Relacions tòxiques

Partim de que cada persona ha de ser una persona complerta, plena en sí mateixa, quan busca una parella. Si no és així, intentarà omplir els seus buits i carències en la recerca d’aquesta parella. L’ideal seria trobar a una altra persona plena, amb la que junts puguem tenir una vida encara més satisfactòria. Així doncs sembla evident que en la vida de parella els moments bons haurien se superar significativament els dolents. En les relacions tòxiques això no és així, de fet és tot el contrari, els mals moments superen de lluny els bons, o fins i tot els bons ni tan sols existeixen. Mentre que en una relació sana els dos membres haurien de guanyar, en una relació tòxica un o els dos membres surten perdent.

A més aquestes relacions es caracteritzen perque sempre hi ha un o els dos membres que lluiten per mantenir aquella relació a tota costa, augmentant encara més el desgast que suposa.

També són freqüents la ironia, les burles, faltes de respecte, el sentiment de culpa…fins tot un dels membres (o tots dos) pot sentir que esta perdent la seva identitat per tal d’evitar conflictes i salvar la relació.

Sabent tot això sens planteja la pregunta: Perquè ens involucrem en relacions tòxiques? Existeixen diferents motius que ho expliquen, alguns d’ells son els següents:

-La baixa autoestima, que suposa pensar que no trobarem a ningú millor, que no mereixem un tracte millor…

-Necessitat urgent d’afecte. Es prioritza això sense tenir en compte d’altres comportaments intolerables.

-Por a estar sols o la necessitat imperiosa d’acomplir la pauta social establerta (tenir parella a una determinada edat, fills…) sense pensar en si es tracta de la persona adequada o si nosaltres estem preparats o desitgem assumir aquests rols.

-Creure’ns salvadors de l’altre persona, creient que nosaltres el/la canviarem i millorarem la seva vida. Una relació de parella ha de ser equilibrada i si un te el rol de cuidador salvador, no ho és.

-Tenir un concepte erroni del que és l’amor (“Quien bien te quiere te hará llorar”, “amores reñidos son los más queridos”, Estimar és donar sense esperar rebre res a canvi…)

A aquestes alçades ens podem preguntar si és viable sortir d’una relació tòxica. La resposta és sí, però en molts casos caldrà l’ajuda d’un psicòleg especialitzat que ens ajudi a treballar els aspectes que hagin influït en la nostra elecció (autoestima, concepcions errònies sobre l’amor i les relacions de parella…) per tal que no es tornin a repetir aquestes pautes.

 

 

Retard en l’inici de la 8a Convocatòria del curs on-line

 

Finalment per motius d’organització interna s’ha retardat l’inici del curs on-line que imparteixo com a docent: ADOLESCENTES Y JÓVENES CONSUMIDORES DE DROGAS: LA INTERVENCIÓN CON LOS PADRES. Així doncs començarà aquest proper dilluns dia 22 d’abril.

 

Es tracta d’un curs dirigit a estudiants o llicenciats en psicologia, pedagogia, treball social, infermeria o disciplines afins.

 

Aquest curs te com a objectiu centrarse en l’ intervenció amb aquells pares (o d’altres familiars que realitzin les funcions de cuidadors) que arriben a consulta per tenir fills adolescents o joves consumidors de drogues.

 

Deixant de banda l’ intervenció que lògicament s’hauria de fer amb l’adolescent o jove en sí, a aquestes edat on la majoria de casos els nois i noies encara no són independents ni emocional ni econòmicament, el paper de la família en la prevenció, detecció i solució de problemes es basic per que les coses funcionin.

 

La intenció serà doncs abordar tots aquells aspectes relacionats amb la família sobre  els que com a professionals poden intervenir per aconseguir una millora en la situació familiar i de consum en el jove.

 

Per més informació, consulta del programa i inscripcions:

 

http://edusalud.com/index.cgi?wAccion=matriculacion&wAccionMat=cursos&wIdCurso=59&wid_seccion=7&wid_item

 

Col·laboració amb Contigo&Conmigo

Hola a tots i totes,

Com ja sabeu una de les meves especialitats es la teràpia de parella i l’atenció a singles, i en general tot el que suposi la atenció i el tractament als problemes en les relacions interpersonals. És per això que des del 2010 col·laboro amb l’agencia Contigo&Conmigo (abans Mon-cor) sent-ne la seva psicòloga de referència.

Contigo&Conmigo és una agencia de relacions estables i assessorament social que facilita a persones solteres poden establir noves relacions. Ofereixen tant la cerca de persones específicament afins per aquells/es que busquen parella, com tot tipus d’activitats que ajudin a relacionar-se, ja sigui per trobar parella o simplement amistats noves. Per si voleu més informació us passo l’enllaç:

www.contigoyconmigo.com

En aquest context la meva funció és atendre a aquelles persones que volen treballar quelcom abans de iniciar una nova relació de parella. En alguns casos acaben de sortir d’una separació, o fa anys que es van separar però encara no han elaborat certs aspectes d’aquesta. D’altres han tingut problemes similars en totes les seves relacions i volen valorar si han d’aprofundir i treballar alguns aspectes personals abans d’iniciar-ne de noves.

Crec que és molt interessant poder unir dos serveis com aquests. D’una banda l’atenció psicològica permet poder entrar preparat per conèixer gent nova, havent tancat com cal situacions del passat i tenint treballats certs aspectes personals com l’autoestima o les habilitats socials, que permetran sens dubte tenir relacions de més qualitat. De l’altre, tenir tota una sèrie de recursos preparats per professionals en el sector i encaminats a conèixer persones afins, permet obtenir resultats de manera més efectiva, guanyant en en temps i en qualitat.

Aprofito per presentar-vos a l’equip que du a terme tot aquest projecte:

 

D’esquerra a dreta: Mónica Zambrana (directora i consultora), Mª Jesús Piqueras (Departament d’atenció al usuari), Virgínia Picó (Life coach), i jo mateixa.

 

 

8a Convocatòria del curs: Adolescentes y jóvenes consumidores de drogas: La intervención con los padres.

 

A partir del dilluns 18 de Febrer torno a impartir com a docent el curs on-line: ADOLESCENTES Y JÓVENES CONSUMIDORES DE DROGAS: LA INTERVENCIÓN CON LOS PADRES.

 

Es tracta d’un curs dirigit a estudiants o llicenciats en psicologia, pedagogia, treball social, infermeria o disciplines afins.

 

Aquest curs te com a objectiu centrarse en l’ intervenció amb aquells pares (o d’altres familiars que realitzin les funcions de cuidadors) que arriben a consulta per tenir fills adolescents o joves consumidors de drogues.

 

Deixant de banda l’ intervenció que lògicament s’hauria de fer amb l’adolescent o jove en sí, a aquestes edat on la majoria de casos els nois i noies encara no són independents ni emocional ni econòmicament, el paper de la família en la prevenció, detecció i solució de problemes es basic per que les coses funcionin.

 

La intenció serà doncs abordar tots aquells aspectes relacionats amb la família sobre  els que com a professionals poden intervenir per aconseguir una millora en la situació familiar i de consum en el jove.

 

Per més informació, consulta del programa i inscripcions:

 

http://edusalud.com/index.cgi?wAccion=matriculacion&wAccionMat=cursos&wIdCurso=59&wid_seccion=7&wid_item

 

 

Principis d’any: Un bon moment per fer balanç de la relació de parella.

Degut a  l’estrès que impliquen les festes nadalenques (per a la despesa econòmica extra, el fet d’haver passat més temps de l’habitual junts i amb les famílies d’origen…), moltes parelles poden passar una època delicada. De fet aquest és, juntament amb desprès de l’estiu, un dels moments de l’any en que es donen més separacions i divorcis.

Justament  passat les festes pot ser un bon moment per plantejar-se si el malestar que s’hagi pogut generar suposa una simple crisis passatgera o un problema més important. D’una banda és normal que l’esgotament i l’estrès que poden suposar les celebracions nadalenques influeixin en la relació, però cal fer-se algunes preguntes per valorar si es tracta d’una crisis que es pot superar o es tracta d’un problema més important. Caldria que cadascun dels membres es preguntessin:

-Encara hi ha sentiments? Encara que aquests no siguin l’enamorament de l’inici de la relació cal entendre que van evolucionant i canviant, però si no hi ha sentiments cap a l’altre persona potser serà moment de plantejar-se la ruptura.

-Hi ha confiança? La confiança es bàsica en qualsevol relació y sinó existeix difícilment aquesta podrà funcionar de manera satisfactòria. Si aquesta s’ha trencat per algun fet en concret cal preguntar-se si es pot restaurar, si ens val la pena intentar recuperar-la.

-Penso que canviant algunes coses i  si ens esforcem tots dos la relació pot  millorar? En cas que la resposta sigui sí, em val la pena l’esforç que suposa fer aquest canvis? L’altre te prou coses bones pq valgui la pena lluitar per la relació?

Totes aquestes preguntes ens poden ajudar a valorar la relació, més enllà del estat emocional actual, que pot ser d’enuig o decepció, i que no és l’únic que hem de tenir en compte a l’hora de prendre una decisió tant important.

Si la resposta en general és si per part dels dos membres potser és el moment de fer una teràpia de parella per tal d’arreglar allò que no estigui funcionant, i la relació en pot sortir enfortida. Es clar que també es pot acudir a un psicòleg especialitzat per tal de valorar la resposta a totes aquestes preguntes,i a d’altres si cal, si personalment costa, però si la resposta és no a algunes  d’elles  possiblement no tindrà sentit fer una teràpia de parella ja que faltarien les bases perquè pugues ser afectiva.

 

Motius per consumir

 

Hola a tots,

 

Ja que algú va comentar, en referència als últims articles, que la resposta a la pregunta “Perquè hi ha persones que consumeixen drogues?” havia de centrar-se en els motius pels quals una persona consumeix (per buscar plaer, evadir-se...) no en els factors de risc i de protecció que influeixen en el consum (educació dels pares, entorn, personalitat de la persona...), he volgut fer aquest article per tal d’aclarir la diferencia entre aquest conceptes i aprofitar per tractar els motius més freqüents per consumir.

 

Tant els factors de risc i de protecció com els motius o motivacions que te una persona per decidir consumir finalment, es poden considerar “Perques”, simplement donen resposta a la pregunta des de diferents angles. D’una banda els factors de risc i protecció, (que son els que hem tractat en els últims articles) influeixen en que una persona acabi consumint o no, i en que aquest consum acabi sent més o  menys problemàtic. Cal diferenciar aquests dels motius que, en última instancia, porten a una persona a consumir (aconseguir plaer, diversió, oblidar problemes...). Tot i així els dos conceptes estan directament relacionats, ja que els motius que pugui tenir una persona per consumir solen estan basats en aquest factors de risc i de protecció. Per exemple, el fet que una persona esculli el consum de drogues com una via per aconseguir plaer (i tenint en compte que no tothom escull aquesta via) te a veure amb l’educació rebuda pels pares, l’ús que aquest han fet de les drogues (legals o il·legals), de la comunitat en que ha viscut la persona, de la seva personalitat...

 

Centrant-nos ja en els motius que una persona pot tenir per decidir consumir, és important que tinguem en compte que els motius que pot tenir un adolescent o jove no tenen perquè ser els mateixos que pot tenir un adult. En el cas dels adolescents i joves freqüentment hi ha la idea errònia de que el consum es dona ja que el noi o noia te greus problemes de rerefons que afronta consumint, i no sempre es així. Moltes vegades l’adolescent  consumeix simplement per experimentar.

Així doncs, els motius més freqüents en general serien:

·         Per provar coses noves (experimentació).

·         Pel desig de fer coses arriscades.

·         En el cas dels adolescents per sentir-se més independent de l’adult.

·         Pel desig de sentir els efectes de la droga (ja siguin estimulants, relaxants...)

·         Per sentir-se més integrat dins d’un grup.

·         Per evadir-se dels problemes.

 

Sobretot el els casos d’adolescents i joves, els pares i professionals hem de treballar per intentar reconduir aquesta comprensible necessitat de independència, curiositat i autoafirmació, per exemple donant responsabilitats per que el noi o noia se senti més adult i independent, o suggerint activitats atractives i alhora saludables com esports d’aventura per tal de satisfer la seva necessitat de fer coses arriscades i diferents.

 

En aquells casos en que la persona utilitza el consum per “solucionar problemes” (estats d’ànim, dificultats de relació...), caldrà aprofundir en les causes i treballar l’origen d’aquest problemes dels quals el consum en serà un símptoma.

 

 

Perquè hi ha persones que consumeixen drogues? (Factors del grup d’amics, individuals i de la substància)

Us presento per fi l’últim article referent als factors que poden influir en el consum de drogues. Com us deia son factors que cal tenir especialment en compte en l’adolescència però que també es donen en adults i per tant també cal donar-los importància i treballar-los en persones adultes consumidores.

      Factors de risc del grup d’amics:

 

·        Agrupar-se amb altres persones consumidors o que valorin el consum (pensar que si consumeixen es divertiran més o que es relacionaran amb persones més grans...)

·        Relacionar-se amb altres persones que rebutgin la feina, l’estudi i l’oci constructiu.

 

 Factors de protecció en relació als amics:

 

·        Fomentar que la persona és relacioni amb altres implicades en activitats d’oci constructiu, no consumidores.

·        Ensenyar-li a que valori la seva pròpia individualitat, preguntant-li què és el que li agrada d’ell mateix, i afegint alguna cosa que nosaltres valorem.

·        Ajudar-lo a explorar que significa  el concepte d’amistat per la persona, per tal que pugui valorar si les persones amb les que es relacionen son amics reals o l’únic que els uneix es el consum.

·        Ajudar a trobar els arguments necessaris per quan necessiti dir que no. Si diu que no “perquè toca”, sense motivació i sense saber el perquè, acabarà cedint a la pressió tard o d’hora.

·        Reforçar positivament les iniciatives i idees de la persona, encara que no siguin encertades d’entrada. És important valorar que ha tingut una iniciativa pròpia, desprès ja es buscaran els arguments apropiats perquè reflexioni sobre les avantatges i inconvenients de la seva proposta.

Tot i la importància que els factors que he anat assenyalant fins ara  tenen en el consum de drogues, aquest és en última instancia una decisió personal. Encara que el context  social pot exercir una intensa pressió, la persona té la possibilitat, si disposa de les habilitats necessàries, de superar-la.

 

Factors de risc individuals:

·         Trastorns psiquiàtrics diagnosticats.

·         Problemes emocionals.

·         Hiperactivitat diagnosticada.

·         Conducta antisocial.

·         Rebel·lia i agressivitat, especialment abans de l’adolescència.

·         Consum  en edats primerenques (abans dels 15 anys)

·         Abús físic, sexual o emocional.

·         Actituds favorables al consum i a conductes problemàtiques.

·        Relacions negatives amb els adults (desconfiança extrema, pensar que els adults li poden fer mal...)

·         Impulsivitat i propensió a buscar el risc

·        Dificultat per acceptar normes bàsiques de comportament, tant a nivell social com familiar.

·         Manca d’autoestima.

·        L’adolescència en si ja que en aquesta apoca de la vida es rebutgen els missatges adults, és un moment d’autoafirmació, es té poca o cap consciència de risc, i es cedeix més fàcilment a la pressió de grup.

·        Baixa tolerància a la frustració, és a dir,no aguantar bé quan les coses no surten com ell espera. Això requereixen una satisfacció immediata de les seves necessitats, de manera que les drogues poden ser un recurs fàcil.

·         Dificultats per relacionar-se.

·         Manca de projectes de futur.

·        Baixa assertivitat, és a dir, si no es capaç de defensar els seus drets i opinions, és molt probable que tingui dificultats per rebutjar una oferta de drogues.

Factors de protecció:

·         Reforçar creences saludables, qualsevol actitud favorable a la vida sana.

·        Quan ja hi ha un consum ajudarà la persona  a desenvolupar actituds negatives cap a les drogues en base a la seva pròpia experiència (canvis observats, pèrdua de diners, riscos legals) i en el entorn dels iguals (observar el comportament dels que més consumeixen amb una visió critica)

·       Desenvolupar un sentit positiu d’ella mateixa, mitjançant el reforç positiu de qualsevol habilitat o esforç que faci.

·         Ajudar-la a aconseguir objectius realistes.

 

Un altre factor a tenir en compte és la substància, que en si mateixa no és un element fonamental, sinó que adquireix importància en la mesura que compleix una determinada funció per la persona i en un context que li dona un significat concret.

 

Factors de risc de la substància:

·        Tipus de droga (segons els efectes que té sobre el sistema nerviós, si és legal o no...)

·         La seva oferta, ja que a major oferta i per tant disponibilitat, major consum.

·         Temps que fa que la consumeix.

·         Quantitat i freqüència.

·         Via d’administració.

·         Grau de puresa o adulteració de la substància.

·         Consum de més d’una droga.

·         Consum abusiu de caps de setmana.

Si teniu qualsevol dubte respecte aquest tema no dubteu a fer algun comentari o a posar-vos en contacte amb mi a les dades que consten a la dreta.