dimarts, 24 d’abril del 2012

6a Convocatòria del curs: Adolescentes y jóvenes consumidores de drogas: La intervención con los padres.


A partir del dilluns 7 de Maig torno a impartir com a docent el curs on-line: ADOLESCENTES Y JÓVENES CONSUMIDORES DE DROGAS: LA INTERVENCIÓN CON LOS PADRES.

Es tracta d’un curs dirigit a estudiants o llicenciats en psicologia, pedagogia, treball social, infermeria o disciplines afins.

Aquest curs te com a objectiu centrarse en l’ intervenció amb aquells pares (o d’altres familiars que realitzin les funcions de cuidadors) que arriben a consulta per tenir fills adolescents o joves consumidors de drogues.

Deixant de banda l’ intervenció que lògicament s’hauria de fer amb l’adolescent o jove en sí, a aquestes edat on la majoria de casos els nois i noies encara no són independents ni emocional ni econòmicament, el paper de la família en la prevenció, detecció i solució de problemes es basic per que les coses funcionin.

La intenció serà doncs abordar tots aquells aspectes relacionats amb la família sobre els que com a professionals poden intervenir per aconseguir una millora en la situació familiar i de consum en el jove.

Es la última convocatòria fins a la tardor, així que aprofiteu!

Per més informació, consulta del programa i inscripcions:

dilluns, 16 d’abril del 2012

Atenció a singles


No podem oblidar que a més d’aquelles parelles que volen fer una teràpia per millorar la seva relació, també existeixen singles (persones sense parella, sigui solteres, separades, vídues..) que poden voler rebre una atenció psicològica per temes relacionats amb el món de la parella. El fet que una persona no tingui parella en la actualitat no l’ha d’excloure de poder rebre un tractament relacionat amb aquest tema.

 A grans trets hi ha dos tipus de sigles que acudeixen a consulta:

-D’una banda persones que s’han separat recentment i que volen treballar per elaborar i assumir la separació (sensació d’abandonament, decepció…) o els motius d’aquesta (infidelitat, culpabilitat…).

-Persones sense parella que volen fer una avaluació critica de les seves anteriors relacions per tal de valorar què ha fallat i preveure errors de cara al futur. Els problemes poden anar en molts sentits (idees irracionals sobre les relacions, manca d’autoestima, falta d’empatia…). Caldrà analitzar-los i treballar de manera especifica i personalitzada cadascun d’ells.

En general estem parlant de persones normalitzades, que no pateixen cap mena de trastorn mental, ans al contrari, son prou valentes com per voler aprendre a portar les regnes de la seva vida i tenir relacions satisfactòries i de qualitat.



diumenge, 15 d’abril del 2012

Teràpia de parella: Dubtes freqüents


¿Quan cal fer una teràpia de parella?
Les parelles que solen arribar a consulta ho fan generalment perquè la seva relació està ja molt deteriorada, fins al punt que moltes d’elles s’han  plantejat la separació, però volen provar aquest últim recurs. Tot i que això és comprensible ja que a tots ens costa buscar ajuda professional de forma preventiva (sigui quin sigui el problema) i tendim a esperar a quan les coses estan ja molt malament, l’ideal seria acudir davant les primeres mostres significatives de problema. De fet m’he trobat amb algunes parelles joves que fa poc que estan convivint o que estan pensant conviure i que abans de fer-ho volen solucionar alguns conflictes o diferencies que ja se’ls hi fan patents. En aquesta casos la intervenció sol ser més curta i eficaç, el que no significa en absolut que els altres siguin casos perduts.

En resum, davant de qualsevol mena de problema no us ha de fer por consultar per por a que sembli que el problema no es prou important o a que el professional pensi que esteu exagerant. En casos així potser nomes calen una o dues sessions i tindreu la tranquil·litat de que un especialista ha valorat el problema i us ha donat algunes pautes concretes al respecte. Possiblement així estareu prevenint que el que no funciona vagi a més o es cronifiqui.

¿Quins temes es tracten en la primera visita? ¿I a la resta de sessions?
La primera visita serveix per conèixer la queixa concreta que porta a la parella a consulta, la seva historia (com es van conèixer, que els hi va agradar a l’un de l’altre...), el present (com es el seu dia a dia, relació amb les respectives famílies...)…tot plegat perquè jo els pugui conèixer millor i per tant entendre el problema i començar a perfilar quins seran el objectius de la intervenció, en cas que es decideixi tirar endavant amb aquesta. També serveix perquè la parella valori fins a quin punt els preocupa la situació a cadascun d’ells i si estan prou motivats per dur a terme la teràpia.

A partir d’aquí l’evolució de la resta de sessions ens molt personalitzada, ja que estarà basada en les demandes i problemàtiques especifiques de cada parella.

¿Quins son els problemes més freqüents que presenten les parelles?
Normalment els problemes més comuns son els relacionats amb la comunicació, tant amb la quantitat com amb la qualitat d’aquesta. Hi ha parelles que no saben comunicar-se bé, i d’altres simplement no es comuniquen.  En molts casos també hi ha una gran falta d’empatia, és a dir, de capacitat de posar-se en el lloc de l’altre. D’altre banda aquests problemes acaben afectant a altres àmbits de la parella, com la confiança, la sexualitat…


¿Totes les sessions són en parella o n’hi ha d’individuals?
La majoria són en parella, donat que es tracta d’un problema conjunt i es important que es fomentin els espais comuns. De totes maneres hi ha parelles que tenen temes específics individuals a tractar (problemes d’autoestima i/o d’habilitats socials, addiccions, trastorns mentals) i en les que per tant es fan algunes sessions per separat. En els casos en que hi ha un trastorn mental greu la intervenció amb el membre de la parella que la pateix no la faig jo, sinó que derivo a un professional especialista que treballi el tema amb l’extensió que aquest necessiti.


¿Quan dura una sessió i quin cost té?¿Quantes sessions solen ser necessàries?
Les sessions de parella tenen una durada aproximada d’una hora i mitja  i jo els hi dono un cost de 60 Euros la sessió, i les individuals una hora aproximadament amb un cost de 50Euros. El nombre se sessions és mot variable i impossible de saber a priori, dependrà de la situació de partida, dels objectius, i del treball de la parella durant el procés.

Les visites solen ser cada 15 dies al principi de la intervenció i a mida que la situació millora es va allargant el temps entre sessions.

¿Quan es eficaç una teràpia de parella?
Hi han diferents aspectes que influeixen en l’eficàcia de la teràpia:

-          Es més eficaç quan la parella encara valora que la seva relació te aspectes positius que d’alguna manera compensen l’esforç i el treball que implica la teràpia per millorar tot allò que no funciona. Personalment penso que en aquelles parelles en les que ja no hi ha amor, ni confiança (ni intenció de restablir-la) és molt difícil que funcioni, ja que en realitat aquella parella no intenta salvar la seva relació pel valor que té en si mateixa, sinó per altres motius (els fills en comú, problemes econòmics…). És lògic que una parella tingui en compte tots aquests altres aspectes a l’hora de voler continuar junts, però si aquest son els únics motius és molt difícil que a la llarga aquella parella funcioni com a tal.

-          Quan els dos membres estan disposats i motivats a fer la teràpia. Es normal que inicialment un dels dos hi cregui més que l’altre, el que és un veritable problema és que un dels membres hi sigui totalment reticent, i hi acudeixi obligat i amb una actitud clarament negativa.

-          Es importantissim de cara a que la teràpia sigui efectiva que es facin els “deures” proposats per realitzar entre visita i visita, i que en general es treballi a casa per incorporar al dia a dia les pautes que es treballen durant les sessions. Si tota la feina es limita a les sessions en si, però un cop es surt de consulta no es treballa ni s'aplica res del que s’ha parlat, la teràpia difícilment servirà d’alguna cosa.

-          Al igual que amb qualsevol mena de teràpia, que els membres de la parella siguin sincers en el que plantegen i que hi hagi una bona connexió amb el psicòleg que els atén.

 Si teniu qualsevol altre dubte al respecte no dubteu en plantejar-lo aquí mateix o en posar-vos en contacte amb mi a través del meu correu (ingridpinopsico@hotmail.com) o al telèfon 93 893 56 98.

divendres, 30 de març del 2012

Taps solidaris


Avui em dirigeixo a vosaltres explicar-vos una historia que a priori no te res a veure amb la meva feina com a psicòloga, però que m'ha arribat al cor.

Al Centre Cívic de Sant Joan de Vilanova i la Geltrú estan fent una recollida de taps de plàstic per ajudar a una nena que és diu Sara Cortes. La Sara te tres anyets i degut a una malaltia no pot caminar ni gatejar i necessitaria una maquina per poder fer-ho.

La idea es que desprès de la recollida es portaran els taps a una deixalleria que els recicla i en trauran uns diners que és destinaran a la maquina per la Sara.

Em sembla una molt bona idea per recollir diners en una època on a qui més qui menys se li faria difícil participar-hi econòmicament. Així que us animo a que porteu tots els taps de plàstic que tingueu per casa (d'aigua, de refrescos, d'oli, de suavitzant per la roba...)al Centre Cívic de Sant Joan!, o si no us va bé passar per allà me'ls porteu a mi quan al despatx, ja que jo hi vaig amb regularitat.

Gràcies a tots!!

diumenge, 26 de febrer del 2012

Canvi de dates del curs

Vull informar-vos que per qüestions d’agenda l’inici del curs “ADOLESCENTES Y JÓVENES CONSUMIDORES DE DROGAS: LA INTERVENCIÓN CON LOS PADRES” s’ha aplaçat una setmana, per tant començarem el dilluns 5 de Març.

Així que encara sou a temps de fer les vostres inscripcions!

Per més informació i matrícules:

http://edusalud.com/index.cgi?wAccion=matriculacion&wAccionMat=cursos&wIdCurso=59&wid_seccion=7&wid_item=

dilluns, 6 de febrer del 2012

5ª Convocatòria del curs: Adolescentes y jóvenes consumidores de drogas: La intervención con los padres.


A partir del dilluns 27 de Febrer torno a impartir com a docent el curs on-line: ADOLESCENTES Y JÓVENES CONSUMIDORES DE DROGAS: LA INTERVENCIÓN CON LOS PADRES.

Es tracta d’un curs dirigit a estudiants o llicenciats en psicologia, pedagogia, treball social, infermeria o disciplines afins.

Aquest curs te com a objectiu centrarse en l’ intervenció amb aquells pares (o d’altres familiars que realitzin les funcions de cuidadors) que arriben a consulta per tenir fills adolescents o joves consumidors de drogues.

Deixant de banda l’ intervenció que lògicament s’hauria de fer amb l’adolescent o jove en sí, a aquestes edat on la majoria de casos els nois i noies encara no son independents ni emocional ni econòmicament, el paper de la família en la prevenció, detecció i solució de problemes es basic per que les coses funcionin.

La intenció serà doncs abordar tots aquells aspectes relacionats amb la família sobre els que com a professionals poden intervenir per aconseguir una millora en la situació familiar i de consum en el jove.

Per més informació, consulta del programa i inscripcions:


També podeu accedir a les valoracions d’alguns alumnes que ja han realitzat el curs en alguna de les anteriors convocatòries a través dels següents links:





divendres, 27 de gener del 2012

Una bona relació entre la família i el centre educatiu: Un important factor de protecció de cara al consum de drogues


La relació que els pares establim amb l’escola és molt importat, no només perquè els nostres fills hi passen moltes hores al dia, sinó també perquè es tracta d’un espai de transmissió de coneixements i valors, ideal per fer una de les tasques preventives més important. Això no significa que l’escola sigui l’única que te la responsabilitat d’informar i educar als nois i noies, de fet aquesta ha de ser una funció principalment de la família, però si es pot convertir en una gran aliada.
S’ha de tenir en compte que els fills passen molt temps allà, en la majoria dels casos més que amb els pares. Això farà que en molts casos els professors siguin els primers en detectar un possible consum. Per exemple, si noten canvis en l’actitud de l’adolescent just desprès dels moments de descans (que poden haver aprofitat per consumir) o un canvi global en el seu caràcter o en el seu rendiment...
És per això que els pares han d’estar receptius davant les senyals d’alerta que es detectin a l’escola. La realitat és que molts no reaccionen bé davant les possibles sospites, es posen a la defensiva i neguen categòricament el que ells entenen com a acusacions. En certa manera aquesta reacció pot reflexar por, culpabilitat, no voler afrontar el problema...És important que els pares vegin als professors com a aliats que es preocupen pels seus fills, no com a enemics. Això no significa que els professors hagin de tenir necessariament raó, però sí mereixen que tinguem en compte les seves observacions, i aquestes ens serveixin per estar més atents, o fins i tot abordar el tema de manera tranquil·la i relaxada amb el fill/a. Potser no existeix cap mena de consum, però que el problema sigui un altra, així que val la pena tenir-ho en compte.
Una altra situació possible és que els pares tinguin sospites o constància d’alguna situació relacionada amb el tema drogues (sobre el consum d’alguns alumnes, tràfic al voltant de l’escola...). En aquest cas els pares es pregunten si han d’informar a l’escola o no. La resposta és sí. És molt important que informin a l’escola ja que així la institució podrà prendre les mesures oportunes i alhora servirà per anar establint un vincle molt necessari per dur a terme una tasca preventiva eficaç.
D’altre banda si el que s’ha descobert és el consum del propi fill, si hi ha confiança amb l’escola també caldria comunicar-ho perquè ells estiguessin alerta i al cas. El problema és que molts pares s’avergonyeixen o pensen que això només servirà perquè estigmatitzin al fill i que tothom s’assabenti de la seva situació, i es cert en que hi ha casos en que tristament es així.
És per això que de forma paral·lela es molt recomanable que s’estableixin plans preventius complerts a les escoles per ajudar a prevenir el consum i saber com actuar quan aquest es dóna. Aquest tipus de plans impliquen i treballen al llarg de tot el curs amb pares, alumnes i professors. A aquest últims se’ls ensenya com detectar possibles consums, com tractar el tema amb els pares en cas que hi hagi sospites de consum...Es tracta de plans complexes que duts a terme amb la implicació necessària donen molt bons resultats.
A nivell general s’ha de transmetre que la cultura de la participació a l’escola és un factor de protecció a tenir molt en compte. En general aquesta es va perdent amb el temps, és a dir, quan els fills son petits els pares s’impliquen més en les reunions, activitats...i a mesura que van creixent és van desimplicant, quan de fet l’etapa de l’adolescència és més complexa que la infantesa i d’implicació durant la secundaria com a mínim hauria de ser la mateixa que existeix durant la primària.