Experiència Personal

Com tinc per costum fer cada cert temps, us faig arribar l’experiència personal de un dels meus pacients. Cadascun l’explica amb el seu estil personal, i en aquest cas em resulta especialment inspirador. Espero que us agradi tant com a mi.

El món als meus peus

Quan un es sent fort, lliure i reconciliat amb un mateix es sent imparable. Tot està al seu abast. L’energia que transmet ressona als altres, omple de positivisme tot el què l’envolta. És coneixedor del seu poder, i per aquest motiu sent que res el pot frenar i que la seva fortalesa no es pot torçar. Res ni ningú t’atura. L’enfocament que tens de la vida, sempre té un toc d’il·lusió, no hi ha lloc per la tristesa. Estàs inundat de quietud. Serenor. No hi ha res impossible i les engrunes de tristesa són només això, engrunes, fàcils d’espolsar.

Però sovint aquesta felicitat, que creies tant poderosa i ferma s’esquerda. Potser no saps ni perquè, potser no saps com parar-ho perquè no saps ni d’on t’arriba, però ho sents. Tot allò que t’envoltava i et feia sentir segur trontolla. Les teves premisses de les quals has fet bandera tantes vegades es desmunten i no saps què necessites apuntalar amb més urgència. Has de tornar a la quietud, respirar i sentir com l’aire entra pel teu cos a poc a poc. Vols tornar a sentir aquella felicitat constant però saps que no pots tenir pressa. El dolor és necessari per poder començar a reparar.

Passa el temps. Un dia de sobte, intueixes una escletxa de llum. Ben poca cosa. No saps si és real. Potser sí, penses. L’endemà aquella petita escletxa comença a ser més generosa, la veus, la sents i la gaudeixes. T’aixeques, vols sentir el raig de llum que t’escalfa les galtes, perquè saps què és on et sents a gust. Un pas i un altre. Tanques els ulls. Somrius.

 

Dona, 34 anys