En l’elecció de la parella entren en joc molts factors, però
n’hi ha dos especialment importants. D’una banda hi ha el que anomenaríem dimensió
horitzontal, dins la qual hi ha dues opcions:
-Busco a algú que
confirmi el que sóc. En aquest cas el que es busca és reafirmar la
identitat d’un mateix. És a dir, buscar una parella que no tingui les
habilitats que un té per tal de poder seguir utilitzant-les i reforçant-les.
Per exemple una persona dominant pot escollir a una altre submisa per tal de poder continuar sent el que pren les decisions.
En aquest cas es busca en l’altre una característica passiva, és a dir, és
busca el que no és.
-Busco a algú que
ompli un buit. L’altre opció és que el que es busca és suplir una mancança,
per tant el que es cerca és una característica proactiva, el que l’altre té que
no té un mateix, per tal de poder viure a
través de l’altre el que un no és. Per exemple una persona insegura pot
buscar una persona molt segura d’ella mateixa i emprenedora per tal de vivenciar a través d’aquesta la
seguretat que a ella li falta.
Ja que en les parelles regeix el principi de complementarietat,
es sol donar que si un membre escull a l’altre per reafirmar la seva identitat
l’altre ho fa per suplir una mancança.
També es possible que en una area l’elecció serveixi per
confirmar el que un és i en una altre
per omplir el buit. De ser així caldria valorar quina de les dues és més
important.
D’altre banda hi ha l’anomenada dimensió vertical
que és la referent al vincle amb la família d’origen, on també es donen dues
opcions:
-Busco a algú per perpetuar el tipus de
vincle que tinc amb la meva família: és a dir, es busca a algú que
permeti seguir portant la relació de distancia o unió que ja hi ha amb la pròpia
família. Per exemple una persona molt unida a la seva família pot escollir una
persona molt desvinculada de la seva i
que per tant pugui ser “adoptada” per aquesta.
-Busco a algú
que em permeti canviar el tipus de vincle que tinc amb la meva família: per exemple una persona amb poca vinculació amb la seva família
pot escollir a algú que sigui molt ben valorar per aquesta i així estrènyer el vincle.
No significa que aquestes eleccions siguin plenament conscients,
i a més entren en jocs molts altres factors. Tot i així val la pena fer-nos-en
conscients ja que freqüentment allò que en un principi ens agrada de la nostra
parella i ens fa escollir-la és allò que a la llarga acaba sent un motiu de
queixa.
NOTA: La teoria i conceptes als que faig referència en
aquest article han estat desenvolupats per Luis Santiago Almazán, psicòleg
especialista en teràpia familiar i de parella.
