diumenge, 14 de setembre del 2014

11a Convocatòria del curs: Adolescentes y jóvenes consumidores de drogas: La intervención con los padres.


A partir del proper dilluns, 22 de Setembre, torno a impartir com a docent el curs on-line: ADOLESCENTES Y JÓVENES CONSUMIDORES DE DROGAS: LA INTERVENCIÓN CON LOS PADRES.
Es tracta d’un curs dirigit a estudiants o llicenciats en psicologia, pedagogia, treball social, infermeria o disciplines afins.
Aquest curs te com a objectiu centrar-se en la intervenció amb aquells pares (o d’altres familiars que realitzin les funcions de cuidadors) que arriben a consulta per tenir fills adolescents o joves consumidors de drogues.

Deixant de banda la intervenció que lògicament s’hauria de fer amb l’adolescent o jove en sí, a aquestes edats on la majoria de casos els nois i noies encara no són independents ni emocional ni econòmicament, el paper de la família en la prevenció, detecció i solució de problemes es basic perquè les coses funcionin.

La intenció serà doncs abordar tots aquells aspectes relacionats amb la família sobre  els que com a professionals poden intervenir per aconseguir una millora en la situació familiar i de consum en el jove.

Per més informació, consulta del programa i inscripcions:


 
 

dimarts, 27 de maig del 2014

¿Es pot superar una infidelitat?


Abans que res hauríem de definir que entenem com a infidelitat. La infidelitat es dóna quan hi ha un trencament  dels acords implícits o èxplicits que existeixen en cada parella. En la majoria de parelles s’entén la fidelitat com un acord d’exclusivitat, tant a nivell sexual com de vincle emocional. De totes maneres el límit del que es acceptable o no el posa cada parella. N’hi ha que no entenen les relacions sexuals amb tercers com a infidelitat, però el límit el posen en que no es creï un vincle emocional amb tercers. Tots es acceptable mentre els dos membres hi estiguin d’acord i en igualtat de condicions.

Partim de la base de que una infidelitat es fruit d’una mala gestió d’una situació determinada, ja que sigui quin siguin els problemes que han  portat a aquesta (que poden ser molt diversos, com sentiment de manca d’atenció per part de l’altre, vida sexual rutinària i o escassa…), s’haurien d’haver afrontat abans amb la parella per trobar solucions constructives i acceptables per als dos membres. De no trobar-se aquestes solucions, també hauria existit la possibilitat de la separació si realment les diferencies feien referència a un tema important i eren insalvables.

Un cop la infidelitat s’ha donat i l’altre membre se n’ha assabentat, aquesta pot provocar el trencament de la parella o bé el seu enfortiment. No es fàcil superar una infidelitat i partirem de la base que qualsevol dels dos membres de la parella te dret a decidir trencar la relació desprès d’això. Si es vol continuar perquè els dos membres valoren que tenen possibilitats de recobrar la confiança i la relació els continua compensant, una teràpia de parella pot ajudar a valorar en profunditat quins van ser el problemes que van dur a la infidelitat, ja que perquè la relació es recuperi se’ns dubte s’hauran d’afrontar i treballar, sinó la relació continuaria tenint carències que la posarien en risc. Serà basic treballar també per recobrar la confiança, que probablement s’haurà perdut o estarà molt danyada, ja que sense aquesta la relació tampoc tindria sentit i es convertiria en una relació tòxica.

Com sempre, cada cas és un món i caldria analitzar en profunditat molts aspectes per valorar si la relació es pot salvar, però sabem que si la relació continua aportant moltes coses positives, hi ha bona disposició a confiar i a demostrar transparència, i a comunicar-se i afrontar les carències prèvies de la parella, aquesta en pot sortir reforçada. De no ser així difícilment es podrà salvar de manera satisfactòria.

Si us trobeu en aquesta situació us animo a que busqueu ajuda professional que us ajudi en aquest procés, que no és fàcil.
 
 

dilluns, 10 de març del 2014

10a Convocatòria del curs: Adolescentes y jóvenes consumidores de drogas: La intervención con los padres.


A partir del proper dilluns, 17 de Març, torno a impartir com a docent el curs on-line: ADOLESCENTES Y JÓVENES CONSUMIDORES DE DROGAS: LA INTERVENCIÓN CON LOS PADRES.
Es tracta d’un curs dirigit a estudiants o llicenciats en psicologia, pedagogia, treball social, infermeria o disciplines afins.
Aquest curs te com a objectiu centrarse en l’ intervenció amb aquells pares (o d’altres familiars que realitzin les funcions de cuidadors) que arriben a consulta per tenir fills adolescents o joves consumidors de drogues.

Deixant de banda l’ intervenció que lògicament s’hauria de fer amb l’adolescent o jove en sí, a aquestes edat on la majoria de casos els nois i noies encara no són independents ni emocional ni econòmicament, el paper de la família en la prevenció, detecció i solució de problemes es basic per que les coses funcionin.

La intenció serà doncs abordar tots aquells aspectes relacionats amb la família sobre  els que com a professionals poden intervenir per aconseguir una millora en la situació familiar i de consum en el jove.


Per més informació, consulta del programa i inscripcions:

 

 

dimarts, 4 de febrer del 2014

Permisivitat, control i afecte dels pares en relació al consum de drogues


Tenint en compte que, com sabem, la família juga un important paper tant com a factor de risc com de protecció de cara al consum de drogues, recentment s’ha dut a terme un estudi  a diferents escoles de Mallorca* per analitzar la relació entre diferents variables familiars i el consum alcohol, tabac i cànnabis en els joves.

Els resultats van indicar que els joves que havien consumit alcohol, tabac i cànnabis algun cop a la seva vida, tenien la percepció de que els seus pares eren més permissius respecte al consum d’aquestes substancies, alhora que mostraven menys control  i un excés d’afecte. Es a dir, que aquest estudi confirma que podem entendre aquests 3 factors com a factors de risc, i per tant la importància del comportament dels pares de cara al consum de drogues dels fills.

Això fa que com a pares haguem de fer autocrítica constructiva respecte a aquells missatges que directa o indirectament donem respecte al consum de drogues, a més de fer-nos conscients de que altres factors aparentment no relacionats també hi tenen influencia, com es el cas del control i l’afecte, demostrant que quan aquests son sans i proporcionats actuaran com a factors de protecció.

D’altre banda l’estudi també va demostrar que la freqüència de consum d’alcohol era un predictor del consum de tabac i aquest últim alhora era un predictor del consum de cànnabis. Això demostra el que ja sabíem a través d’altres estudis, que alcohol i tabac poden actuar com a porta d’entrada a altres drogues i que per tant fent prevenció del consum de drogues legals en fem alhora de la resta de drogues.

*Estudi extret de la revista INFOCOP, número 63, octubre - desembre 2013.

dijous, 31 d’octubre del 2013

9a Convocatòria del curs: Adolescentes y jóvenes consumidores de drogas: La intervención con los padres


A partir del dilluns 11 de Novembre torno a impartir com a docent el curs on-line: ADOLESCENTES Y JÓVENES CONSUMIDORES DE DROGAS: LA INTERVENCIÓN CON LOS PADRES.
Es tracta d’un curs dirigit a estudiants o llicenciats en psicologia, pedagogia, treball social, infermeria o disciplines afins.

Aquest curs te com a objectiu centrarse en l’ intervenció amb aquells pares (o d’altres familiars que realitzin les funcions de cuidadors) que arriben a consulta per tenir fills adolescents o joves consumidors de drogues.

Deixant de banda l’ intervenció que lògicament s’hauria de fer amb l’adolescent o jove en sí, a aquestes edat on la majoria de casos els nois i noies encara no són independents ni emocional ni econòmicament, el paper de la família en la prevenció, detecció i solució de problemes es basic per que les coses funcionin.

La intenció serà doncs abordar tots aquells aspectes relacionats amb la família sobre  els que com a professionals poden intervenir per aconseguir una millora en la situació familiar i de consum en el jove.

Per més informació, consulta del programa i inscripcions:


 

dijous, 10 d’octubre del 2013

Factors predictors del fracàs conjugal

 
O el que és el mateix, quins factors influeixen en que una parella tingui més possibilitats d’acabar trencant la seva relació.
En referència a això, l’Associació Americana de Psicologia  publicava el passat mes d’abril un article en que feia un recull  dels resultats obtinguts en diferents estudis  realitzats amb parelles recent casades, tot i que també serien aplicables a aquelles parelles que conviuen sense estar pròpiament casades, i fins i tot, algun d’ells, a aquelles parelles que encara no conviuen. Algunes de les conclusions van ser les següents
-         L’estrès influeix de manera important en la relació de parella, de manera que a més estrés es dóna, menys energia existeix per fer tot allò que cal per mantenir una bona relació de parella.
-         L’existència de dubtes abans del matrimoni. En un estudi es va demostrar que les dones amb dubtes abans del matrimoni, tenien el doble de probabilitats de divorciar-se que les que no havien tingut cap mena de dubte.
-        També s’ha demostrat que aquelles parelles en que el grau de satisfacció marital decau en els primers 4 anys de matrimoni tenen més probabilitats de divorci.
-        Existeixen d’altres factors de influeixen: l’edat a la que es contrau matrimoni, l’edat a la que es decideix tenir fills, si existeixen o no problemes econòmics…
A mode de conclusió la mateixa Associació enumera també una sèrie de pautes, avalades per les diverses investigacions, que es consideren claus a l’hora d’enfortir la relació de parella:
-         És molt important intercanviar reforços positius amb la parella (una gest d’afecte, un detall…) fets que fan que l’altre persona es sentí valorada i estimada.
-        Donar gran importància en la forma en que es comunica la parella, un punt importantissim que , per sort, es possible treballar i millorar.
-        El suport de la parella tant en els èxits com en els fracassos.
-        Evitar la rutina i intentar introduir canvis positius i activitats novadores.
Tots aquests punts ens poden semblar mot lògics i evidents però tristament no sempre es donen, o no es donen tots, i de vegades cal un suport professional extern que guií i ajudi en el seu compliment.
Si penseu que la vostra relació de parella presenta alguns dels factors de risc nomenats i que potser falten alguns dels aspectes importats pel seu manteniment, no dubteu en buscar ajuda professional que us ajudi a fer els canvis adequats que us permetin mantenir la vostra relació i millorar-ne la seva qualitat.

*Informació extreta de la revista INFOCOP, número 61, abril- juny 2013.

dimecres, 4 de setembre del 2013

Apostes on-line: un nou repte pels problemes de ludopatia

 
Quan parlem de joc  on-line, ens referim a totes les formes de joc d’atzar que impliquen  la aposta de diners  en alguna mena de fet  fortuït i que es fa a través d’Internet, ja sigui des de l’ordinador, el mòbil o qualsevol altre dispositiu amb accés a la xarxa.
 
Les apostes a través d’Internet han crescut de manera imparable  en els últims 10 anys , i des que va entrar en vigor fa dos anys a Espanya la Ley de ordenación del juego (Ley 13/2011, de 28 de mayo) encara més. En els últims mesos els nombre d’usuaris d’aquesta mena de webs s’ha disparat, passant de 195.000 fa tan sols un any,a  1.010.000 de jugadors on-line registrats. Com era d’esperar amb aquest augment de jugadors s’han incrementat també el nombre de persones amb problemes de joc, superant fins i tot les previsions dels experts.
Això es fa patent en l’augment significatiu de les consultes relacionades amb el joc patològic, que  possiblement continuaran augmentat en els propers mesos y anys, quan es facin éxplicits casos que ara estan començant a presentar una problemàtica.
Amb aquest canvi en la modalitat de joc, ha canviat també el perfil del jugador, passant de ser un home entre 30-40 anys a ser un jove d’entre 15 i 35 anys. Les dones tenen un inici mes posterior en edat, però solen evolucionar més ràpidament cap a una problemàtica amb el joc.
 
D’altre banda en diversos estudis s’ha demostrat que la modalitat de joc  on-line presenta  majors nivell de risc , ja que acompleix tots els requisits per ser altament addictiva, encara més que el joc presencial:
 
-Presenta característiques que esta demostrat que presenten un alt poder addictiu com: estimulació visual, es genera il·lusió de control en el jugador, apostes de baix preu…
 
-Com s’ha demostrat en altres estudis, la accessibilitat fa que molta més gent hi jugui i que per tant molta més hi pugui presentar problemes relacionats. En aquest sentit el joc on-line es molt més accessible que el presencial, ja que permet accedir-hi des de qualsevol lloc,  i 24h al dia. No és el fet de legalitzar-ho el que fa que augmenti la quantitat de gent que s’hi enganxa, sinó el fet de fer-ho més accessible .
 
-La privacitat. En el joc  on-line es pot jugar des de la intimitat, davant l’ordinador o amb el mòbil, sense la preocupació de la imatge que es dona, cosa que si podria passar en un bar o un casino.
 
A tot això s’ha de sumar la falta de consciència de problema, donat que molts dels usuaris comencen a l’adolescència, i a la manca de campanyes de conscienciació sobre aquesta mena especifica de joc. No  nomes això, sinó també el bombardeig constant de publicitat sobre el tema, en que s’utilitza fins i tot la figura de esportistes de renom.
 
El primer pas es fer-nos conscients que aquesta mena de joc, és igual o més perillós que el presencial, i per tant no minimitzar la possibilitat de que acabi derivant en problemes. Com a pares cal estar atents, i limitar l’accés que els nostres fills hi poden tenir.
 
Per a qualsevol dubte sobre el tema, no dubteu en posar-vos en contacte.
 
*Informació extreta de la revista INFOCOP, número 61, abril- juny 2013.