Les Addiccions no son únicament producte de factors genètics o neurobiològics.

Probablement haureu sentit en múltiples ocasions que les addiccions a substàncies son fruit de factors genètics i biològics. Això, tot i ser cert en part, dóna una visió molt reduccionista  i simplificada dels veritables factors que porten a que una persona consumeixi o acabi sent addicte a les drogues. Justament això és el que defensen en un estudi recent W. Hall i el seu equip, de la Universitat de Queensland (Australia)*, que han fet una revisió dels estudis sobre el tema,  arribant la conclusió de que el model  genètic i bioquímic aplicat a les addiccions no conta amb el suport científic esperable, i que per tant no és proporcional a la importància que se li sol donar. Aquesta importància ha fet que no es dediques prou temps a altres factors importants i als tractaments que se’n podrien derivar, que per altre banda si han demostrat ser eficaços. A més aquesta visió treu gran part de responsabilitat al pacient i a l’entorn, obviant factors importantíssims per explicar les addiccions (factors a nivell personal com la manca d’autoestima o d’habilitats socials, o relacionats amb l’entorn com l’estil educatiu dels pares o la comunitat, entre d’altres). Això no significa que no existeixin factors genètic ni neurobiològics, però sí que no tenen un pes tant determinant com a priori pot semblar.

Així doncs conclouen que l’addicció és un trastorn biològic, psicològic i social complexa que ha de ser abordat des de diferents aproximacions clíniques.

Els resultats i conclusions d’aquest estudi son coherents amb el que veiem dia a dia els que treballem en l’àmbit de les addiccions, on veiem que cada cas és un món i que el motiu d’una dependència no es tant “senzill” com un factor únicament genètic. Sinó que cada cas s’ha d’analitzar i valorar per tal de treballar allò que ha influït en aquell cas en concret.

*Informació extreta de la revista INFOCOP, número 68, Gener-Març 2015.

A qué esperas?

Avui us faig arribar l’enllaç a un article d’opinió de Risto Mejide, que es va publicar just ahir a el Periódico. Amb el seu característic estil, que agradarà més o menys, ens apropa un missatge que jo mateixa, amb el meu propi estil, trameto sovint als meus pacients. Un missatge que ens convida a la reflexió, però sobretot a l’acció:

http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/a-que-esperas-4059044

 

Experiència personal

Un cop més us faig arribar una experiència personal d'una de les meves pacients:

“Empecé a ir con Íngrid porque no me sentía bien con la vida que llevaba. No me sentía querída por mis hijos ni por mi marido. En poco tiempo he aprendido a comunicarme más y mejor y a vivir las cosas de otra manera. También me dedico más tiempo a mí misma. Ha valido la pena, he ganado en calidad de vida.”

Dona, 55 anys.

Experiència personal

Como us vaig comentar fa un temps, us aniré fent arribar algunes experiències personals de pacients que porto o he portat en els darrere anys. Aquí va l’última que m’han fet arribar.

“El decidir ir al psicólogo empezó cuando me di cuenta que me estaba haciendo daño por cómo me comportaba con mi pareja y que la relación era tóxica y no quería que nunca más me pasará y para eso tienes que buscar alguna solución.
Es una persona objetiva, no es que te solucione la vida pero te hace trabajar en tus necesidades y darte cuenta que lo más importante eres tú.  El único que puede  mejora es uno mismo "sin prisa pero sin pausa"
A mi me ayudado en muchas cosas pero sobretodo en quitarme "clichés" de uno mismo y de los demás, luchar por lo que quiera hacer en la vida y poner medios para eso y disfrutar de los logros conseguidos y los que se tiene que trabajar”

Dona, 30 anys.

 

Deixar de fumar: aquest any sí!

Tots tenim propòsits que sabem que voldríem dur a terme  (aprendre anglès, anar al gimnàs, fer dieta…) però mai trobem el moment de dur-los a la practica. Tot i així quan comença un nou any, i psicològicament tenim la sensació que comença una nova etapa, es un moment on refresquem tots aquest propòsits, tot i que molts d’ells tristament tornen a quedar en l’oblit al cap de poques setmanes.

Un dels més freqüents sens dubte és el de deixar de fumar. Justament per que aquest propòsit no quedi en l’oblit aquest  any, us vull fer una proposta, un pack de tres sessions enfocades a deixar de fumar amb un contingut pautat i específicament dirigit a aquest fi. . El preu d’aquest pack és de 100€, (quan el preu real seria de 150, ja que cada visita individual té un cost de 50€). Cada sessió té una durada d’una hora i la idea seria dedicar la primera a preparar l’abandonament del consum, la segona durant aquest i la tercera durant l’etapa de manteniment, tot i que això s’adaptarà a cada cas de manera individualitzada (per exemple si cal dedicar dues sessions a la preparació de l’abandonament del consum). En cas de que a alguna persona li  calguessin més sessions pel motiu que fos,  aquestes tindrien un 20% de descompte sobre el preu real (50€ menys el 20%= 40€ per sessió addicional)

Animeu-vos, per una vida més saludable i amb menys despesa! Aquest any sí!              

Per qualsevol dubte o per concertar visita us podeu posar en contacte amb mi a través del telèfon 93 893 56 98 o al correu electrònic  ingridpinopsico@hotmail.com

 

 

El tractament psicològic per deixar de fumar

Com tots sabem, el tabac, tot i ser legal, és una droga i per tant te la capacitat de provocar addició. Això implica que la persona que n’és dependent  és capaç de continuar consumint tot i conèixer el perjudici que a diferents nivells (de salut, econòmics, estètics…) pot tenir aquest consum.

Les addiccions en general, i el tabac no n’és una excepció, tenen un component psicològic importantissim, de vegades amb més pes que la part d’addicció física a la substancia. Amb això vull dir que el que fa que una persona sigui addicte a una substancia no és únicament la capacitat addictiva d’aquesta, sinó principalment la personalitat de la persona, la seva autoestima, capacitats socials, entorn… que estan en la base de perquè va començar a consumir i va perpetuar el seu consum .  Això es fa patent en el fet que quan es fa un tractament  per deixar el consum de qualsevol substancia, la part de la desintoxicació física és relativament curta i senzilla, mentre que la part de deshabituació psicològica és molt més llarga, complexa i toca múltiples àmbits de la vida de la persona, alhora que afiança els objectius aconseguits.

Per tant a l’hora de fer un tractament per superar una addició, i concretament al tabac que és la que avui ens ocupa, s’hauria de prioritzar el tractament psicològic per sobre del suport farmacològic, o en aquells casos concrets en que es valori necessari per l’alt nivell d’addicció a la nicotina de la persona, fer-los complementaris. De fet diversos estudis han demostrat que la teràpia psicològica és més efectiva que la teràpia farmacològica si s’avaluen per si soles (*). D’altre banda també cal tenir en compte que el tractament psicològic no té efectes secundaris com pot tenir el farmacològic. De fet en certs sectors de la població (dones embarassades, gent gran, adolescents…) està desaconsellat l’ús de psicofàrmacs per deixar el consum de tabac.

El que moltes vegades tira enrere a les persones de fer un tractament psicològic especialitzat per deixar de fumar pot ser, d’una banda la manca de consciencia de la importància de la part psicològica en qualsevol a addicció, centrant-ho únicament en un tema físic i de l’altre, el fet que vivim en una societat en que volem aconseguir els nostres objectius de manera fàcil i immediata i la opció farmacològica aparentment acompleix aquest requisits, tot i que ara sabem que no és així.

El tractament psicològic inclou una sèrie de pautes i consells generals de demostrada eficàcia, però també una gran part de teràpia adaptada a cada cas, personalitzada, valorant el nivell d’addicció de la persona, en quina etapa de canvi es troba, buscant estratègies d’afrontament i de prevenció especifiques per  cada cas, i amb un seguiment de tot el procés per tal de reforçar aquells punts que sobre la marxa es vagin veient més fluixos.

Ara que s’acosta una època de propòsits i objectius de canvi us animo a aquells que us esteu plantejant deixar de fumar que proveu el suport psicològic en aquest procés.

Quedo a la vostra disposició per aclarir qualsevol dubte sobre el tema.

 

*Estudis exposats a la revista Papeles del Psicólogo, vol.35, 2014.

Experiències personals

Al igual que vaig fer al crear aquest blog, ja fa gairebé 3 anys, de nou us vull anar fent arribar experiències i opinions d’alguns dels pacients que tracto o he tractat en els últims anys. Espero que us siguin útil i us animin a buscar ajuda professional a aquells que esteu dubtant o us fa encara certa por.

“Quan vaig començar la teràpia fa un any, era una persona molt tancada, em costava molt relacionar-me amb els altres, sobretot amb les noies. Això dificultava molt el meu somni de crear una família i em feia estar malament, no era feliç. En aquests mesos he fet un canvi molt gran, he après ha sentir-me més segur de mi mateix, a relacionar-me sense por . Soc molt més feliç, he conegut gent nova i tot i que encara no tinc una parella estable se que tard o d'hora arribarà, ja no m’angoixa tant el tema.

Al principi hem va costar anar a un psicòleg, però ara penso que va ser una molt bona decisió”

Home, 40 anys.