dimarts, 25 de setembre del 2012

7a Convocatòria del curs: Adolescentes y jóvenes consumidores de drogas: La intervención con los padres.


 
A partir del dilluns 15 de D’Octubre torno a impartir com a docent el curs on-line: ADOLESCENTES Y JÓVENES CONSUMIDORES DE DROGAS: LA INTERVENCIÓN CON LOS PADRES.
 
Es tracta d’un curs dirigit a estudiants o llicenciats en psicologia, pedagogia, treball social, infermeria o disciplines afins.
 
Aquest curs te com a objectiu centrarse en l’ intervenció amb aquells pares (o d’altres familiars que realitzin les funcions de cuidadors) que arriben a consulta per tenir fills adolescents o joves consumidors de drogues.
 
Deixant de banda l’ intervenció que lògicament s’hauria de fer amb l’adolescent o jove en sí, a aquestes edat on la majoria de casos els nois i noies encara no són independents ni emocional ni econòmicament, el paper de la família en la prevenció, detecció i solució de problemes es basic per que les coses funcionin.
 
La intenció serà doncs abordar tots aquells aspectes relacionats amb la família sobre  els que com a professionals poden intervenir per aconseguir una millora en la situació familiar i de consum en el jove.
 
Per més informació, consulta del programa i inscripcions:
 

 

dissabte, 15 de setembre del 2012

Experiència personal


Hola a tots,
Avui em dirigeixo a vosaltres simplement per fer-vos arribar una petita carta que volia compartir amb vosaltres una de les meves pacients. Espero que la seva experiència us pugui ser útil i animo a d’altres persones a que també puguin compartir la seva.

Hola,
 la veritat és que no acostumo a escriure  massa a blogs, de fet és el primer cop que hi participo en un. Ho faig perquè he pensat que pot ser interessant que us expliqui en primera persona la meva experiència personal i fins hi tot pot servir d'ajut a algú que sigui reaci a visitar un psicòleg.
Farà cosa d'un parell d'anys jo i la meva parella vam tenir un cop emocional molt fort la pèrdua del nostre segon embaràs,com us podeu imaginar és un cop difícil d'encaixar. El meu company va anar assumint-ho i treballant-ho dia a dia,ell es molt positiu i creu que les coses passen i s'han d'afrontar de cara.  Jo en canvi   vaig veure que si no em cuidava cauria en un  camí sense
sortida així que vaig veure que el millor era demanar ajut a un professional i així  ho vaig fer i vaig visitar l'Íngrid. Vam fer visites setmanals i vaig estar treballant el problema en qüestió i els dubtes que se’m van anar generant. Amb el temps vaig  anar acabant ordenant coses diverses de la meva vida que havien quedat penjades. Actualment jo i el meu company hem acabat els tràmits per fer una adopció internacional i estem molt feliços.
Us voldria animar a tots/es a afrontar els problemes i la primera manera de fer-ho és demanar ajut i deixar-se ajudar.
Els professionals (psicòlegs) tenen les eines per ajudar-nos, això sí, la feina més important l'hem de fer nosaltres.

dilluns, 3 de setembre del 2012

Perquè escollim la parella que escollim?


En l’elecció de la parella entren en joc molts factors, però n’hi ha dos especialment importants. D’una banda hi ha el que anomenaríem dimensió horitzontal, dins la qual hi ha dues opcions:
-Busco a algú que confirmi el que sóc. En aquest cas el que es busca és reafirmar la identitat d’un mateix. És a dir, buscar una parella que no tingui les habilitats que un té per tal de poder seguir utilitzant-les i reforçant-les. Per exemple una persona dominant pot escollir a una altre submisa per tal de  poder continuar sent el que pren les decisions. En aquest cas es busca en l’altre una característica passiva, és a dir, és busca el que no és.
-Busco a algú que ompli un buit. L’altre opció és que el que es busca és suplir una mancança, per tant el que es cerca és una característica proactiva, el que l’altre té que no té un mateix, per tal de poder viure a  través de l’altre el que un no és. Per exemple una persona insegura pot buscar una persona molt segura d’ella mateixa i emprenedora  per tal de vivenciar a través d’aquesta la seguretat que a ella li falta.
Ja que en les parelles regeix el principi de complementarietat, es sol donar que si un membre escull a l’altre per reafirmar la seva identitat l’altre ho fa per suplir una mancança.
També es possible que en una area l’elecció serveixi per confirmar el que un és i en una altre  per omplir el buit. De ser així caldria valorar quina de les dues és més important.

D’altre banda hi ha l’anomenada dimensió vertical que és la referent al vincle amb la família d’origen, on també es donen dues opcions:
-Busco a algú per perpetuar el tipus de vincle que tinc amb la meva família: és a dir, es busca a algú que permeti seguir portant la relació de distancia o unió que ja hi ha amb la pròpia família. Per exemple una persona molt unida a la seva família pot escollir una persona molt desvinculada de la seva  i que per tant pugui ser “adoptada” per aquesta.
-Busco a algú que em permeti canviar el tipus de vincle que tinc amb la meva família: per exemple  una persona amb poca vinculació amb la seva família pot escollir a algú que sigui molt ben valorar per aquesta  i així estrènyer el vincle.

No significa que aquestes eleccions siguin plenament conscients, i a més entren en jocs molts altres factors. Tot i així val la pena fer-nos-en conscients ja que freqüentment allò que en un principi ens agrada de la nostra parella i ens fa escollir-la és allò que a la llarga acaba sent un motiu de queixa.


NOTA: La teoria i conceptes als que faig referència en aquest article han estat desenvolupats per Luis Santiago Almazán, psicòleg especialista en teràpia familiar i de parella.

 

dimecres, 8 d’agost del 2012

Deixar de fumar


Deixar de fumar no sempre és fàcil,  i en molts casos requereix d’ intervenció a diferents nivells. Fa  anys que personalment ofereixo la atenció psicològica necessària per superar aquesta addicció, però la meva recent col·laboració amb l’Institut Mèdic Cunit em permet fer aquest treball de manera integral  amb un equip de professionals coordinats i en un mateix centre. El tractament es fa treballant en diferents àmbits:
-Psicològic: És la part que porto jo personalment i en que s’avalua en quina fase del procés de canvi es troba la persona, el nivell de motivació per deixar de fumar,  i d’addicció a la nicotina. A partir d’aquí es fa una intervenció personalitzada adaptada a cada cas.
-Mèdic: En aquells casos en que es consideri necessari, es fan visites amb el metge perquè informi sobre les diferents opcions de medicació existents, els seus beneficis i contraindicacions i quina és la opció més adequada per aquell cas en concret.

-Nutricional: Algunes persones no deixen de fumar per por a augmentar de pes. És per això que hi ha casos en que es necessari un suport nutricional, i que es faci una dieta especifica, que ajudi a disminuir la ansietat, alhora que permeti mantenir el pes adequat.
El fet de poder oferir tota aquesta atenció en un mateix centre suposa una important avantatge, ja que els professionals estan en directa coordinació. A la consulta de Vilanova segueixo oferint la atenció psicològica per deixar de fumar i en aquells casos en que també calgui  l’atenció a nivell mèdic  o nutricional em poso en contacte amb el metge de capçalera i/o la nutricionista de confiança de la persona per que puguem fer un treball conjunt.

Per a més informació no dubteu a posar-vos en contacte amb mi.

dilluns, 16 de juliol del 2012

L’ estiu i les ruptures de parella


És un tema recurrent en els mitjans de comunicació que l’estiu i les vacances porten associats gran nombre de ruptures i divorcis. De fet un de cada tres divorcis és al mes de setembre, just desprès de l’època de vacances. Això és així ja que durant l’estiu es fan més patents que mai les desavinences que durant l’any poden passar desapercebudes. Durant les vacances, en compartir més temps, ens fem més conscients de tot allò que no ens agrada de l’altre, dels problemes de comunicació, de la manca de valors compartits…
Un altre dels problemes és que moltes parelles es senten obligades a compartir absolutament tots els moments de les vacances de manera que es perd l’espai individual de cadascun d’ells. Aquesta manca total d’espais d’intimitat fa que els membres puguin sentir una certa pèrdua d’identitat i que en culpin l’altre amb el conflicte que això pot suposar. Una de les maneres de previndreu es parlar abans de l’estiu sobre com s’enfocaran les vacances d’aquell any: si es vol fer un viatge o no, la durada, el tipus de destí, i quin plantejament tindran aquestes (temps de descans, temps per fer turisme, dedicació als nens en cas que en tinguin, i espais individuals d’esbarjo que s’inclouran durant aquestes…) Cal que cap dels membres perdi de vista que compartir aquell temps no es tracta d’una obligació, sinó d’una elecció.
En d’altres casos, tot i que no és el més habitual, el problema és just el contrari. Durant l’estiu  els membres de la parella s’apropen més, el nivell de satisfacció amb la relació puja, i els problemes en canvi sorgeixen amb la rutina diària. En aquesta casos el pronòstic es bo, ja que implica que la parella està bé de base, però que han de treballar la seva gestió del temps en el dia a dia, planificant de manera específica moments per la parella (i d’aquesta amb els fills en aquells casos en que en tinguin), per no permetre que la rutina diària deteriori la relació.
Davant d’una situació com la que ens ocupa no cal dramatitzar, però sí és cert que desprès de les vacances sí pot ser  un bon moment per fer una valoració personal de si tot allò  que ens agrada de la nostra relació ens compensa prou com per intentar arreglar allò que no acaba de funcionar. En cas que la conclusió sigui que hi ha diferencies però que aquestes son reconciliables, una bona opció és fer una teràpia de parella que ens permeti acostar posicions i treballar certs aspectes de la relació amb el psicòleg, un especialista objectiu que ens guiarà en el procés.


dilluns, 2 de juliol del 2012

Fases del consum de drogues


Conèixer quines son les fases del consum ens permet entendre que no es tracta de ser drogoaddicte o no ser-ho, sinó que hi ha tota una sèrie de passos entremitjos entre el no consum i la drogodependència. De fet es tracta de un continuum que dividim en fases perquè sigui més clar i comprensible.
Es molt important tenir present que sigui quina sigui la fase del consum s’ha d’intervenir, no nomes davant la drogodependència. De fet quan més aviat es faci la intervenció més faci i curta serà.
Igual d’important es que l’actuació sigui proporcional a la gravetat del problema. Seria un gran error actuar igual davant d’un consum esporàdic que davant d’una addicció i de fet fins i tot podria ser contraproduent. Si la persona afectada veu que se l’etiqueta erròniament pensarà que les persones del seu entorn i/o els professionals que l’atenen no coneixen el tema i per tant no donarà cap valor als seus consells i coneixements. Alhora etiquetar a algú de drogoaddicte, més encara quan no ho és, i tenir actituds acords amb aquesta manera de pensar, empitjorarà la comunicació i la relació familiar en general, de forma que dificultarà la influencia dels familiars en el procés.
Podem definir 4 fases:

Experimentació:
  • En aquesta fase la persona accepta la droga de forma passiva, és a dir, quan li ofereixen. Possiblement abans de provar-la ja haurà dit NO d’altres vegades, però per que aquest NO es mantingui s’ha de sustentar en uns motius ben fonamentats.
  • Aquestes primeres experiències es donen a causa de la falta de consciencia de risc, la majoria de vegades durant l’adolescència, en que provar les drogues sovint es veu com a inofensiu i sense conseqüències.
  • Davant d’aquestes primeres experiències, encara que les sensacions que la persona experimenti siguin negatives, en molts casos això no sol ser prou com per desistir del seu ús, ja que els reforços solen tenir més pes (sentir-se més gran, més integrat dins del grup...)
  • Si actuem a temps i si la persona té les habilitats necessàries no seguirà avançant a través de les altres fase.

Us ocasional:
  • Al igual que en la fase anterior la persona es comporta de manera passiva, acceptant la droga que li ofereixen.
  • Es tracta d’un consum espaiat, que encara no ha adquirit una regularitat.
  • Hi ha una clara sensació de control ja que la persona pensa que decideix quan consumeix i quan no. Aquesta sensació és manté tot i anar avançant en el consum.

Consum habitual:
  • En aquesta fase la persona ja te una actitud més activa, en el sentit de que és la que busca la droga, no espera a que li ofereixin.
  • El consum adquireix una regularitat i se l’associa fortament a certes situacions (a tots els espais d’oci, caps de setmana, sempre que es troba amb determinats amics, abans d’anar a dormir...)
  • La persona dona un valor positiu a la droga que consumeix.
  • Es possible que el consum hagi començat a afectar negativament alguns àmbits de la vida de la persona (estudis, relació familiar, caràcter).
  • Aquest consum mereix especial atenció en la mesura en que està a un pas de la dependència.

Dependència:
  • La actitud davant la droga es clarament activa.
  • La droga consumida passa a ser el centre de la seva vida. La major part d’aquesta gira al voltant del consum (amics, temps lliure, depesa de diners...)
  • Cada cop necessita consumir més quantitat,  tot i que ser dependent no necessàriament consisteix en consumir gran quantitats a diari, sinó l’ús que fa aquella persona de la droga. Per exemple, si sempre que esta malament o sempre que necessita relacionar-se consumeix, ja estem parlant de drogodependència.
  • Aquest consum s’anteposa a altres necessitats.
  • En aquesta fase ja no té importància la manera d’aconseguir els diners per consumir  (petits delictes, venda de drogues per pagar el seu consum...)
  • El consum es mante tot i els problemes que van sorgint derivat d’aquest (abandó dels estudis, problemes legals, deteriorament de les relacions, problemes de salut...)
  • Els mals moments superen els bons (malestar físic, problemes econòmics, pèrdua d’amistats...)

Sigui quina sigui la fase en que es troba la persona és possible fer-hi un tractament adaptat i que superi aquesta situació.


dijous, 24 de maig del 2012

Treball amb Mútues a Cunit


Avui us escric per informar-vos d'una important novetat. A partir del proper dijous (dia 31 de Maig) començo a col·laborar amb l’ INSTITUT MÈDIC CUNIT, el Centre Mèdic de recent obertura a Cunit. Hi visitaré tots els dijous, matí i tarda, fent tant visites a nivell privat com a través de Mútues. Les Mútues amb les que treballa l’Institut Mèdic Cunit en les que està inclosa la psicologia són:

-DKV
-MUTUA GENERAL DE CATALUNYA

-CLINICUM
-ASEFA


Tingueu en compte que les visites per Mutua nomes estic autoritzada a fer-les al centre mèdic, en cap cas a la meva consulta privada de Vilanova.

Si us interessa podeu trucar per demanar dia i hora de visita als següents telèfons del mateix Centre Mèdic:

977 675 956 o al 931 258 863