Aquest estiu oci constructiu!

Com ja hem comentat en alguna ocasió, l’oci constructiu  té una importància demostrada com a factor de protecció de cara al consum de drogues. Això significa que el fet que de tenir el temps lliure ocupat amb activitats constructives (saludables, creatives…) disminuirà les possibilitats de que els nostres fills consumeixin drogues i de que aquest consum acabi derivant en una drogodependència.

Tenint en compte això, ara que s’han acabat les classes és important trobar maneres de que els nostres fills ocupin la gran quantitat de temps lliure que els queda per endavant. Es per això que us faig arribar l’enllaç a la Guía digital Garraf Estiu Jove 2013, que inclou gran varietat d’ofertes de formació, esports, culturals i altres.

http://www.ccgarraf.cat/guies-comarcals/garraf-estiu-jove-2013.htm

No es tracta d’imposar una activitat, però si de deixar clar la importància de que ocupin una part del temps lliure que ara tenen. A partir d’aquí podeu deixar que els vostres fills facin una ullada a les activitats que s’oferten i que, en base a això, ells mateixos facin una proposta del que els agradaria fer. Desprès ja valorareu de manera conjunta amb ell/a si l’activitat que vol fer es la més adient  i/o si es pot combinar amb alguna altre.

En definitiva el fet de que facin  una activitat no hauria de ser opcional, però l’activitat en sí si ha de poder ser negociable per tal que hi vagin motivats i a gust.

 

El llibre: La buena adolescencia

 

Avui us escric per presentar-vos un llibre que de ben segur serà d’interès per molts de vosaltres:  LA BUENA ADOLESCENCIA , Claves para que padres sin complejos disfruten de este momento único, de l’editorial Grijalbo.

 

 

Una de les autores, Rosa Suárez, es alhora també coautora, juntament amb mi mateixa, del llibre : TREU-LI LES DROGUES DEL CAP, idees practiques per a pares preocupats, un llibre que molts de vosaltres ja heu pogut fullejar. Amb ella he tingut el plaer de treballar uns quants anys de la meva vida i puc garantir de primera mà la gran experiència que té en el treball amb adolescents, no nomes al cap davant de CEPS (Centre d’Estudis per la Promoció de la Salut), sinó també a través de la seva implicació en infinitat de projectes relacionats amb el tema. L’altre autora, la periodista Begoña del Pueyo, no es queda enrere , ja que ha estat responsable de l’espai  “Padres sin complejos” al programa Protagonistas de Punto Radio, a més de ser també coautora del llibre ¿Y si mi hijo se droga?.

 

En aquest nou llibre, toquen el tema de l’adolescència d’una manera més amplia, no únicament centrada en el consum de drogues. Us transcric el resum que elles mateixes en fan:

“Este libro es, ante todo, un manual práctico que ofrece la complicidad necesaria para asumir esta compleja tarea sin miedos y con la certeza de que no hay peor decisión que la de no intervenir.

Cuando delegas la responsabilidad como padre, también estás renunciando a disfrutar de tu hijo

Gozar de los hijos adolescentes no es una utopía: es posible vivir, hablar y llevarse bien con ellos. Los padres no tienen que ser perfectos, porque nadie desea tener en casa un superman o una superwoman, sino a alguien que le quiera y le proteja. Los jóvenes quieren tener la certeza de que sus padres están ahí y necesitan que les digan lo que les parece bien y mal, aunque luego quieran tomar sus propias decisiones.

La buena adolescencia nos enseña que no hay que tener complejos si se actúa con coherencia y dedicación, las dos claves de la educación en la responsabilidad. Además, el libro:

Aporta claves para fomentar la autoestima de nuestros adolescentes, gratificar sus esfuerzos y relativizar éxitos y fracasos.

Ofrece pistas sobre cuándo es momento de consultar a un profesional y cuándo sólo se trata de etiquetas disfrazadas de patologías.

Aporta recursos para enseñar a los hijos a sufrir sin traumatizarse y a verbalizar sus sentimientos para fortalecerse.

Ofrece pistas para hablar de sexo y convencerles de que las drogas pasan factura.

Muestra lo inadecuado que resulta ejercer de padres colegas y cómo hacer sentir a un adolescente orgulloso de sus padres y de sí mismo.

Pone de manifiesto las realidades cambiantes de las actuales estructuras familiares.

Reflexiona sobre cómo transmitir valores en una sociedad que no ayuda y a ganarse el respeto de los hijos.

Enseña a negociar, así como a pedir perdón y a valorar la risa.

Enfoca la actual realidad de internet y las redes sociales como oportunidad, sin eludir los peligros del ciberespacio.”

Per saber-ne més o fer-vos amb un exemplar:

http://www.megustaleer.com/ficha/EGR51242/la-buena-adolescencia

Relacions tòxiques

Partim de que cada persona ha de ser una persona complerta, plena en sí mateixa, quan busca una parella. Si no és així, intentarà omplir els seus buits i carències en la recerca d’aquesta parella. L’ideal seria trobar a una altra persona plena, amb la que junts puguem tenir una vida encara més satisfactòria. Així doncs sembla evident que en la vida de parella els moments bons haurien se superar significativament els dolents. En les relacions tòxiques això no és així, de fet és tot el contrari, els mals moments superen de lluny els bons, o fins i tot els bons ni tan sols existeixen. Mentre que en una relació sana els dos membres haurien de guanyar, en una relació tòxica un o els dos membres surten perdent.

A més aquestes relacions es caracteritzen perque sempre hi ha un o els dos membres que lluiten per mantenir aquella relació a tota costa, augmentant encara més el desgast que suposa.

També són freqüents la ironia, les burles, faltes de respecte, el sentiment de culpa…fins tot un dels membres (o tots dos) pot sentir que esta perdent la seva identitat per tal d’evitar conflictes i salvar la relació.

Sabent tot això sens planteja la pregunta: Perquè ens involucrem en relacions tòxiques? Existeixen diferents motius que ho expliquen, alguns d’ells son els següents:

-La baixa autoestima, que suposa pensar que no trobarem a ningú millor, que no mereixem un tracte millor…

-Necessitat urgent d’afecte. Es prioritza això sense tenir en compte d’altres comportaments intolerables.

-Por a estar sols o la necessitat imperiosa d’acomplir la pauta social establerta (tenir parella a una determinada edat, fills…) sense pensar en si es tracta de la persona adequada o si nosaltres estem preparats o desitgem assumir aquests rols.

-Creure’ns salvadors de l’altre persona, creient que nosaltres el/la canviarem i millorarem la seva vida. Una relació de parella ha de ser equilibrada i si un te el rol de cuidador salvador, no ho és.

-Tenir un concepte erroni del que és l’amor (“Quien bien te quiere te hará llorar”, “amores reñidos son los más queridos”, Estimar és donar sense esperar rebre res a canvi…)

A aquestes alçades ens podem preguntar si és viable sortir d’una relació tòxica. La resposta és sí, però en molts casos caldrà l’ajuda d’un psicòleg especialitzat que ens ajudi a treballar els aspectes que hagin influït en la nostra elecció (autoestima, concepcions errònies sobre l’amor i les relacions de parella…) per tal que no es tornin a repetir aquestes pautes.

 

 

Retard en l’inici de la 8a Convocatòria del curs on-line

 

Finalment per motius d’organització interna s’ha retardat l’inici del curs on-line que imparteixo com a docent: ADOLESCENTES Y JÓVENES CONSUMIDORES DE DROGAS: LA INTERVENCIÓN CON LOS PADRES. Així doncs començarà aquest proper dilluns dia 22 d’abril.

 

Es tracta d’un curs dirigit a estudiants o llicenciats en psicologia, pedagogia, treball social, infermeria o disciplines afins.

 

Aquest curs te com a objectiu centrarse en l’ intervenció amb aquells pares (o d’altres familiars que realitzin les funcions de cuidadors) que arriben a consulta per tenir fills adolescents o joves consumidors de drogues.

 

Deixant de banda l’ intervenció que lògicament s’hauria de fer amb l’adolescent o jove en sí, a aquestes edat on la majoria de casos els nois i noies encara no són independents ni emocional ni econòmicament, el paper de la família en la prevenció, detecció i solució de problemes es basic per que les coses funcionin.

 

La intenció serà doncs abordar tots aquells aspectes relacionats amb la família sobre  els que com a professionals poden intervenir per aconseguir una millora en la situació familiar i de consum en el jove.

 

Per més informació, consulta del programa i inscripcions:

 

http://edusalud.com/index.cgi?wAccion=matriculacion&wAccionMat=cursos&wIdCurso=59&wid_seccion=7&wid_item

 

Col·laboració amb Contigo&Conmigo

Hola a tots i totes,

Com ja sabeu una de les meves especialitats es la teràpia de parella i l’atenció a singles, i en general tot el que suposi la atenció i el tractament als problemes en les relacions interpersonals. És per això que des del 2010 col·laboro amb l’agencia Contigo&Conmigo (abans Mon-cor) sent-ne la seva psicòloga de referència.

Contigo&Conmigo és una agencia de relacions estables i assessorament social que facilita a persones solteres poden establir noves relacions. Ofereixen tant la cerca de persones específicament afins per aquells/es que busquen parella, com tot tipus d’activitats que ajudin a relacionar-se, ja sigui per trobar parella o simplement amistats noves. Per si voleu més informació us passo l’enllaç:

www.contigoyconmigo.com

En aquest context la meva funció és atendre a aquelles persones que volen treballar quelcom abans de iniciar una nova relació de parella. En alguns casos acaben de sortir d’una separació, o fa anys que es van separar però encara no han elaborat certs aspectes d’aquesta. D’altres han tingut problemes similars en totes les seves relacions i volen valorar si han d’aprofundir i treballar alguns aspectes personals abans d’iniciar-ne de noves.

Crec que és molt interessant poder unir dos serveis com aquests. D’una banda l’atenció psicològica permet poder entrar preparat per conèixer gent nova, havent tancat com cal situacions del passat i tenint treballats certs aspectes personals com l’autoestima o les habilitats socials, que permetran sens dubte tenir relacions de més qualitat. De l’altre, tenir tota una sèrie de recursos preparats per professionals en el sector i encaminats a conèixer persones afins, permet obtenir resultats de manera més efectiva, guanyant en en temps i en qualitat.

Aprofito per presentar-vos a l’equip que du a terme tot aquest projecte:

 

D’esquerra a dreta: Mónica Zambrana (directora i consultora), Mª Jesús Piqueras (Departament d’atenció al usuari), Virgínia Picó (Life coach), i jo mateixa.

 

 

8a Convocatòria del curs: Adolescentes y jóvenes consumidores de drogas: La intervención con los padres.

 

A partir del dilluns 18 de Febrer torno a impartir com a docent el curs on-line: ADOLESCENTES Y JÓVENES CONSUMIDORES DE DROGAS: LA INTERVENCIÓN CON LOS PADRES.

 

Es tracta d’un curs dirigit a estudiants o llicenciats en psicologia, pedagogia, treball social, infermeria o disciplines afins.

 

Aquest curs te com a objectiu centrarse en l’ intervenció amb aquells pares (o d’altres familiars que realitzin les funcions de cuidadors) que arriben a consulta per tenir fills adolescents o joves consumidors de drogues.

 

Deixant de banda l’ intervenció que lògicament s’hauria de fer amb l’adolescent o jove en sí, a aquestes edat on la majoria de casos els nois i noies encara no són independents ni emocional ni econòmicament, el paper de la família en la prevenció, detecció i solució de problemes es basic per que les coses funcionin.

 

La intenció serà doncs abordar tots aquells aspectes relacionats amb la família sobre  els que com a professionals poden intervenir per aconseguir una millora en la situació familiar i de consum en el jove.

 

Per més informació, consulta del programa i inscripcions:

 

http://edusalud.com/index.cgi?wAccion=matriculacion&wAccionMat=cursos&wIdCurso=59&wid_seccion=7&wid_item

 

 

Principis d’any: Un bon moment per fer balanç de la relació de parella.

Degut a  l’estrès que impliquen les festes nadalenques (per a la despesa econòmica extra, el fet d’haver passat més temps de l’habitual junts i amb les famílies d’origen…), moltes parelles poden passar una època delicada. De fet aquest és, juntament amb desprès de l’estiu, un dels moments de l’any en que es donen més separacions i divorcis.

Justament  passat les festes pot ser un bon moment per plantejar-se si el malestar que s’hagi pogut generar suposa una simple crisis passatgera o un problema més important. D’una banda és normal que l’esgotament i l’estrès que poden suposar les celebracions nadalenques influeixin en la relació, però cal fer-se algunes preguntes per valorar si es tracta d’una crisis que es pot superar o es tracta d’un problema més important. Caldria que cadascun dels membres es preguntessin:

-Encara hi ha sentiments? Encara que aquests no siguin l’enamorament de l’inici de la relació cal entendre que van evolucionant i canviant, però si no hi ha sentiments cap a l’altre persona potser serà moment de plantejar-se la ruptura.

-Hi ha confiança? La confiança es bàsica en qualsevol relació y sinó existeix difícilment aquesta podrà funcionar de manera satisfactòria. Si aquesta s’ha trencat per algun fet en concret cal preguntar-se si es pot restaurar, si ens val la pena intentar recuperar-la.

-Penso que canviant algunes coses i  si ens esforcem tots dos la relació pot  millorar? En cas que la resposta sigui sí, em val la pena l’esforç que suposa fer aquest canvis? L’altre te prou coses bones pq valgui la pena lluitar per la relació?

Totes aquestes preguntes ens poden ajudar a valorar la relació, més enllà del estat emocional actual, que pot ser d’enuig o decepció, i que no és l’únic que hem de tenir en compte a l’hora de prendre una decisió tant important.

Si la resposta en general és si per part dels dos membres potser és el moment de fer una teràpia de parella per tal d’arreglar allò que no estigui funcionant, i la relació en pot sortir enfortida. Es clar que també es pot acudir a un psicòleg especialitzat per tal de valorar la resposta a totes aquestes preguntes,i a d’altres si cal, si personalment costa, però si la resposta és no a algunes  d’elles  possiblement no tindrà sentit fer una teràpia de parella ja que faltarien les bases perquè pugues ser afectiva.