Deixar de fumar

Deixar de fumar no sempre és fàcil,  i en molts casos requereix d’ intervenció a diferents nivells. Fa  anys que personalment ofereixo la atenció psicològica necessària per superar aquesta addicció, però la meva recent col·laboració amb l’Institut Mèdic Cunit em permet fer aquest treball de manera integral  amb un equip de professionals coordinats i en un mateix centre. El tractament es fa treballant en diferents àmbits:

-Psicològic: És la part que porto jo personalment i en que s’avalua en quina fase del procés de canvi es troba la persona, el nivell de motivació per deixar de fumar,  i d’addicció a la nicotina. A partir d’aquí es fa una intervenció personalitzada adaptada a cada cas.

-Mèdic: En aquells casos en que es consideri necessari, es fan visites amb el metge perquè informi sobre les diferents opcions de medicació existents, els seus beneficis i contraindicacions i quina és la opció més adequada per aquell cas en concret.

-Nutricional: Algunes persones no deixen de fumar per por a augmentar de pes. És per això que hi ha casos en que es necessari un suport nutricional, i que es faci una dieta especifica, que ajudi a disminuir la ansietat, alhora que permeti mantenir el pes adequat.

El fet de poder oferir tota aquesta atenció en un mateix centre suposa una important avantatge, ja que els professionals estan en directa coordinació. A la consulta de Vilanova segueixo oferint la atenció psicològica per deixar de fumar i en aquells casos en que també calgui  l’atenció a nivell mèdic  o nutricional em poso en contacte amb el metge de capçalera i/o la nutricionista de confiança de la persona per que puguem fer un treball conjunt.

Per a més informació no dubteu a posar-vos en contacte amb mi.

L’ estiu i les ruptures de parella

És un tema recurrent en els mitjans de comunicació que l’estiu i les vacances porten associats gran nombre de ruptures i divorcis. De fet un de cada tres divorcis és al mes de setembre, just desprès de l’època de vacances. Això és així ja que durant l’estiu es fan més patents que mai les desavinences que durant l’any poden passar desapercebudes. Durant les vacances, en compartir més temps, ens fem més conscients de tot allò que no ens agrada de l’altre, dels problemes de comunicació, de la manca de valors compartits…

Un altre dels problemes és que moltes parelles es senten obligades a compartir absolutament tots els moments de les vacances de manera que es perd l’espai individual de cadascun d’ells. Aquesta manca total d’espais d’intimitat fa que els membres puguin sentir una certa pèrdua d’identitat i que en culpin l’altre amb el conflicte que això pot suposar. Una de les maneres de previndreu es parlar abans de l’estiu sobre com s’enfocaran les vacances d’aquell any: si es vol fer un viatge o no, la durada, el tipus de destí, i quin plantejament tindran aquestes (temps de descans, temps per fer turisme, dedicació als nens en cas que en tinguin, i espais individuals d’esbarjo que s’inclouran durant aquestes…) Cal que cap dels membres perdi de vista que compartir aquell temps no es tracta d’una obligació, sinó d’una elecció.

En d’altres casos, tot i que no és el més habitual, el problema és just el contrari. Durant l’estiu  els membres de la parella s’apropen més, el nivell de satisfacció amb la relació puja, i els problemes en canvi sorgeixen amb la rutina diària. En aquesta casos el pronòstic es bo, ja que implica que la parella està bé de base, però que han de treballar la seva gestió del temps en el dia a dia, planificant de manera específica moments per la parella (i d’aquesta amb els fills en aquells casos en que en tinguin), per no permetre que la rutina diària deteriori la relació.

Davant d’una situació com la que ens ocupa no cal dramatitzar, però sí és cert que desprès de les vacances sí pot ser  un bon moment per fer una valoració personal de si tot allò  que ens agrada de la nostra relació ens compensa prou com per intentar arreglar allò que no acaba de funcionar. En cas que la conclusió sigui que hi ha diferencies però que aquestes son reconciliables, una bona opció és fer una teràpia de parella que ens permeti acostar posicions i treballar certs aspectes de la relació amb el psicòleg, un especialista objectiu que ens guiarà en el procés.

Fases del consum de drogues

Conèixer quines son les fases del consum ens permet entendre que no es tracta de ser drogoaddicte o no ser-ho, sinó que hi ha tota una sèrie de passos entremitjos entre el no consum i la drogodependència. De fet es tracta de un continuum que dividim en fases perquè sigui més clar i comprensible.

Es molt important tenir present que sigui quina sigui la fase del consum s’ha d’intervenir, no nomes davant la drogodependència. De fet quan més aviat es faci la intervenció més faci i curta serà.

Igual d’important es que l’actuació sigui proporcional a la gravetat del problema. Seria un gran error actuar igual davant d’un consum esporàdic que davant d’una addicció i de fet fins i tot podria ser contraproduent. Si la persona afectada veu que se l’etiqueta erròniament pensarà que les persones del seu entorn i/o els professionals que l’atenen no coneixen el tema i per tant no donarà cap valor als seus consells i coneixements. Alhora etiquetar a algú de drogoaddicte, més encara quan no ho és, i tenir actituds acords amb aquesta manera de pensar, empitjorarà la comunicació i la relació familiar en general, de forma que dificultarà la influencia dels familiars en el procés.

Podem definir 4 fases:

Experimentació:

• En aquesta fase la persona accepta la droga de forma passiva, és a dir, quan li ofereixen. Possiblement abans de provar-la ja haurà dit NO d’altres vegades, però per que aquest NO es mantingui s’ha de sustentar en uns motius ben fonamentats.

• Aquestes primeres experiències es donen a causa de la falta de consciencia de risc, la majoria de vegades durant l’adolescència, en que provar les drogues sovint es veu com a inofensiu i sense conseqüències.

• Davant d’aquestes primeres experiències, encara que les sensacions que la persona experimenti siguin negatives, en molts casos això no sol ser prou com per desistir del seu ús, ja que els reforços solen tenir més pes (sentir-se més gran, més integrat dins del grup...)

• Si actuem a temps i si la persona té les habilitats necessàries no seguirà avançant a través de les altres fase.

Us ocasional:

• Al igual que en la fase anterior la persona es comporta de manera passiva, acceptant la droga que li ofereixen.

• Es tracta d’un consum espaiat, que encara no ha adquirit una regularitat.

• Hi ha una clara sensació de control ja que la persona pensa que decideix quan consumeix i quan no. Aquesta sensació és manté tot i anar avançant en el consum.

Consum habitual:

• En aquesta fase la persona ja te una actitud més activa, en el sentit de que és la que busca la droga, no espera a que li ofereixin.

• El consum adquireix una regularitat i se l’associa fortament a certes situacions (a tots els espais d’oci, caps de setmana, sempre que es troba amb determinats amics, abans d’anar a dormir...)

• La persona dona un valor positiu a la droga que consumeix.

• Es possible que el consum hagi començat a afectar negativament alguns àmbits de la vida de la persona (estudis, relació familiar, caràcter).

• Aquest consum mereix especial atenció en la mesura en que està a un pas de la dependència.

Dependència:

• La actitud davant la droga es clarament activa.

• La droga consumida passa a ser el centre de la seva vida. La major part d’aquesta gira al voltant del consum (amics, temps lliure, depesa de diners...)

• Cada cop necessita consumir més quantitat,  tot i que ser dependent no necessàriament consisteix en consumir gran quantitats a diari, sinó l’ús que fa aquella persona de la droga. Per exemple, si sempre que esta malament o sempre que necessita relacionar-se consumeix, ja estem parlant de drogodependència.

• Aquest consum s’anteposa a altres necessitats.

• En aquesta fase ja no té importància la manera d’aconseguir els diners per consumir  (petits delictes, venda de drogues per pagar el seu consum...)

• El consum es mante tot i els problemes que van sorgint derivat d’aquest (abandó dels estudis, problemes legals, deteriorament de les relacions, problemes de salut...)

• Els mals moments superen els bons (malestar físic, problemes econòmics, pèrdua d’amistats...)

Sigui quina sigui la fase en que es troba la persona és possible fer-hi un tractament adaptat i que superi aquesta situació.

Treball amb Mútues a Cunit

Avui us escric per informar-vos d'una important novetat. A partir del proper dijous (dia 31 de Maig) començo a col·laborar amb l’ INSTITUT MÈDIC CUNIT, el Centre Mèdic de recent obertura a Cunit. Hi visitaré tots els dijous, matí i tarda, fent tant visites a nivell privat com a través de Mútues. Les Mútues amb les que treballa l’Institut Mèdic Cunit en les que està inclosa la psicologia són:

-DKV
-MUTUA GENERAL DE CATALUNYA
-CLINICUM
-ASEFA

Tingueu en compte que les visites per Mutua nomes estic autoritzada a fer-les al centre mèdic, en cap cas a la meva consulta privada de Vilanova.

Si us interessa podeu trucar per demanar dia i hora de visita als següents telèfons del mateix Centre Mèdic:

977 675 956 o al 931 258 863

Conductes addictives: A què ens referim?

El concepte de conducta addictiva és molt ampli, i per tant no està de més definir-lo i aclarir quina mena de conductes inclou. D’entrada podem dir que son aquelles conductes que son susceptibles de convertir-se en una addicció. A grans trets podríem diferenciar-ne dos tipus:

- Consum de drogues: El consum de drogues es evidentment una conducta que crea addicció, tant de tipus físic com psicològic. Com a droga entendrem qualsevol mena de substancia, legal o il·legal que creï dependència i tolerància (cada cop es necessita més quantitat per aconseguir el mateix efecte). Per tant entendrem com a drogues no nomes substancies com la cocaïna, l’heroïna o el cànnabis entre d’altres, sinó també el tabac, l’alcohol o les pastilles per dormir. Per tant fumar, beure alcohol o prendre certs tipus de medicaments es poden considerar també conductes addictives.

- Addiccions psicològiques: Aquí ens referim a totes aquelles conductes que no creen una dependència física però si poden crear una forta dependència psicològica. En general es tracta de conductes que dutes a terme d’una forma controlada formen part de la nostra societat i per tant no estan mal vistes ni suposen cap mena de problema. Alguns exemples podrien ser treballar, el sexe, el joc, les compres, l’ús de les noves tecnologies...totes elles conductes que tots podem dur a terme, i que per tant dificulten encara més l’identificació del problema fins que aquest és ja molt preocupant.

Les conductes no passen de ser saludables i normalitzades a ser una addicció, sinó que hi ha tota una sèrie de passos intermitjos que fan que la persona vagi evolucionant de la normalitat a la dependència. Justament m’agrada parlar de conductes addictives i no d’addiccions perquè d’alguna manera el concepte de conducta addictiva inclou a totes aquelles persones que es troben també en aquestes fases prèvies i no nomes a aquelles que estan ja en la fase final d’addicció pròpiament dita, ja que penso que en qualsevol fase s’ha d’intervenir. De fer quan més aviat s’abordi el problema més fàcil serà resoldre’l.

Blog sobre la recerca de feina

Avui us escric per posar al vostre abast l’enllaç a un blog que us pot ser d'utilitat a totes aquelles persones que esteu buscant feina o que teniu persones properes que en busquen. L'ha elaborat una molt bona amiga meva, també psicòloga i amb amplia experiència en el tema, i tot i que esta pricipalment enfocat a la zona del Berguedà penso que conté consells que ens poden ser útils a tots.

http://feina-formacio-bergueda.blogspot.com.es/

Tot i que a priori pugui semblar que no te res a veure amb les temàtiques que tracto jo a aquest blog la realitat és que la manca de feina i la crisis actual ens afecten i tenen interès per tots, ja que de manera directe o indirecte influeixen negativament en d’altres problemàtiques. De fet els problemes econòmics solen agreujar les problemàtiques internes de les parelles. Un altre exemple seria el factor de protecció que suposa tenir una feina (tant a nivell d’autoestima com de l’estructuració adequada del temps) per aquelles nois i noies amb risc de consum de drogues o que ja s’hi ha iniciat de forma incipient, o fins i tot per aquelles persones amb conductes addictives en procés de recuperació (evidentment amb un control sobre el sou).

Espero que us sigui útil!

Consultori on-line

L’objectiu d’aquest article és informar-vos amb més detall sobre el consultori on-line al qual faig menció a l’apartat d’experiència professional.

Es tracta d’un servei independent i alternatiu a la consulta presencial que tinc a Vilanova i la Geltrú. Aquest servei l’ofereixo a través  de la web de Mon-cor, que és una agencia d’assessorament social i matrimonial, és a dir, per buscar amistats i parella. És per això que en principi les consultes haurien d’estar relacionades amb temes de parella o amb les relacions interpersonals en general.

Aquesta manera alternativa de fer les consultes té diverses avantatges a tenir en compte:

-          És més econòmica (22 Euros per consulta) que la presencial.

-          No implica cap mena de desplaçament.

-          Per algunes persones és una manera més fàcil d’abordar temes delicats que cara a cara els hi costaria plantejar.

-          Es ideal per fer consultes puntuals i molt especifiques, sense renunciar a la confidencialitat ni a l’atenció d’un professional especialitzat.

-          També és una bona via per valorar si cal fer una intervenció més profunda i presencial, i que aquesta es pugui fer amb mi mateixa, sense necessitat de tornar a plantejar el problema a un nou especialista i per tant aprofitant ja tota la informació que s’ha donat  de manera on-line.

Si us interessa, l’enllaç per entrar directament és el següent:

http://www.mon-cor.com/consultorio.php

Un cop a aquesta pàgina caldria clickar al quadradet on posa “Crear consulta privada”.

D’altre banda per poder fer la consulta heu d’estar registrats a la borsa de Mon-cor, però això no hauria de ser un problema donat que registrar-se es molt ràpid, gratuït, i les vostres dades son confidencials, és a dir els altres usuaris no hi tenen accés. Per registrar-vos hauríeu d’anar a la pàgina inicial de Mon-cor (www.mon-cor.com) i clickar a sobre del quadradet taronja on posa “Regístrate aquí”.

Per qualsevol pregunta no dubteu en posar-vos en contacte amb mi.