Abans que res hauríem de definir que entenem com a
infidelitat. La infidelitat es dóna quan hi ha un trencament dels acords implícits o èxplicits que
existeixen en cada parella. En la majoria de parelles s’entén la fidelitat com
un acord d’exclusivitat, tant a nivell sexual com de vincle emocional. De totes
maneres el límit del que es acceptable o no el posa cada parella. N’hi ha que
no entenen les relacions sexuals amb tercers com a infidelitat, però el límit
el posen en que no es creï un vincle emocional amb tercers. Tots es acceptable mentre
els dos membres hi estiguin d’acord i en igualtat de condicions.
Partim de la base de que una infidelitat es fruit d’una
mala gestió d’una situació determinada, ja que sigui quin siguin els problemes
que han portat a aquesta (que poden ser
molt diversos, com sentiment de manca d’atenció per part de l’altre, vida
sexual rutinària i o escassa…), s’haurien d’haver afrontat abans amb la parella
per trobar solucions constructives i acceptables per als dos membres. De no trobar-se
aquestes solucions, també hauria existit la possibilitat de la separació si
realment les diferencies feien referència a un tema important i eren insalvables.
Un cop la infidelitat s’ha donat i l’altre membre se n’ha
assabentat, aquesta pot provocar el trencament de la parella o bé el seu
enfortiment. No es fàcil superar una infidelitat i partirem de la base que
qualsevol dels dos membres de la parella te dret a decidir trencar la relació desprès
d’això. Si es vol continuar perquè els dos membres valoren que tenen possibilitats
de recobrar la confiança i la relació els continua compensant, una teràpia de
parella pot ajudar a valorar en profunditat quins van ser el problemes que van
dur a la infidelitat, ja que perquè la relació es recuperi se’ns dubte s’hauran
d’afrontar i treballar, sinó la relació continuaria tenint carències que la
posarien en risc. Serà basic treballar també per recobrar la confiança, que probablement
s’haurà perdut o estarà molt danyada, ja que sense aquesta la relació tampoc
tindria sentit i es convertiria en una relació tòxica.
Com sempre, cada cas és un món i caldria analitzar en
profunditat molts aspectes per valorar si la relació es pot salvar, però sabem
que si la relació continua aportant moltes coses positives, hi ha bona
disposició a confiar i a demostrar transparència, i a comunicar-se i afrontar
les carències prèvies de la parella, aquesta en pot sortir reforçada. De no ser
així difícilment es podrà salvar de manera satisfactòria.
Si us trobeu en aquesta situació us animo a que busqueu
ajuda professional que us ajudi en aquest procés, que no és fàcil.
