La relació que els pares establim amb l’escola és molt importat, no només
perquè els nostres fills hi passen moltes hores al dia, sinó també perquè es
tracta d’un espai de transmissió de coneixements i valors, ideal per fer una de
les tasques preventives més important. Això no significa que l’escola sigui
l’única que te la responsabilitat d’informar i educar als nois i noies, de fet
aquesta ha de ser una funció principalment de la família, però si es pot convertir
en una gran aliada.
S’ha de tenir en compte que els fills passen molt temps allà, en la majoria
dels casos més que amb els pares. Això farà que en molts casos els professors
siguin els primers en detectar un possible consum. Per exemple, si noten canvis
en l’actitud de l’adolescent just desprès dels moments de descans (que poden
haver aprofitat per consumir) o un canvi global en el seu caràcter o en el seu
rendiment...
És per això que els pares han d’estar receptius davant les senyals d’alerta
que es detectin a l’escola. La realitat és que molts no reaccionen bé davant
les possibles sospites, es posen a la defensiva i neguen categòricament el que
ells entenen com a acusacions. En certa manera aquesta reacció pot reflexar
por, culpabilitat, no voler afrontar el problema...És important que els pares
vegin als professors com a aliats que es preocupen pels seus fills, no com a
enemics. Això no significa que els professors hagin de tenir necessariament
raó, però sí mereixen que tinguem en compte les seves observacions, i aquestes
ens serveixin per estar més atents, o fins i tot abordar el tema de manera
tranquil·la i relaxada amb el fill/a. Potser no existeix cap mena de consum,
però que el problema sigui un altra, així que val la pena tenir-ho en compte.
Una altra situació possible és que els pares tinguin sospites o constància
d’alguna situació relacionada amb el tema drogues (sobre el consum d’alguns
alumnes, tràfic al voltant de l’escola...). En aquest cas els pares es
pregunten si han d’informar a l’escola o no. La resposta és sí. És molt
important que informin a l’escola ja que així la institució podrà prendre les
mesures oportunes i alhora servirà per anar establint un vincle molt necessari
per dur a terme una tasca preventiva eficaç.
D’altre banda si el que s’ha descobert és el consum del propi fill, si hi
ha confiança amb l’escola també caldria comunicar-ho perquè ells estiguessin
alerta i al cas. El problema és que molts pares s’avergonyeixen o pensen que
això només servirà perquè estigmatitzin al fill i que tothom s’assabenti de la
seva situació, i es cert en que hi ha casos en que tristament es així.
És per això que de forma paral·lela es molt recomanable que s’estableixin
plans preventius complerts a les escoles per ajudar a prevenir el consum i
saber com actuar quan aquest es dóna. Aquest tipus de plans impliquen i
treballen al llarg de tot el curs amb pares, alumnes i professors. A aquest
últims se’ls ensenya com detectar possibles consums, com tractar el tema amb
els pares en cas que hi hagi sospites de consum...Es tracta de plans complexes
que duts a terme amb la implicació necessària donen molt bons resultats.
A nivell general s’ha de transmetre que la cultura de la participació a
l’escola és un factor de protecció a tenir molt en compte. En general aquesta
es va perdent amb el temps, és a dir, quan els fills son petits els pares
s’impliquen més en les reunions, activitats...i a mesura que van creixent és
van desimplicant, quan de fet l’etapa de l’adolescència és més complexa que la
infantesa i d’implicació durant la secundaria com a mínim hauria de ser la
mateixa que existeix durant la primària.