Hola a tots,
Avui em dirigeixo a vosaltres simplement per fer-vos
arribar una petita carta que volia compartir amb vosaltres una de les meves
pacients. Espero que la seva experiència us pugui ser útil i animo a d’altres
persones a que també puguin compartir la seva.
Hola,
la veritat és que no acostumo a escriure massa a blogs, de fet és el primer cop que hi participo en un. Ho faig perquè he pensat que pot ser interessant que us expliqui en primera persona la meva experiència personal i fins hi tot pot servir d'ajut a algú que sigui reaci a visitar un psicòleg.
Farà cosa d'un parell d'anys jo i la meva parella vam tenir un cop emocional molt fort la pèrdua del nostre segon embaràs,com us podeu imaginar és un cop difícil d'encaixar. El meu company va anar assumint-ho i treballant-ho dia a dia,ell es molt positiu i creu que les coses passen i s'han d'afrontar de cara. Jo en canvi vaig veure que si no em cuidava cauria en un camí sense
sortida així que vaig veure que el millor era demanar ajut a un professional i així ho vaig fer i vaig visitar l'Íngrid. Vam fer visites setmanals i vaig estar treballant el problema en qüestió i els dubtes que se’m van anar generant. Amb el temps vaig anar acabant ordenant coses diverses de la meva vida que havien quedat penjades. Actualment jo i el meu company hem acabat els tràmits per fer una adopció internacional i estem molt feliços.
Us voldria animar a tots/es a afrontar els problemes i la primera manera de fer-ho és demanar ajut i deixar-se ajudar.
Els professionals (psicòlegs) tenen les eines per ajudar-nos, això sí, la feina més important l'hem de fer nosaltres.
la veritat és que no acostumo a escriure massa a blogs, de fet és el primer cop que hi participo en un. Ho faig perquè he pensat que pot ser interessant que us expliqui en primera persona la meva experiència personal i fins hi tot pot servir d'ajut a algú que sigui reaci a visitar un psicòleg.
Farà cosa d'un parell d'anys jo i la meva parella vam tenir un cop emocional molt fort la pèrdua del nostre segon embaràs,com us podeu imaginar és un cop difícil d'encaixar. El meu company va anar assumint-ho i treballant-ho dia a dia,ell es molt positiu i creu que les coses passen i s'han d'afrontar de cara. Jo en canvi vaig veure que si no em cuidava cauria en un camí sense
sortida així que vaig veure que el millor era demanar ajut a un professional i així ho vaig fer i vaig visitar l'Íngrid. Vam fer visites setmanals i vaig estar treballant el problema en qüestió i els dubtes que se’m van anar generant. Amb el temps vaig anar acabant ordenant coses diverses de la meva vida que havien quedat penjades. Actualment jo i el meu company hem acabat els tràmits per fer una adopció internacional i estem molt feliços.
Us voldria animar a tots/es a afrontar els problemes i la primera manera de fer-ho és demanar ajut i deixar-se ajudar.
Els professionals (psicòlegs) tenen les eines per ajudar-nos, això sí, la feina més important l'hem de fer nosaltres.
Hola a tots,
ResponEliminaus adjunto un comentari fet per la Mónica, que continua tenint alguns problemes tècnics. Gràcies Mónica per la teva activa participació.
"Me gustaría dar la enhorabuena a esta persona por su valentía. Porque en verdad, el hecho de pedir ayuda a veces cuesta más de lo que nos imaginamos, y sin duda es signo de ser valientes y querernos enfrentar a las causas que nos mantienen alejados de nuestro bienestar.
Animo encarecidamente a todas aquellas personas, que no se encuentran bien, que tienen dilemas o problemas, que por favor acudan a un buen profesional y se deje orientar.
Sin duda sus vidas cambiaran para mejor!!
Ánimo y un abrazo a tod@s."
Mónica Zambrana.
www.mon-cor.com
655872772
Durant un temps vaig ser una persona diferent a la resta...jo sempre estava bé, a mi mai em passaven ni em pasarien "aquelles coses"...no, a mi no......aquelles situacions en que la gent es trobava..jo mai em veuria en segons quin estat, jo era diferent...jugaba a una altre lliga.
ResponEliminaPerò això tard o d'hora s'havia d'acabar, ja que no era real....i que va passar quan es va acabar? que no vaig entendre res! no em coneixia, estava reaccionat justament d'aquella manera que jo assegurava que no faria mai...estava caminant cap un estat , el qual jo creia que no havia estat creat per a persones com jo...l'estat en el que et cal demanar ajuda.
Afortunadament, al final d'aquest caminet m'esperava la Ingrid...tranquila,dolça, disposada a escoltar, sense fer res que em fes sentir juzgada,empatitzant amb mi i amb el meu dolor, i deixant-me clar en tot moment que hi havia coses que tant sols les podia fer jo i que a més el motiu per a fer-les havia de ser jo, per mi mateixa.
Amb la Ingrid vaig poder anar posant cada cosa a lloc, entenent el que em passava, adquirint recursos i eines per fer-hi front...però el més important és que realment em vaig conèixer, vaig saber qui era i com era...i sabeu que? que passat un temps...em vaig agradar! :-) em va agradar a la persona que havia descobert, tot i que no fos com jo em pensava, ja que també vaig descobrir moltes coses bones i vaig adquirir habilitats que des de llavors que m'acompanyen.
GRACIES INGRID, gràcies per ser com ets i per fer la feina com la fas :-)
Gràcies Jessica a tu, pel teu comentari, que m'ha arribat al cor i m'ha emocionat, i per ser com ets.
EliminaMe'n alegro d’haver-te pogut ajudar en aquest procés.
Es per això que la meva feina sens dubte val la pena.