És un tema recurrent en els mitjans de comunicació que l’estiu i les vacances porten associats gran nombre de ruptures i divorcis. De fet un de cada tres divorcis és al mes de setembre, just desprès de l’època de vacances. Això és així ja que durant l’estiu es fan més patents que mai les desavinences que durant l’any poden passar desapercebudes. Durant les vacances, en compartir més temps, ens fem més conscients de tot allò que no ens agrada de l’altre, dels problemes de comunicació, de la manca de valors compartits…
Un altre dels problemes és que moltes parelles es senten obligades a compartir absolutament tots els moments de les vacances de manera que es perd l’espai individual de cadascun d’ells. Aquesta manca total d’espais d’intimitat fa que els membres puguin sentir una certa pèrdua d’identitat i que en culpin l’altre amb el conflicte que això pot suposar. Una de les maneres de previndreu és parlar abans de l’estiu sobre com s’enfocaran les vacances d’aquell any: si es vol fer un viatge o no, la durada, el tipus de destí, i quin plantejament tindran aquestes (temps de descans, temps per fer turisme, dedicació als nens en cas que en tinguin, i espais individuals d’esbarjo que s’inclouran durant aquestes…) Cal que cap dels membres perdi de vista que compartir aquell temps no es tracta d’una obligació, sinó d’una elecció.
En d’altres casos, tot i que no és el més habitual, el problema és just el contrari. Durant l’estiu els membres de la parella s’apropen més, el nivell de satisfacció amb la relació puja, i els problemes en canvi sorgeixen amb la rutina diària. En aquesta casos el pronòstic es bo, ja que implica que la parella està bé de base, però que han de treballar la seva gestió del temps en el dia a dia, planificant de manera específica moments per la parella (i d’aquesta amb els fills en aquells casos en que en tinguin), per no permetre que la rutina diària deteriori la relació.
Davant d’una situació com la que ens ocupa no cal dramatitzar, però sí és cert que desprès de les vacances sí pot ser un bon moment per fer una valoració personal de si tot allò que ens agrada de la nostra relació ens compensa prou com per intentar arreglar allò que no acaba de funcionar. En cas que la conclusió sigui que hi ha diferencies però que aquestes son reconciliables, una bona opció és fer una teràpia de parella que ens permeti acostar posicions i treballar certs aspectes de la relació amb el psicòleg, un especialista objectiu que ens guiarà en el procés.
