Perquè escollim la parella que escollim?

En l’elecció de la parella entren en joc molts factors, però n’hi ha dos especialment importants. D’una banda hi ha el que anomenaríem dimensió horitzontal, dins la qual hi ha dues opcions:

-Busco a algú que confirmi el que sóc. En aquest cas el que es busca és reafirmar la identitat d’un mateix. És a dir, buscar una parella que no tingui les habilitats que un té per tal de poder seguir utilitzant-les i reforçant-les. Per exemple una persona dominant pot escollir a una altre submisa per tal de  poder continuar sent el que pren les decisions. En aquest cas es busca en l’altre una característica passiva, és a dir, és busca el que no és.

-Busco a algú que ompli un buit. L’altre opció és que el que es busca és suplir una mancança, per tant el que es cerca és una característica proactiva, el que l’altre té que no té un mateix, per tal de poder viure a  través de l’altre el que un no és. Per exemple una persona insegura pot buscar una persona molt segura d’ella mateixa i emprenedora  per tal de vivenciar a través d’aquesta la seguretat que a ella li falta.

Ja que en les parelles regeix el principi de complementarietat, es sol donar que si un membre escull a l’altre per reafirmar la seva identitat l’altre ho fa per suplir una mancança.

També es possible que en una area l’elecció serveixi per confirmar el que un és i en una altre  per omplir el buit. De ser així caldria valorar quina de les dues és més important.

D’altre banda hi ha l’anomenada dimensió vertical que és la referent al vincle amb la família d’origen, on també es donen dues opcions:

-Busco a algú per perpetuar el tipus de vincle que tinc amb la meva família: és a dir, es busca a algú que permeti seguir portant la relació de distancia o unió que ja hi ha amb la pròpia família. Per exemple una persona molt unida a la seva família pot escollir una persona molt desvinculada de la seva  i que per tant pugui ser “adoptada” per aquesta.

-Busco a algú que em permeti canviar el tipus de vincle que tinc amb la meva família: per exemple  una persona amb poca vinculació amb la seva família pot escollir a algú que sigui molt ben valorar per aquesta  i així estrènyer el vincle.

No significa que aquestes eleccions siguin plenament conscients, i a més entren en jocs molts altres factors. Tot i així val la pena fer-nos-en conscients ja que freqüentment allò que en un principi ens agrada de la nostra parella i ens fa escollir-la és allò que a la llarga acaba sent un motiu de queixa.

NOTA: La teoria i conceptes als que faig referència en aquest article han estat desenvolupats per Luis Santiago Almazán, psicòleg especialista en teràpia familiar i de parella.