Molts
cops ens preguntem perquè hi ha persones que consumeixen drogues i d’altres no,
i fins i tot perquè dins les persones que
consumeixen algunes n’acaben sent dependents i d’altres no. El més senzill
seria pensar que hi ha motius únics i directes que ho expliquen, però en la
majoria de casos es tracta d’una suma de factors. No
existeix una formula matemàtica que ens permeti garantir si una persona serà
consumidora de drogues o no, però
sí es coneixen quins són aquests factors que n’augmenten les possibilitats (anomenats factors de risc) i
els que les disminueixen (anomenats factors
de protecció).
Per tant, l’objectiu serà detectar els factors
de risc existents
en cada cas per tal de disminuir-los i augmentar els
factors de protecció en aquells àmbits que estiguin al nostre abast. També cal tenir en compte que
els factors de protecció no fan a la persona immune davant dels factors de risc
amb que es pot anar trobant, no són vacunes, però si és cert que a més en
tingui i quan més desenvolupats i assentats estiguin, més pes trauran als possibles
factors facilitadors del consum.
En
aquest i en propers articles assenyalaré, classificats segons els diferents àmbits,
alguns dels factors que han
estat identificats com a importants en nombroses investigacions. Avui us faig arribar els factors
de risc i de protecció relacionats amb l’àmbit familiar i com els pares podem
actuar per potenciar tot allò que pot protegir al nostre fill del consum:
·
Que existeixi una historia familiar
relacionada amb les drogues (consum per part d’algun membre de la família,
tràfic de drogues, drogodependència...)
·
Els models de consum quotidià ( quina mena de
consum fem de les drogues legals, si ens auto mediquem amb facilitat...)
·
Permissivitat en el consum.
·
Problemes de gestió familiar com
desorganització, falta de control o incoherències en els missatges que donem.
·
Conflictes a la família (discussions
freqüents, episodis de violència...)
·
Baix grau de unió familiar i poca implicació
dels pares.
·
Manca d’expressions d’afecte i falta de
comunicació.
·
Adoptar estils educatius extrems, i/o
diferents depenent
del moment o la situació.
·
Augmentar el nivell de relació amb els nostres
fills realitzant activitats compartides, i buscant temes de conversa en que
tots pugem participar.
·
Donar missatges clars sobre la salut i ser un
exemple d’hàbits saludables.
·
Ser coherents amb aquest missatges convertint
la casa en un espai saludable.
·
Partir de la realitat, del moment actual en
que es troba el nostre fill, per tal de adaptar-hi les nostres expectatives,
fixant objectius realistes, per tal de no sentir-nos decebuts.
·
Desenvolupar la confiança en el nostre fill,
evitant desprestigiar-lo i les generalitzacions negatives.
·
Acompanyar al nostre fill, partint del nivell
real de responsabilitat que té, i anar fixant petits objectius des del control
familiar de la situació, agafar-lo fort de la mà i anar afluixant a mida que
ell va responent, fins a deixar-lo totalment.
·
Donar responsabilitats a casa per tal que se
senti útil i important i part de l’equip familiar.
·
Crear un clima familiar positiu en el que hi
abundin les paraules d’afecte i la confiança en que el fill té la capacitat de
superar el problema.
·
Deixar clar que com a pares confiarem en ell
però no en les drogues.
·
Augmentar el nivell de diàleg dins la parella.
·
No prohibir ni castigar si no serem capaços de
mantenir-ho.