dilluns, 10 de març del 2014

10a Convocatòria del curs: Adolescentes y jóvenes consumidores de drogas: La intervención con los padres.


A partir del proper dilluns, 17 de Març, torno a impartir com a docent el curs on-line: ADOLESCENTES Y JÓVENES CONSUMIDORES DE DROGAS: LA INTERVENCIÓN CON LOS PADRES.
Es tracta d’un curs dirigit a estudiants o llicenciats en psicologia, pedagogia, treball social, infermeria o disciplines afins.
Aquest curs te com a objectiu centrarse en l’ intervenció amb aquells pares (o d’altres familiars que realitzin les funcions de cuidadors) que arriben a consulta per tenir fills adolescents o joves consumidors de drogues.

Deixant de banda l’ intervenció que lògicament s’hauria de fer amb l’adolescent o jove en sí, a aquestes edat on la majoria de casos els nois i noies encara no són independents ni emocional ni econòmicament, el paper de la família en la prevenció, detecció i solució de problemes es basic per que les coses funcionin.

La intenció serà doncs abordar tots aquells aspectes relacionats amb la família sobre  els que com a professionals poden intervenir per aconseguir una millora en la situació familiar i de consum en el jove.


Per més informació, consulta del programa i inscripcions:

 

 

dimarts, 4 de febrer del 2014

Permisivitat, control i afecte dels pares en relació al consum de drogues


Tenint en compte que, com sabem, la família juga un important paper tant com a factor de risc com de protecció de cara al consum de drogues, recentment s’ha dut a terme un estudi  a diferents escoles de Mallorca* per analitzar la relació entre diferents variables familiars i el consum alcohol, tabac i cànnabis en els joves.

Els resultats van indicar que els joves que havien consumit alcohol, tabac i cànnabis algun cop a la seva vida, tenien la percepció de que els seus pares eren més permissius respecte al consum d’aquestes substancies, alhora que mostraven menys control  i un excés d’afecte. Es a dir, que aquest estudi confirma que podem entendre aquests 3 factors com a factors de risc, i per tant la importància del comportament dels pares de cara al consum de drogues dels fills.

Això fa que com a pares haguem de fer autocrítica constructiva respecte a aquells missatges que directa o indirectament donem respecte al consum de drogues, a més de fer-nos conscients de que altres factors aparentment no relacionats també hi tenen influencia, com es el cas del control i l’afecte, demostrant que quan aquests son sans i proporcionats actuaran com a factors de protecció.

D’altre banda l’estudi també va demostrar que la freqüència de consum d’alcohol era un predictor del consum de tabac i aquest últim alhora era un predictor del consum de cànnabis. Això demostra el que ja sabíem a través d’altres estudis, que alcohol i tabac poden actuar com a porta d’entrada a altres drogues i que per tant fent prevenció del consum de drogues legals en fem alhora de la resta de drogues.

*Estudi extret de la revista INFOCOP, número 63, octubre - desembre 2013.

dijous, 31 d’octubre del 2013

9a Convocatòria del curs: Adolescentes y jóvenes consumidores de drogas: La intervención con los padres


A partir del dilluns 11 de Novembre torno a impartir com a docent el curs on-line: ADOLESCENTES Y JÓVENES CONSUMIDORES DE DROGAS: LA INTERVENCIÓN CON LOS PADRES.
Es tracta d’un curs dirigit a estudiants o llicenciats en psicologia, pedagogia, treball social, infermeria o disciplines afins.

Aquest curs te com a objectiu centrarse en l’ intervenció amb aquells pares (o d’altres familiars que realitzin les funcions de cuidadors) que arriben a consulta per tenir fills adolescents o joves consumidors de drogues.

Deixant de banda l’ intervenció que lògicament s’hauria de fer amb l’adolescent o jove en sí, a aquestes edat on la majoria de casos els nois i noies encara no són independents ni emocional ni econòmicament, el paper de la família en la prevenció, detecció i solució de problemes es basic per que les coses funcionin.

La intenció serà doncs abordar tots aquells aspectes relacionats amb la família sobre  els que com a professionals poden intervenir per aconseguir una millora en la situació familiar i de consum en el jove.

Per més informació, consulta del programa i inscripcions:


 

dijous, 10 d’octubre del 2013

Factors predictors del fracàs conjugal

 
O el que és el mateix, quins factors influeixen en que una parella tingui més possibilitats d’acabar trencant la seva relació.
En referència a això, l’Associació Americana de Psicologia  publicava el passat mes d’abril un article en que feia un recull  dels resultats obtinguts en diferents estudis  realitzats amb parelles recent casades, tot i que també serien aplicables a aquelles parelles que conviuen sense estar pròpiament casades, i fins i tot, algun d’ells, a aquelles parelles que encara no conviuen. Algunes de les conclusions van ser les següents
-         L’estrès influeix de manera important en la relació de parella, de manera que a més estrés es dóna, menys energia existeix per fer tot allò que cal per mantenir una bona relació de parella.
-         L’existència de dubtes abans del matrimoni. En un estudi es va demostrar que les dones amb dubtes abans del matrimoni, tenien el doble de probabilitats de divorciar-se que les que no havien tingut cap mena de dubte.
-        També s’ha demostrat que aquelles parelles en que el grau de satisfacció marital decau en els primers 4 anys de matrimoni tenen més probabilitats de divorci.
-        Existeixen d’altres factors de influeixen: l’edat a la que es contrau matrimoni, l’edat a la que es decideix tenir fills, si existeixen o no problemes econòmics…
A mode de conclusió la mateixa Associació enumera també una sèrie de pautes, avalades per les diverses investigacions, que es consideren claus a l’hora d’enfortir la relació de parella:
-         És molt important intercanviar reforços positius amb la parella (una gest d’afecte, un detall…) fets que fan que l’altre persona es sentí valorada i estimada.
-        Donar gran importància en la forma en que es comunica la parella, un punt importantissim que , per sort, es possible treballar i millorar.
-        El suport de la parella tant en els èxits com en els fracassos.
-        Evitar la rutina i intentar introduir canvis positius i activitats novadores.
Tots aquests punts ens poden semblar mot lògics i evidents però tristament no sempre es donen, o no es donen tots, i de vegades cal un suport professional extern que guií i ajudi en el seu compliment.
Si penseu que la vostra relació de parella presenta alguns dels factors de risc nomenats i que potser falten alguns dels aspectes importats pel seu manteniment, no dubteu en buscar ajuda professional que us ajudi a fer els canvis adequats que us permetin mantenir la vostra relació i millorar-ne la seva qualitat.

*Informació extreta de la revista INFOCOP, número 61, abril- juny 2013.

dimecres, 4 de setembre del 2013

Apostes on-line: un nou repte pels problemes de ludopatia

 
Quan parlem de joc  on-line, ens referim a totes les formes de joc d’atzar que impliquen  la aposta de diners  en alguna mena de fet  fortuït i que es fa a través d’Internet, ja sigui des de l’ordinador, el mòbil o qualsevol altre dispositiu amb accés a la xarxa.
 
Les apostes a través d’Internet han crescut de manera imparable  en els últims 10 anys , i des que va entrar en vigor fa dos anys a Espanya la Ley de ordenación del juego (Ley 13/2011, de 28 de mayo) encara més. En els últims mesos els nombre d’usuaris d’aquesta mena de webs s’ha disparat, passant de 195.000 fa tan sols un any,a  1.010.000 de jugadors on-line registrats. Com era d’esperar amb aquest augment de jugadors s’han incrementat també el nombre de persones amb problemes de joc, superant fins i tot les previsions dels experts.
Això es fa patent en l’augment significatiu de les consultes relacionades amb el joc patològic, que  possiblement continuaran augmentat en els propers mesos y anys, quan es facin éxplicits casos que ara estan començant a presentar una problemàtica.
Amb aquest canvi en la modalitat de joc, ha canviat també el perfil del jugador, passant de ser un home entre 30-40 anys a ser un jove d’entre 15 i 35 anys. Les dones tenen un inici mes posterior en edat, però solen evolucionar més ràpidament cap a una problemàtica amb el joc.
 
D’altre banda en diversos estudis s’ha demostrat que la modalitat de joc  on-line presenta  majors nivell de risc , ja que acompleix tots els requisits per ser altament addictiva, encara més que el joc presencial:
 
-Presenta característiques que esta demostrat que presenten un alt poder addictiu com: estimulació visual, es genera il·lusió de control en el jugador, apostes de baix preu…
 
-Com s’ha demostrat en altres estudis, la accessibilitat fa que molta més gent hi jugui i que per tant molta més hi pugui presentar problemes relacionats. En aquest sentit el joc on-line es molt més accessible que el presencial, ja que permet accedir-hi des de qualsevol lloc,  i 24h al dia. No és el fet de legalitzar-ho el que fa que augmenti la quantitat de gent que s’hi enganxa, sinó el fet de fer-ho més accessible .
 
-La privacitat. En el joc  on-line es pot jugar des de la intimitat, davant l’ordinador o amb el mòbil, sense la preocupació de la imatge que es dona, cosa que si podria passar en un bar o un casino.
 
A tot això s’ha de sumar la falta de consciència de problema, donat que molts dels usuaris comencen a l’adolescència, i a la manca de campanyes de conscienciació sobre aquesta mena especifica de joc. No  nomes això, sinó també el bombardeig constant de publicitat sobre el tema, en que s’utilitza fins i tot la figura de esportistes de renom.
 
El primer pas es fer-nos conscients que aquesta mena de joc, és igual o més perillós que el presencial, i per tant no minimitzar la possibilitat de que acabi derivant en problemes. Com a pares cal estar atents, i limitar l’accés que els nostres fills hi poden tenir.
 
Per a qualsevol dubte sobre el tema, no dubteu en posar-vos en contacte.
 
*Informació extreta de la revista INFOCOP, número 61, abril- juny 2013.
 


dimarts, 2 de juliol del 2013

Aquest estiu oci constructiu!


Com ja hem comentat en alguna ocasió, l’oci constructiu  té una importància demostrada com a factor de protecció de cara al consum de drogues. Això significa que el fet que de tenir el temps lliure ocupat amb activitats constructives (saludables, creatives…) disminuirà les possibilitats de que els nostres fills consumeixin drogues i de que aquest consum acabi derivant en una drogodependència.

Tenint en compte això, ara que s’han acabat les classes és important trobar maneres de que els nostres fills ocupin la gran quantitat de temps lliure que els queda per endavant. Es per això que us faig arribar l’enllaç a la Guía digital Garraf Estiu Jove 2013, que inclou gran varietat d’ofertes de formació, esports, culturals i altres.


No es tracta d’imposar una activitat, però si de deixar clar la importància de que ocupin una part del temps lliure que ara tenen. A partir d’aquí podeu deixar que els vostres fills facin una ullada a les activitats que s’oferten i que, en base a això, ells mateixos facin una proposta del que els agradaria fer. Desprès ja valorareu de manera conjunta amb ell/a si l’activitat que vol fer es la més adient  i/o si es pot combinar amb alguna altre.

En definitiva el fet de que facin  una activitat no hauria de ser opcional, però l’activitat en sí si ha de poder ser negociable per tal que hi vagin motivats i a gust.
 

dilluns, 17 de juny del 2013

El llibre: La buena adolescencia

 
Avui us escric per presentar-vos un llibre que de ben segur serà d’interès per molts de vosaltres:  LA BUENA ADOLESCENCIA , Claves para que padres sin complejos disfruten de este momento único, de l’editorial Grijalbo.
 
 
Una de les autores, Rosa Suárez, es alhora també coautora, juntament amb mi mateixa, del llibre : TREU-LI LES DROGUES DEL CAP, idees practiques per a pares preocupats, un llibre que molts de vosaltres ja heu pogut fullejar. Amb ella he tingut el plaer de treballar uns quants anys de la meva vida i puc garantir de primera mà la gran experiència que té en el treball amb adolescents, no nomes al cap davant de CEPS (Centre d’Estudis per la Promoció de la Salut), sinó també a través de la seva implicació en infinitat de projectes relacionats amb el tema. L’altre autora, la periodista Begoña del Pueyo, no es queda enrere , ja que ha estat responsable de l’espai  “Padres sin complejos” al programa Protagonistas de Punto Radio, a més de ser també coautora del llibre ¿Y si mi hijo se droga?.
 
En aquest nou llibre, toquen el tema de l’adolescència d’una manera més amplia, no únicament centrada en el consum de drogues. Us transcric el resum que elles mateixes en fan:
“Este libro es, ante todo, un manual práctico que ofrece la complicidad necesaria para asumir esta compleja tarea sin miedos y con la certeza de que no hay peor decisión que la de no intervenir.
Cuando delegas la responsabilidad como padre, también estás renunciando a disfrutar de tu hijo

Gozar de los hijos adolescentes no es una utopía: es posible vivir, hablar y llevarse bien con ellos. Los padres no tienen que ser perfectos, porque nadie desea tener en casa un superman o una superwoman, sino a alguien que le quiera y le proteja. Los jóvenes quieren tener la certeza de que sus padres están ahí y necesitan que les digan lo que les parece bien y mal, aunque luego quieran tomar sus propias decisiones.

La buena adolescencia nos enseña que no hay que tener complejos si se actúa con coherencia y dedicación, las dos claves de la educación en la responsabilidad. Además, el libro:

Aporta claves para fomentar la autoestima de nuestros adolescentes, gratificar sus esfuerzos y relativizar éxitos y fracasos.

Ofrece pistas sobre cuándo es momento de consultar a un profesional y cuándo sólo se trata de etiquetas disfrazadas de patologías.

Aporta recursos para enseñar a los hijos a sufrir sin traumatizarse y a verbalizar sus sentimientos para fortalecerse.

Ofrece pistas para hablar de sexo y convencerles de que las drogas pasan factura.

Muestra lo inadecuado que resulta ejercer de padres colegas y cómo hacer sentir a un adolescente orgulloso de sus padres y de sí mismo.

Pone de manifiesto las realidades cambiantes de las actuales estructuras familiares.

Reflexiona sobre cómo transmitir valores en una sociedad que no ayuda y a ganarse el respeto de los hijos.

Enseña a negociar, así como a pedir perdón y a valorar la risa.

Enfoca la actual realidad de internet y las redes sociales como oportunidad, sin eludir los peligros del ciberespacio.”
Per saber-ne més o fer-vos amb un exemplar:

http://www.megustaleer.com/ficha/EGR51242/la-buena-adolescencia