Bon Nadal a tots i totes!

Experiència personal

Com cada cert temps,us faig arribar una experiència personal de un dels meus pacients:

Crec que com a tots, al principi em costava la idea d’anar al psicòleg. Pensava que això significava que estava molt malament o que no era normal. Però quan una amiga em va explicar que havia anat a la Íngrid i que li havia anat tant bé, em vaig decidir.

En aquest temps m’he adonat que anar al psicòleg no significa estar malament, sinó tot al contrari, saber que tots tenim coses a millorar i que tenir la voluntat de fer-ho ja es molt bona senyal. Que canviar la manera d’enfocar les coses pot anar molt bé i això ha millorat molt el meu dia a dia.

Li recomano a tothom que faci el pas.


Home, 35 anys.

Síndrome de Fortunata: La dependència emocional cap a un home casat.

Com sabeu una de les meves dues especialitats es la teràpia de parella. En aquest context no només treballo amb parelles que volen millorar la seva relació, sinó també amb  persones que acudeixen individualment a consulta perquè  estan encallades en relacions perjudicials  o insatisfactories i en volen sortir, o que veuen que repeteixen certs patrons en les seves relacions de parella que volen trencar, entre d’altres.  En molts casos es dona dependència emocional entre els membres de la parella, o d’un d’ells cap a l’altre.

Precisament el Síndrome de Fortunata defineix una modalitat de dependència emocional, la que desenvolupen algunes dones solteres cap a homes casats. Cal aclarir que no es tracta d’un trastorn psiquiàtric , sinó que aquest concepte  s’utilitza simplement per donar nom a una sèrie de conductes que defineix un fenomen existent a la nostra societat.

Jorge Barraca, de La universitat Camilo Jose Cela de Madrid, acunya aquest terme i el defineix a partir dels següents punts:

-Presencia d’un sentiment d’amor intens i persistent cap a un home casat amb una altra dona.

-Actitud distant en qualsevol altre relació de parella que no sigui l’establerta amb aquest home.

-Creença de que  ella en el fons te més dret a estar amb ell que la pròpia dona.

-La creença anterior es reforça si ha tingut fills d’aquest home. Si no els ha tingut manifesta intensos desitjos de tenir-los.

-Ambivalència de sentiments cap a la dona legitima ( de vegades rancúnia i despreci i d’altres comprensió, empatia i proximitat)

-Creença de que l’amor es l’únic responsable de la situació,  i el que justifica que la relació continuï.

-Fantasies optimistes pel que fa a la relació: Imagina que passarà alguna cosa que la portarà a tenir una relació exclusiva amb ell. Això fa que toleri la situació durant anys.

 En definitiva, encara que a la llarga la situació sigui negativa per la dona i limiti la seva pròpia progressió vital, la gratificació immediata que sent quan esta amb l’home i la por intensa a la soledat i el buit que suposaria la ruptura, perpetuen la situació.

D’altre banda podria semblar que a aquesta situació s’hi arriba degut exclusivament  a les mentides de l’home, però no és així ja que arriba un moment en que els fets objectius fan evident que no s’estan acomplint les promeses d’aquest, i tot i així la dona continua enganxada a ell, disposada a passar per alt o perdonar aquestes mentides. Així doncs caldrà buscar en ella també factors previs que l’hagin pogut portar a aquesta mena de relació  (baixa autoestima, idees irracionals sobre l’amor ,les relacions de parella i els homes casats, patrons educatius de dependència...), ja que justament aquesta seran els que haurem d’abordar i treballar a la teràpia.

Si us sentiu identificats amb aquesta mena de relacions, o amb altres tipus de dependència emocional us animo a que acudiu a un especialista per tractar aquest tema, ja que se’ns dubte pot millorar molt la vostra manera de relacionar-vos i per tant la vostre vida.

 

13a Convocatòria del curs: Adolescentes y jóvenes consumidores de drogas: La intervención con los padres.

A partir del divendres 15 de Maig, torno a impartir com a docent el curs on-line: ADOLESCENTES Y JÓVENES CONSUMIDORES DE DROGAS: LA INTERVENCIÓN CON LOS PADRES.

Es tracta d’un curs dirigit a estudiants o llicenciats en psicologia, pedagogia, treball social, infermeria o disciplines afins.

Aquest curs te com a objectiu centrar-se en la intervenció amb aquells pares (o d’altres familiars que realitzin les funcions de cuidadors) que arriben a consulta per tenir fills adolescents o joves consumidors de drogues.

Deixant de banda la intervenció que lògicament s’hauria de fer amb l’adolescent o jove en sí, a aquestes edats on la majoria de casos els nois i noies encara no són independents ni emocional ni econòmicament, el paper de la família en la prevenció, detecció i solució de problemes es basic perquè les coses funcionin.

La intenció serà doncs abordar tots aquells aspectes relacionats amb la família sobre  els que com a professionals poden intervenir per aconseguir una millora en la situació familiar i de consum en el jove.

 

Per més informació, consulta del programa i inscripcions:

http://cursos.psiquiatria.com/index.cgi?wAccion=matriculacion&wAccionMat=cursos&wIdCurso=279&wid_seccion=7&wid_item=

Aprofito per passar-vos els resultats de les enquestes de valoració que es passen als alumnes un cop finalitzat el curs i també els comentaris qualitatius que alguns d’ells hi han afegit:

 

 

“He realizado bastantes cursos con vosotros, a través de esta plataforma, y la verdad es que esta docente me ha parecido excepcional. Enhorabuena.”

 

“Este curso cumplió con mis expectativas, me siento satisfecha y me felicito por haberlo tomado, y los felicito por la calidad del mismo, saludos”

 

“Muy recomendable. Espero realizar más cursos con vosotros.”

“Me ha gustado mucho, la dinámica del curso, los contenido y la docente: su disponibilidad y conocimiento en la materia del curso.”

 

“Felicitaciones, es un buen curso. Los temas son claros, explicados de forma sencilla para ser aplicados en el contexto de adolescentes y sus redes de apoyo.
Para haber sido mi primer curso vía electrónica, su plataforma me parece fácil de manejar, es amigable!
Muchas gracias! “

 

“Solamente comentar, que el tiempo estimado para la entrega de los ejercicios me ha parecido muy limitada en el tiempo. Al ser un curso online pensaba que iba a ser más espaciada la entrega. Por lo demás, el curso excelente, ha superado mis expectativas.”

 

 

Les Addiccions no son únicament producte de factors genètics o neurobiològics.

Probablement haureu sentit en múltiples ocasions que les addiccions a substàncies son fruit de factors genètics i biològics. Això, tot i ser cert en part, dóna una visió molt reduccionista  i simplificada dels veritables factors que porten a que una persona consumeixi o acabi sent addicte a les drogues. Justament això és el que defensen en un estudi recent W. Hall i el seu equip, de la Universitat de Queensland (Australia)*, que han fet una revisió dels estudis sobre el tema,  arribant la conclusió de que el model  genètic i bioquímic aplicat a les addiccions no conta amb el suport científic esperable, i que per tant no és proporcional a la importància que se li sol donar. Aquesta importància ha fet que no es dediques prou temps a altres factors importants i als tractaments que se’n podrien derivar, que per altre banda si han demostrat ser eficaços. A més aquesta visió treu gran part de responsabilitat al pacient i a l’entorn, obviant factors importantíssims per explicar les addiccions (factors a nivell personal com la manca d’autoestima o d’habilitats socials, o relacionats amb l’entorn com l’estil educatiu dels pares o la comunitat, entre d’altres). Això no significa que no existeixin factors genètic ni neurobiològics, però sí que no tenen un pes tant determinant com a priori pot semblar.

Així doncs conclouen que l’addicció és un trastorn biològic, psicològic i social complexa que ha de ser abordat des de diferents aproximacions clíniques.

Els resultats i conclusions d’aquest estudi son coherents amb el que veiem dia a dia els que treballem en l’àmbit de les addiccions, on veiem que cada cas és un món i que el motiu d’una dependència no es tant “senzill” com un factor únicament genètic. Sinó que cada cas s’ha d’analitzar i valorar per tal de treballar allò que ha influït en aquell cas en concret.

*Informació extreta de la revista INFOCOP, número 68, Gener-Març 2015.

A qué esperas?

Avui us faig arribar l’enllaç a un article d’opinió de Risto Mejide, que es va publicar just ahir a el Periódico. Amb el seu característic estil, que agradarà més o menys, ens apropa un missatge que jo mateixa, amb el meu propi estil, trameto sovint als meus pacients. Un missatge que ens convida a la reflexió, però sobretot a l’acció:

http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/a-que-esperas-4059044

 

Experiència personal

Un cop més us faig arribar una experiència personal d'una de les meves pacients:

“Empecé a ir con Íngrid porque no me sentía bien con la vida que llevaba. No me sentía querída por mis hijos ni por mi marido. En poco tiempo he aprendido a comunicarme más y mejor y a vivir las cosas de otra manera. También me dedico más tiempo a mí misma. Ha valido la pena, he ganado en calidad de vida.”

Dona, 55 anys.

Experiència personal

Como us vaig comentar fa un temps, us aniré fent arribar algunes experiències personals de pacients que porto o he portat en els darrere anys. Aquí va l’última que m’han fet arribar.

“El decidir ir al psicólogo empezó cuando me di cuenta que me estaba haciendo daño por cómo me comportaba con mi pareja y que la relación era tóxica y no quería que nunca más me pasará y para eso tienes que buscar alguna solución.
Es una persona objetiva, no es que te solucione la vida pero te hace trabajar en tus necesidades y darte cuenta que lo más importante eres tú.  El único que puede  mejora es uno mismo "sin prisa pero sin pausa"
A mi me ayudado en muchas cosas pero sobretodo en quitarme "clichés" de uno mismo y de los demás, luchar por lo que quiera hacer en la vida y poner medios para eso y disfrutar de los logros conseguidos y los que se tiene que trabajar”

Dona, 30 anys.