Perquè hi ha persones que consumeixen drogues? (Factors del grup d’amics, individuals i de la substància)

Us presento per fi l’últim article referent als factors que poden influir en el consum de drogues. Com us deia son factors que cal tenir especialment en compte en l’adolescència però que també es donen en adults i per tant també cal donar-los importància i treballar-los en persones adultes consumidores.

      Factors de risc del grup d’amics:

 

·        Agrupar-se amb altres persones consumidors o que valorin el consum (pensar que si consumeixen es divertiran més o que es relacionaran amb persones més grans...)

·        Relacionar-se amb altres persones que rebutgin la feina, l’estudi i l’oci constructiu.

 

 Factors de protecció en relació als amics:

 

·        Fomentar que la persona és relacioni amb altres implicades en activitats d’oci constructiu, no consumidores.

·        Ensenyar-li a que valori la seva pròpia individualitat, preguntant-li què és el que li agrada d’ell mateix, i afegint alguna cosa que nosaltres valorem.

·        Ajudar-lo a explorar que significa  el concepte d’amistat per la persona, per tal que pugui valorar si les persones amb les que es relacionen son amics reals o l’únic que els uneix es el consum.

·        Ajudar a trobar els arguments necessaris per quan necessiti dir que no. Si diu que no “perquè toca”, sense motivació i sense saber el perquè, acabarà cedint a la pressió tard o d’hora.

·        Reforçar positivament les iniciatives i idees de la persona, encara que no siguin encertades d’entrada. És important valorar que ha tingut una iniciativa pròpia, desprès ja es buscaran els arguments apropiats perquè reflexioni sobre les avantatges i inconvenients de la seva proposta.

Tot i la importància que els factors que he anat assenyalant fins ara  tenen en el consum de drogues, aquest és en última instancia una decisió personal. Encara que el context  social pot exercir una intensa pressió, la persona té la possibilitat, si disposa de les habilitats necessàries, de superar-la.

 

Factors de risc individuals:

·         Trastorns psiquiàtrics diagnosticats.

·         Problemes emocionals.

·         Hiperactivitat diagnosticada.

·         Conducta antisocial.

·         Rebel·lia i agressivitat, especialment abans de l’adolescència.

·         Consum  en edats primerenques (abans dels 15 anys)

·         Abús físic, sexual o emocional.

·         Actituds favorables al consum i a conductes problemàtiques.

·        Relacions negatives amb els adults (desconfiança extrema, pensar que els adults li poden fer mal...)

·         Impulsivitat i propensió a buscar el risc

·        Dificultat per acceptar normes bàsiques de comportament, tant a nivell social com familiar.

·         Manca d’autoestima.

·        L’adolescència en si ja que en aquesta apoca de la vida es rebutgen els missatges adults, és un moment d’autoafirmació, es té poca o cap consciència de risc, i es cedeix més fàcilment a la pressió de grup.

·        Baixa tolerància a la frustració, és a dir,no aguantar bé quan les coses no surten com ell espera. Això requereixen una satisfacció immediata de les seves necessitats, de manera que les drogues poden ser un recurs fàcil.

·         Dificultats per relacionar-se.

·         Manca de projectes de futur.

·        Baixa assertivitat, és a dir, si no es capaç de defensar els seus drets i opinions, és molt probable que tingui dificultats per rebutjar una oferta de drogues.

Factors de protecció:

·         Reforçar creences saludables, qualsevol actitud favorable a la vida sana.

·        Quan ja hi ha un consum ajudarà la persona  a desenvolupar actituds negatives cap a les drogues en base a la seva pròpia experiència (canvis observats, pèrdua de diners, riscos legals) i en el entorn dels iguals (observar el comportament dels que més consumeixen amb una visió critica)

·       Desenvolupar un sentit positiu d’ella mateixa, mitjançant el reforç positiu de qualsevol habilitat o esforç que faci.

·         Ajudar-la a aconseguir objectius realistes.

 

Un altre factor a tenir en compte és la substància, que en si mateixa no és un element fonamental, sinó que adquireix importància en la mesura que compleix una determinada funció per la persona i en un context que li dona un significat concret.

 

Factors de risc de la substància:

·        Tipus de droga (segons els efectes que té sobre el sistema nerviós, si és legal o no...)

·         La seva oferta, ja que a major oferta i per tant disponibilitat, major consum.

·         Temps que fa que la consumeix.

·         Quantitat i freqüència.

·         Via d’administració.

·         Grau de puresa o adulteració de la substància.

·         Consum de més d’una droga.

·         Consum abusiu de caps de setmana.

Si teniu qualsevol dubte respecte aquest tema no dubteu a fer algun comentari o a posar-vos en contacte amb mi a les dades que consten a la dreta.

 

Perquè hi ha persones que consumeixen drogues? (Factors de l’entorn i escolars)

Tal i com us vaig prometre continuo presentant-vos els factors que poden influir en el consum de drogues. En aquest cas em centro ens els relacionats amb l’àmbit comunitari (l’entorn) i els escolars. Com us podeu imaginar per com estan presentats, la majoria dels factors que us comento en aquest articles estan enfocats principalment en el treball amb adolescents i joves, que es la meva especialitat, però evidentment si no es treballen senten les bases pel consum adult. A més alguns d’ells es poden seguir treballant en persones adultes i continuen sent efectius, com  per exemple el treball dels factors individuals o fins i relacionats amb el grup d’amics, que tractaré en propers articles.

 

 

Factors de risc de l'entorn:

 

·         Disponibilitat de drogues, ja que a més disponibilitat més risc.

·         Que les lleis i normes siguin favorables al consum.

·         Viure en zones marginals i amb falta de recursos.

·        Baixa tendència al veïnatge i mancança de recursos per l’ocupació constructiva de l’oci.

·        Influència dels models favorables al consum que es poden mostrar en els mitjans de comunicació.

 

      Factors de protecció:

·        Ajudar a adoptar una actitud crítica davant d’aquestes maneres de comunicació social.

·        Augmentar el coneixement i la participació amb els recursos d’oci constructiu de que disposa el barri.

·        En cas que fos possible allunyar físicament a la persona d’aquest entorn, no entenen en cap cas aquesta mesura com una solució miraculosa, sinó com a part d’un treball a diferents nivells.

Factors de risc escolars:

·       Conducta antisocial present des de petit (conflictes, baralles, mentides, dificultats per seguir a classe...)

·         Fracàs acadèmic des de la primària.

·         Baix grau de compromís amb l’escola.

·         Abandó dels estudis.

·       Manca de formació preventiva que dóna l’escola en aquests temes o que aquesta no estigui ben plantejada.

·       Models de consum del professorat (missatges sobre el consum que es transmeten, tant amb paraules com amb fets)

 

      Factors de protecció escolars:

·        Donar un reforç positiu, evitant amenaces  del tipus “Mai arribaràs a res”, “Ja tens el curs perdut”, ja que als adolescents d’avui en dia si se’l avança un futur negatiu en comptes d’esforçar-se més tiren la tovallola.

·        Que des de l’escola s’ofereixi i es reforci la implicació i participació en les activitats escolars.

·         Animar també per la implicació en activitats extraescolars.

·        Que l’escola deixi clara la normativa existent en relació al consum al centre argumentant-la.

·        Evitar expulsions, i estigmatitzacions, proposant mesures alternatives a aquesta mena de sancions.

·        Participació de la família a l’escola ( assistència a activitats programades, contacte amb el professorat...)

·         Ajudar-lo a definir un projecte a curt i mitja termini.

·         Reforçar qualsevol avanç i interessar-nos per les notes i la seva evolució.

·       Contribuir a la bona organització dels horaris d’estudi setmanal, posant unes normes clares al respecte, com limitar les sortides d’oci amb els amics al cap de setmana i deixant la resta de la setmana per l’estudi i activitats d’oci constructiu (esport, música...)

 

 

 

Perquè hi ha persones que consumeixen drogues? (Factors familiars)

Molts cops ens preguntem perquè hi ha persones que consumeixen drogues i d’altres no, i fins i tot perquè dins les persones que  consumeixen algunes n’acaben sent dependents i d’altres no. El més senzill seria pensar que hi ha motius únics i directes que ho expliquen, però en la majoria de casos es tracta d’una suma de factors. No existeix una formula matemàtica que ens permeti garantir si una persona serà consumidora de drogues o no, però sí es coneixen quins són aquests factors que n’augmenten les possibilitats (anomenats factors de risc) i els que les disminueixen (anomenats factors de protecció).

Per tant, l’objectiu serà detectar els factors de risc existents en cada cas per tal de disminuir-los i augmentar els factors de protecció en aquells àmbits que estiguin al nostre abast. També cal tenir en compte que els factors de protecció no fan a la persona immune davant dels factors de risc amb que es pot anar trobant, no són vacunes, però si és cert que a més en tingui i quan més desenvolupats i assentats estiguin, més pes trauran als possibles factors facilitadors del consum.

En aquest i en propers articles assenyalaré, classificats segons els diferents àmbits, alguns dels factors  que han estat identificats com a importants en nombroses investigacions. Avui us faig arribar els factors de risc i de protecció relacionats amb l’àmbit familiar i com els pares podem actuar per potenciar tot allò que pot protegir al nostre fill del consum:

 

Factors de risc familiar: (a més factors dels que s’anomenen a continuació existeixin, més possibilitats de consum)

·         Que existeixi una historia familiar relacionada amb les drogues (consum per part d’algun membre de la família, tràfic de drogues, drogodependència...)

·         Els models de consum quotidià ( quina mena de consum fem de les drogues legals, si ens auto mediquem amb facilitat...)

·         Permissivitat en el consum.

·         Problemes de gestió familiar com desorganització, falta de control o incoherències en els missatges que donem.

·         Conflictes a la família (discussions freqüents, episodis de violència...)

·         Baix grau de unió familiar i poca implicació dels pares.

·         Manca d’expressions d’afecte i falta de comunicació.

·         Adoptar estils educatius extrems, i/o diferents depenent del moment o la situació.

    

Factors de protecció familiars: (a més factors dels que s’anomenen a continuació existeixin, menys possibilitats de consum)

·         Augmentar el nivell de relació amb els nostres fills realitzant activitats compartides, i buscant temes de conversa en que tots pugem participar.

·         Donar missatges clars sobre la salut i ser un exemple d’hàbits saludables.

·         Ser coherents amb aquest missatges convertint la casa en un espai saludable.

·         Partir de la realitat, del moment actual en que es troba el nostre fill, per tal de adaptar-hi les nostres expectatives, fixant objectius realistes, per tal de no sentir-nos decebuts.

·         Desenvolupar la confiança en el nostre fill, evitant desprestigiar-lo i les generalitzacions negatives.

·         Acompanyar al nostre fill, partint del nivell real de responsabilitat que té, i anar fixant petits objectius des del control familiar de la situació, agafar-lo fort de la mà i anar afluixant a mida que ell va responent, fins a deixar-lo totalment.

·         Donar responsabilitats a casa per tal que se senti útil i important i part de l’equip familiar.

·         Crear un clima familiar positiu en el que hi abundin les paraules d’afecte i la confiança en que el fill té la capacitat de superar el problema.

·         Deixar clar que com a pares confiarem en ell però no en les drogues.

·         Augmentar el nivell de diàleg dins la parella.

·         No prohibir ni castigar si no serem capaços de mantenir-ho.

 

Per més informació sobre com els pares podem actuar per prevenir el consum, o davant d’aquets quan ja es dona, us remeto al llibre del qual en sóc coautora Treu-li les drogues del cap: idees pràctiques per a pares preocupats, de l’editorial Columna.

 

Per qualsevol altra consulta quedo a la vostra disposició.

 

7a Convocatòria del curs: Adolescentes y jóvenes consumidores de drogas: La intervención con los padres.

 

A partir del dilluns 15 de D’Octubre torno a impartir com a docent el curs on-line: ADOLESCENTES Y JÓVENES CONSUMIDORES DE DROGAS: LA INTERVENCIÓN CON LOS PADRES.

 

Es tracta d’un curs dirigit a estudiants o llicenciats en psicologia, pedagogia, treball social, infermeria o disciplines afins.

 

Aquest curs te com a objectiu centrarse en l’ intervenció amb aquells pares (o d’altres familiars que realitzin les funcions de cuidadors) que arriben a consulta per tenir fills adolescents o joves consumidors de drogues.

 

Deixant de banda l’ intervenció que lògicament s’hauria de fer amb l’adolescent o jove en sí, a aquestes edat on la majoria de casos els nois i noies encara no són independents ni emocional ni econòmicament, el paper de la família en la prevenció, detecció i solució de problemes es basic per que les coses funcionin.

 

La intenció serà doncs abordar tots aquells aspectes relacionats amb la família sobre  els que com a professionals poden intervenir per aconseguir una millora en la situació familiar i de consum en el jove.

 

Per més informació, consulta del programa i inscripcions:

 

http://edusalud.com/index.cgi?wAccion=matriculacion&wAccionMat=cursos&wIdCurso=59&wid_seccion=7&wid_item

 

Experiència personal

Hola a tots,

Avui em dirigeixo a vosaltres simplement per fer-vos arribar una petita carta que volia compartir amb vosaltres una de les meves pacients. Espero que la seva experiència us pugui ser útil i animo a d’altres persones a que també puguin compartir la seva.

Hola,
 la veritat és que no acostumo a escriure  massa a blogs, de fet és el primer cop que hi participo en un. Ho faig perquè he pensat que pot ser interessant que us expliqui en primera persona la meva experiència personal i fins hi tot pot servir d'ajut a algú que sigui reaci a visitar un psicòleg.
Farà cosa d'un parell d'anys jo i la meva parella vam tenir un cop emocional molt fort la pèrdua del nostre segon embaràs,com us podeu imaginar és un cop difícil d'encaixar. El meu company va anar assumint-ho i treballant-ho dia a dia,ell es molt positiu i creu que les coses passen i s'han d'afrontar de cara.  Jo en canvi   vaig veure que si no em cuidava cauria en un  camí sense
sortida així que vaig veure que el millor era demanar ajut a un professional i així  ho vaig fer i vaig visitar l'Íngrid. Vam fer visites setmanals i vaig estar treballant el problema en qüestió i els dubtes que se’m van anar generant. Amb el temps vaig  anar acabant ordenant coses diverses de la meva vida que havien quedat penjades. Actualment jo i el meu company hem acabat els tràmits per fer una adopció internacional i estem molt feliços.
Us voldria animar a tots/es a afrontar els problemes i la primera manera de fer-ho és demanar ajut i deixar-se ajudar.
Els professionals (psicòlegs) tenen les eines per ajudar-nos, això sí, la feina més important l'hem de fer nosaltres.

Perquè escollim la parella que escollim?

En l’elecció de la parella entren en joc molts factors, però n’hi ha dos especialment importants. D’una banda hi ha el que anomenaríem dimensió horitzontal, dins la qual hi ha dues opcions:

-Busco a algú que confirmi el que sóc. En aquest cas el que es busca és reafirmar la identitat d’un mateix. És a dir, buscar una parella que no tingui les habilitats que un té per tal de poder seguir utilitzant-les i reforçant-les. Per exemple una persona dominant pot escollir a una altre submisa per tal de  poder continuar sent el que pren les decisions. En aquest cas es busca en l’altre una característica passiva, és a dir, és busca el que no és.

-Busco a algú que ompli un buit. L’altre opció és que el que es busca és suplir una mancança, per tant el que es cerca és una característica proactiva, el que l’altre té que no té un mateix, per tal de poder viure a  través de l’altre el que un no és. Per exemple una persona insegura pot buscar una persona molt segura d’ella mateixa i emprenedora  per tal de vivenciar a través d’aquesta la seguretat que a ella li falta.

Ja que en les parelles regeix el principi de complementarietat, es sol donar que si un membre escull a l’altre per reafirmar la seva identitat l’altre ho fa per suplir una mancança.

També es possible que en una area l’elecció serveixi per confirmar el que un és i en una altre  per omplir el buit. De ser així caldria valorar quina de les dues és més important.

D’altre banda hi ha l’anomenada dimensió vertical que és la referent al vincle amb la família d’origen, on també es donen dues opcions:

-Busco a algú per perpetuar el tipus de vincle que tinc amb la meva família: és a dir, es busca a algú que permeti seguir portant la relació de distancia o unió que ja hi ha amb la pròpia família. Per exemple una persona molt unida a la seva família pot escollir una persona molt desvinculada de la seva  i que per tant pugui ser “adoptada” per aquesta.

-Busco a algú que em permeti canviar el tipus de vincle que tinc amb la meva família: per exemple  una persona amb poca vinculació amb la seva família pot escollir a algú que sigui molt ben valorar per aquesta  i així estrènyer el vincle.

No significa que aquestes eleccions siguin plenament conscients, i a més entren en jocs molts altres factors. Tot i així val la pena fer-nos-en conscients ja que freqüentment allò que en un principi ens agrada de la nostra parella i ens fa escollir-la és allò que a la llarga acaba sent un motiu de queixa.

NOTA: La teoria i conceptes als que faig referència en aquest article han estat desenvolupats per Luis Santiago Almazán, psicòleg especialista en teràpia familiar i de parella.