Experiències i opinions personals d'alguns usuaris

En aquest espai trobareu tot tipus d’experiències: de joves consumidors, de familiars, de parelles... que han dut a terme algun tipus d’intervenció amb mi al llarg d’aquests anys. Aquí podreu veure com han viscut ells l’experiència i quina opinió en tenen, quines coses han guanyat i quines han quedat pendents...

Aquestes experiències no inclouen cap tipus de dada personal que pugui facilitar la identificació dels interessats, i els noms no son els reals. Us en trobareu tant en català com en castellà ja que totes elles estan escrites en l’ idioma utilitzat habitualment per les persones que les han escrit.


FAMILIARS DE CONSUMIDORS:

"L’angoixa i desorientació que vivim els pares és difícil de descriure. No serveix o serveix ben poc l’experiència que hom pot tenir de l’adolescència d’altres fills previs o els coneixements adquirits gràcies a la teva professió. En aquests moments necessites l’ajuda i el consell de persones amb experiència en el tema,“professionals”.

Com bé saben vostès, cada cas és únic i no es tracta de donar unes orientacions sobre el problema, sinó més aviat, acompanyar durant aquest procés, ja que en el dia a dia van sorgint situacions noves que t’obliguen a adoptar actituds diferents.

Nosaltres portem dos anys assistint amb regularitat a les visites amb l’Íngrid, hem participat en sessions “de grup” amb altres pares, i encara que el nostre fill mai hagi volgut venir, la nostra valoració no pot ser més positiva.

Volem donar un cop més les gràcies públicament a l’Íngrid per acompanyar-nos tant “saviament” des de la seva joventut,  i desitgem que altres pares puguin treure'n profit en un futur."

"Estic molt contenta del que la Íngrid ha fet per nosaltres. Ha estat un bon servei i un ajud per a mi. Així que li dono un excel.lent. Fa un treball fantastíc i necessari."


CONSUMIDORS:

"La meva experiència amb les drogues va començar als 13 anys quan vaig començar a fumar cannabis al institut. Al principi fumava col·lectivament, amb els amics de la classe, però després vaig començar a consumir-ne jo sol a casa, al carrer, on fos. Vaig notar-ho en els estudis, ja que el meu rendiment va baixar en picat, després ho vaig notar amb la relació amb la gent, quan no fumava hem posava molt nerviós i m’enfadava amb tothom. Tot i així jo vaig seguir fumant fins que va arribar el dia que un amic em va dir: “Vols que et faci una ralla?”, i jo vaig pensar: “per què no?, no passarà res per una” i des de aquell dia vaig començar a prendre drogues vàries.

Al principi només ho vaig notar en els estudis, que ja no m’anaven bé i van anar a pitjor però més tard ho vaig notar físicament: estava més prim i més baix de defenses i psicològicament que tenia paranoies i ansietat. També vaig tindre problemes amb la policia, que em va detindre un dia amb 2 grams de cocaïna i hem vaig passar la nit a comissaria fins que va vindre el meu pare a buscar-me, no va ser una vivència molt agradable.

La experiència que vaig passar va ser molt dolenta perquè em pensava que m’estava tornant boig. Entre l'Íngrid, els meus pares i la meva núvia he anat sortint d’aquest món que no aporta res de bo. Quan comences no et dones compte però al cap d’un temps cadascuna de les coses que t’has pres t’acaben passant factura.

El que jo crec és que les drogues influencien moltissim en la vida de una persona i que els porros són la porta al mon de les drogues i es pot acabar molt malament si no et frenen a temps.(Noi, 17anys)"

"La historia de mi vida...

Cada persona es libre para decidir si quiere entrar en el mundo de las drogas.

Por nuestra naturaleza tendemos a equivocarnos dado nuestro instinto de experimentar, pero a veces hay cosas que no hace falta probarlas para saber que no nos hacen ningún bien.

Tengo 22 años, y soy uno de esos muchos que se han drogado rozando el limite de la adicción.

La primera vez que me drogué fue con 15 años en una fiesta que organizó mi hermano mayor, ese día consumí coca y realmente no sabía muy bien porque lo hacía...supongo que en parte se debía al echo de que quería integrarme y ser un tío duro.

Poco a poco me fui acostumbrando al consumo ya fuera con pastillas, con speed, con coca, ketamina, tripis, mdma y alguna que otra droga más.

Paso a ser una costumbre de los fines de semana, cada viernes y cada sábado salía y consumía, ya fuera en una discoteca o en una casa.

Realmente cuando estaba en el instituto solo quería que llegará el fin de semana para salir y obviamente consumir. Los estudios se resintieron, y empecé con los años a notar que mi capacidad de concentración e interpretación de las cosas disminuía a pasos forzados.

Lo difícil de dejar las drogas es que te piensas que realmente lo controlas, ya se que es una cosa que todos escuchamos, siempre es lo mismo que te dicen tus padres. Pero es que hasta que no tocas fondo tú o los de tu alrededor no te das cuenta de lo que a pasado, no te das cuenta que te has peleado con tu familia, que tus cambios de humor hacen que las personas que te quieren, que solo quieren que vayas hacia arriba, que solo quieren que crezcas como persona, se mueran de dolor cuando te ven destrozándote tu solito la vida.

He perdido amigos por las drogas, mas de los que me gustaría, algunos han muerto, ya sea por accidentes de tráfico o por sobredosis.

Somos jóvenes, TODO lo aguantamos ¿no? Pues no. Somos lo más frágil que hay en este planeta. La vida se puede escapar muy fácilmente.

Es muy duro aguantar una llamada donde te están contando que un colega tuyo se a muerto por ir borracho y coger el coche. Es la sensación de vació más grande que e experimentado nunca, y solo deseo que no me ocurra más. Ya sé que todos los días hay accidentes de tráfico o de cualquier tipo y que las personas mueren igual, pero por eso mismo aún es más triste si eres tú el que eliges ¿no?

Hoy por hoy creo haber superado todo esto,  solo que ahora no pierdo el tiempo ya que he dejado escapar demasiado.

La vida es un regalo, y yo durante mucho tiempo me e ido suicidando poco a poco, ralla a ralla."


PARELLA I ALTRES

"Pocs mesos abans de casar-me, va reapareixer a la meva vida una exparella meva que va fer que m'entressin dubtes a l'últim moment. Fa tres anys vaig conèixer una persona de la qual ens vam enamorar però ell estava casat. Al principi tot semblava que poguès tirar la relació endevant. Però quan la relació va pendre importància va començar a dir que no podia deixar la seva dona i fills per mi, que seria una reacció molt egoista per part seva. Jo vaig decidir seguir endevant amb la meva vida però ell reapareixia cada vegada fent-me sentir culpable i tergiversant les situacions per donar-me a entendre que era jo la culpable per la qual no podiem estar junts. Fins tal punt que jo vaig començar a sentir-me mala persona i culpable, quan jo no era pas qui estava casada i amb fills. Però ell sempre tenia una frase a la boca per tergiversar les meves paraules i fer-me sentir culpable. El fet que tornès a apareixer en unes dates tan importants per mi, va ser la raó per la qual vaig acudir a la Íngrid. Va seguir culpant-me de tot, i ara encara més, acusant-me que mai l'havia estimat, i encara em feia sentir més malament, mala persona i culpable de tot el nostre passat. JO volia buscar justícia i estava encegada pel fet de fer-li veure que no tenia raó amb les seves tergiversacions. L' Íngrid em va ajudar molt a fer-me veure, sempre triant jo el meu futur, quines eren les ventatges i conseqüències de tot plegat. A ajudar-me amb la meva autoestima (que no em sentis malament per raons inexistens). I com intentar superar tota aquesta etapa tan nociva."

"Mi experiencia ha sido muy positiva,cuando decidimos empezar una terapia de pareja no teníamos muy claro en que consistía y sí serviría para arreglar algo pero decidimos quemar el último cartucho antes de tirar la toalla y seguir cada uno por su lado.con la terapia hemos visto  aspectos el uno del otro que no conocíamos y nos ha ayudado a comprendernos mejor,y nos hemos conocido a nosotros mismos!realmente es sorprendente lo que se puede aprender y mejorar de uno mismo.es un trabajo largo y un poco difícil a veces pero cuándo pasa el tiempo y ves las mejoras tanto en pareja como individualmente te gratifica muchísimo y son pautas que te servirán para el paso de la vida.Nuestra vida en pareja ha mejorado mucho ,incluso la gente de nuestro alrededor lo ha notado.yo le recomiendo a todo el mundo que pase un mal momento que se anime y intenté hacer algo por arreglar el malestar ,todo se puede mejorar."