per a que no es repeteixi;assolin
més conscienciació i un pas endavant per evitar situacions futures.
13. En el meu cas l’entorn familiar
va jugar el seu paper al principi però arriba un punt on ets tu qui continues
voluntàriament i d’una forma més individual i personal aquest treball.
14. Personalment crec que em va molt
bé el fet de fer una mica de treballs a casa,proposats per la Ingrid,on tu sol
intentes treure suc de les coses. He de reconèixer que ho faig agust,amb bons
resultats però em costa posar-m'hi.
15. Mica en mica he anat decidint amb que omplir la meva vida. Ha sigut
gradual però vull compartir el que es important,m’agrada i ha fet possible
deixar el consum. Ho faré en forma de llistat,potser li treu valor,però vull
ser breu:
La meva fillaLa família
La feina
Aficions:Escalada,moto
La meva casa(el cau) de lloguer
Cuidar-me i portar al dia les coses
5 grans amics
16. Fer una valoració dels pros i contres del consum dins el procés ha
sigut molt consistent per a mi. Un treball amb pes per a evitar situacions. Ha
sigut una eina que m’ha ajudat i m’ha fet treballar amb resultats.
He obtingut coneixements,ser més conscient,fort i segur.
17. Si t’ és possible una gran eina dia a dia és l’anticipació,vull dir en major o menor grau d’immediatesa
preveure situacions futures,si les saps o les tens programades,que puguin
esdevindré moments de risc per a un possible consum. Pot evitar una recaiguda.
Aquestes situacions de risc ho son doncs
abans consumies.
Si no et veus fort o segur per gaudir-les i no consumir evita-les si mes no
i ja treballaràs el tema més endavant de la millor manera,doncs les coses van
milloren.
18. Voldria compartir un treball que va ser molt revelador per a mi.
Consistia em enumerar el que m aportava el consum i el resultat tot exposant-lo
amb la Ingrid va ser que només em podia proporcionar satisfaccions personals
molt instantànies,del moment però que no
tenien cap,ninguna projecció.
No m’aportava res al dia següent,no em servia per a construir res ni tenia
cap valor futur.
19. Aprendre a passar-ho bé en les
mateixes situacions on abans hi havia consum,és reflexa d’un canvi i maduresa
tan com a persona com en el tema del procés.
Jo personalment he assolit poder anar a un concert,The Toasters,a la sala Apolo i completar una nit de sopar amb amics sense consum i gaudir-ho. Això sí,requereix un temps,un treball i unes eines i motivacions que t’ajudaran.
Jo personalment he assolit poder anar a un concert,The Toasters,a la sala Apolo i completar una nit de sopar amb amics sense consum i gaudir-ho. Això sí,requereix un temps,un treball i unes eines i motivacions que t’ajudaran.
20. Al inici s’eviten situacions de
risc o consum. Si amb el temps no has pogut aprendre a gaudir-les d’un altre
manera si segueixes evitant-les,jo crec que no passa res,suposo donarà lloc a
buscar-ne de noves,tot fent un canvi també important.
Trobar altres coses que t’agradin i
omplin la teva vida és una part important també dins del treball personal d’un
mateix.
Home, 42 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada